La gravíssima crisi econòmica generada per l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat als 28 estats membre de la Unió Europea a pactar el paquet més gran d’ajudes de la història comunitària. Unes ajudes que, en el cas de l’Estat espanyol resulten cabdal per poder aixecar el cap després de l’impacte brutal que ha tingut la pandèmia en el seu principal motor econòmic, el turisme. Un impacte que, no cal dir, és encara més sever a les nostres illes.
A l’espera de com es resol l’enrevessat mecanisme de validació pactat pels estats membre el passat mes de juliol, les Illes Balears han d’aspirar a rebre els màxims fons possibles una vegada queda palès que serà de les comunitats més afectades, si no la que més, per la duríssima crisi que s’aproxima i de la qual ara mateix només en podem albirar la punta de l’iceberg.
El gruix d’aquests fons ha d’anar destinat, des del meu punt de vista, en tres grans direccions. En primer lloc, a pal·liar els efectes de la crisi sanitària i a garantir que d’aquesta crisi no en sortim amb uns serveis públics malmesos, com va passar en l’anterior.
En segon lloc, avançar decididament cap a l’evocat, tantes vegades, «canvi de model» que eviti que una situació com l’actual es torni a repetir a l’arxipèlag.
En tercer lloc, i no cito per ordre d’importància, ni de molt, ha d’anar orientat a revertir els efectes de l’emergència climàtica que ja patíem abans de la pandèmia i que seguirem patint, amb més intensitat fins i tot, una vegada hàgim trobat les eines per controlar-la.
No em cansaré mai de repetir que l’emergència sanitària provocada per la pandèmia no és més que l’aperitiu del que ens espera si no ens hi posem de veres amb els efectes del canvi climàtic, i especialment nosaltres que vivim en un arxipèlag, l’escenari més propici perquè els seus efectes siguin potenciats.
Des de la conselleria de Medi Ambient i Territori estem ultimant diversos projectes que es mouen en tres eixos. En primer lloc, el foment de l’economia circular i d’un nou model de consum lligat a la proximitat. El desplegament de la Llei de Residus, que culminarà el 2021, serà clau per a poder emprendre amb èxit aquest repte i més tenint en compte els pobres resultats en matèria de reciclatge que reflecteix l’estudi recentment presentat per la direcció general de Residus i del qual se n’han fet ressò, com a exemple de transparència, diversos mitjans de comunicació i organitzacions ecologistes de caràcter estatal.
En aquest sentit, la imminent entrada en vigor del cànon a l’abocament i la incineració, previst també a la Llei de residus, ha de suposar un estímul cap a la transició a un nou model basat en la reutilització i la reducció dels fems. Vindrà acompanyat, a més, de diverses línies de subvencions per impulsar l’economia social i circular.
En segon lloc, és imprescindible fer un salt qualitatiu en matèria de conservació de la biodiversitat i de capacitat de gestió de la natura, tant els espais naturals protegits com les masses forestals. No podem oblidar que la comunitat científica coincideix a atribuir a la pèrdua de biodiversitat associada a processos com la desforestació la successió de noves malalties víriques que els darrers vint anys han traspassat del regne animal a l’ésser humà, en el que es coneix com a processos de zoonosi. En aquest sentit, el darrer incendi a s’Albufera ens ha mostrat, una vegada més, com són de fràgils els nostres espais més preuats.
Finalment, no podem deixar de banda la salut del medi marí, aquesta Mediterrània que no només és la mar que envolta el nostre territori sinó allò que ens defineix com a poble. En aquests tres eixos, s’han de moure les nostres actuacions els pròxims anys. Hi fem feina per ser-hi i per donar sentit al nom elegit per al Fons de recuperació europeu. Perquè de tota la feina que puguem fer aquests anys, se’n beneficiaran les «next generations». Els ho devem.
