Consellera de Serveis Socials i Cooperació
Govern de les Illes Balears
En els últims deu anys, s’han produït grans canvis socioeconòmics i polítics a Europa, a Espanya i també a Balears. El conjunt de crisi que estem patint responen a causes molt profundes i han provocat una resposta social i política important, i també canvis moltes vegades en direccions poc favorables a les necessitats i interessos de la gran majoria de la població. No obstant això, a Balears també han tingut lloc canvis fonamentals que obren una via d’esperança per a un futur no massa llunyà.
A les Balears, s’ha produït un important canvi polític el 2015 que ha començat a desenvolupar polítiques de caràcter més social (renda social, protecció a l’emancipació juvenil, desenvolupament del suport a la dependència), més saludable (recuperació de les iniciatives de salut pública, targeta sanitària universal), ambiental (ampliació de la protecció, impost turístic) i cultural (derogació de la llei de símbols, impuls educatiu, defensa del català), tot i que encara amb greus limitacions derivades del deficient finançament.
Balears té una sèrie de problemes, mancances i desequilibris en el que a model econòmic i social es refereix. Tenim un sector de serveis on l’hostaleria i el turisme tenen molt pes i que actualment s’està fent més informal i comença a ocupar tot el territori (urbà i rural). El sector de construcció és massa dependent del sector turístic i poc orientat encara a la rehabilitació i a l’habitatge social. El sector primari té una perillosa tendència a la reconversió i encara hi ha un ampli marge per desenvolupar les indústries alimentàries, amb gran perill que caigui en mans de les grans corporacions de l’agroindústria. El sector energètic es troba insuficientment desenvolupat, des de la perspectiva de les energies alternatives, en especial per les grans possibilitats que té Balears de substitució d’energies convencionals per energies netes. El sector del transport té problemes i reptes estructurals encara no solucionats: transport inter-illes, tren fins a Artà, estímul a l’ús del transport públic i al transport sostenible -elèctric, bicicleta… Els recursos destinats a R + D + I són insuficients. Tenim un desequilibri socioeconòmic territorial inacceptable, amb municipis molt rics i altres amb greus limitacions.
Però, a més, pel que fa a les necessitats socials, de salut, ambientals i culturals-educatives, els reptes són molt rellevants i les capacitats molt limitades pel ridícul finançament estatal. D’altra banda, hem vist que tenim problemes tan importants com una alta taxa d’atur, una gran precarietat i altes taxes de pobresa. Balears genera riquesa, però tenim unes enormes desigualtats, tant en la riquesa com en la desocupació, la precarietat o la pobresa, fonamentalment manifestades en funció del gènere, edat, origen, situació familiar.
Això, en un context de manteniment dels increments poblacionals. Hem aconseguit allò que ningú ha pogut fer: integrar més de 350.000 persones en deu anys, sense problemes de convivència, però amb un esforç de solidaritat col·lectiva impressionant, encara més important quan no hem obtingut cap millora en el finançament.
En resum, encara tenim importants desequilibris socioeconòmics, territorials, sectorials, poblacionals i d’altres tipus. El context no ajuda, però també és evident que es necessita més valentia política per encarar polítiques de canvi de major calat.
Tots aquests problemes, mancances, desequilibris i desigualtats es transformen en reptes quan ens proposem solucionar-los. I aquests reptes són els que han de servir de guia per a qualsevol model social, ambiental, cultural, productiu i econòmic que pretengui servir a la gran majoria de la societat de les illes.
El projecte de país que necessitam i com a MÉS per Mallorca volem impulsar, ha de ser una eina per aconseguir més qualitat de vida, però sobretot per avançar cap a la igualtat social; més diversificació i menys dependència, més equilibri entre zones, sectors i àmbits; més modernització però sense atemptar contra la sostenibilitat; apostes més decidides pel canvi energètic; més compensació entre els sectors d’activitat i més producció de proximitat davant de les dinàmiques extractives i explotadores de les grans corporacions turístiques. En definitiva, un projecte de país desenvolupat en funció del benestar de les persones.
El nostre projecte de país ha d’estructurar-se sobre tres eixos fonamentals:
• Major qualitat de vida, mitjançant un sistema de cohesió social amb els serveis i prestacions socials que es necessiten i amb una profunda ampliació de la participació de la ciutadania. Prevenció i assistència sanitària de màxima qualitat i un sistema educatiu excel·lent com a grans fortaleses de Balears. Recuperant i desenvolupant la cultura pròpia, en un context de respecte intercultural.
• Major diversitat productiva, basada en el respecte i el desenvolupament del teixit comercial de proximitat, el teixit empresarial i industrial propi, integrant i potenciant una societat del coneixement, i promovent la innovació, per tal d’aconseguir que Balears mantingui una alta competitivitat sense els costos brutals que imposa el monocultiu turístic. Tot en el marc d’un mercat de treball de qualitat, que superi la precarietat i sobreexplotació, doni opcions als joves i altres sectors vulnerables, persones amb discapacitats, treballadors de major edat, etc.
• Major sostenibilitat, respectant i valorant l’entorn natural de les Balears, protegint els recursos naturals i promovent un ús eficient dels mateixos per tal de mantenir i millorar la qualitat mediambiental.
Pot sonar a un somni sense fonament, però disposam de les polítiques concretes que poden materialitzar aquest projecte estratègic.
