Una vegada més la Comissió per l’estudi del nou finançament autonòmic a l’estat espanyol acaba com el rosari de l’aurora. El govern espanyol no dóna cap passa per desencallar el tema. Ni posa més doblers, ni cedeix imposts, ni afluixa els controls pressupostaris, ni reparteix millor entre l’estat i les autonomies els límits de dèficit. Es limita a veure com es neutralitzen entre si, les diferents autonomies que tenen interessos contraposats.
Les Illes Balears milloraren la seva posició relativa en la revisió del finançament realitzada en el segon pacte de progrés. Quasi arribàrem a la mitjana espanyola. Això pel que fa als ingressos ordinaris. Però en els Fons de solidaritat interregional seguim perdent de debò.
La Plataforma per un nou finançament per a les Illes Balears, reclama quatre grans reivindicacions: Una millora del finançament ordinari; la negociació d’un Règim Especial Balear que tracti com cal el fenomen de la insularitat; que el govern espanyol es comprometi a realitzar les inversions estatutàries contemplades a l’Estatut d’Autonomia i finalment que els Pressuposts Generals de l’estat tinguin un apartat inversor molt major de què sempre dediquen a les Illes Balears.
Quatre aspectes, on en el primer, ha quedada palesa la frustració del representant balear a la negociació de la Comissió per a la revisió del finançament autonòmic, Guillem López Casanovas. En un recent article publicat a l’Ara Balears, diu que ja està fart d’explicar a Madrid el que passa a Catalunya, que no entenen ni volen entendre res, que hi ha una colla de tertulians i de suposats analistes que miren el que passa a Espanya des de la seva interessada campana de vidre. Si així veuen Catalunya, ja ens podem imaginar el que duen pensar de les Illes Balears. El desencís del nostre negociador és prou evident.
Per la seva banda la consellera d’Hisenda Catalina Cladera, ha rebut molt bones paraules del ministre d’Hisenda espanyol, l’inefable Montoro, sobre la necessitat de negociar un nou Règim Especial Balears, que reconegui com cal el fet insular i pluriinsular. Bones paraules i fum sobre acceptar qualsevol de les propostes presentades pel govern de les Illes, amb el suport de més de seixanta entitats de les més representatives de la societat civil de la nostra comunitat, com és la Plataforma esmentada.
Els apòstols ministerials de la legalitat, segueixen passant-se pel forro el compliment de la legalitat del nostre Estatut. Res de inversions estatutàries. I fer inversions a les Illes en els PGE 2018, com us podeu imaginar i amb el que està caient, és de les darreres coses que els hi passarà pel cap als dirigents populars.
Ens veuen sols com el 2’4% de la seva nació espanyola. I això és el que tenen assumit les elits econòmiques d’Espanya i de les nostres Illes. Pel que fa a les nostres, s’han acomodat a confiar a tenir un ministre, un sotssecretari, «algú important que tengui bo» per aconseguir qualque prebenda. No passam del provincialisme més miserable. Mentrestant anam fent i tancant els ulls, anant «a lo nostro», com si el màxim a què poguéssim aspirar és que no es fiquin massa amb nosaltres, no fos cosa que la cosa encara empitjorés.
Aconseguir un nou finançament no és cosa d’habilitats negociadores, ni de carregar-se de raó. El govern central no ens veu com un problema. Ni tenim força encara per condicionar les seves polítiques. Ens cal fer-mos sentir com un poble organitzat i sense complexos d’inferioritat. Un poble que vol ser tractat d’igual a igual amb els altres pobles d’Espanya. Amb una mirada horitzontal i federal. I que en canvi, sols segueix rebent la mirada petulant i de menyspreu del poder central, que simplement ens veu com una petita part de la seva nació espanyola.
Sense rebel·lió ja sabem que ens toca: A seguir sotmesos i a què ens puguin seguir xuclant amb els imposts!
