CAP A UN ÚS SOSTENIBLE DELS RECURSOS NATURALS EN EL CONTEXT INSULAR MEDITERRANI
Pel plenari del Comitè Europeu de les Regions, a celebrar entre el 12 i 14 d’octubre, està previst presentar aquest projecte de dictamen que tindrà com a ponent a la Presidenta Francina Armengol. Una ponència coordinada pel DG d’Afers Exteriors del Govern Antoni Vicens i que ha tingut com expert a Carles Manera, fins fa poc President del Consell Econòmic Social,CES de les Illes Balears. Ve aprovat per la comissió de Recursos Naturals del Comitè.
El projecte de dictamen recorda que el 95% dels habitants que viuen a illes de la UE, corresponen a illes de la Mediterrània. Que aquestes tenen uns ecosistemes prou rics i específics, amb un elevat nombre d’endemismes, a la vegada que compten amb escassos recursos naturals i que són molt vulnerables a les amenaces del canvi climàtic i a la congestió produïda per l’escassetat de territori, especialment en les illes de dimensions més reduïdes.
Que la majoria tenen una dependència externa dels combustibles fòssils, recursos hídrics limitats i amb risc de degradació, i en general amb una manca de polítiques integrals del cicle de l’aigua. Que tenen una economia molt especialitzada o bé en el sector primari (agricultura i pesca) o en el terciari (turisme), el que comporta una major fragilitat a la seva estructura productiva.
Se sol·licita als estats membres de la UE i a la Unió per a la Mediterrània que col·laborin per aconseguir una declaració ministerial sobre el context insular mediterrani, reconeixent a les illes mediterrànies com una àrea especial dintre de la UE, amb necessitats concretes i una cultura, un patrimoni i un medi ambient, que deuen gestionar-se i protegir-se de manera específica i mancomunada.
En aquest context s’insta a les institucions europees a obrir unes línies específiques de suport que tinguin en compte les característiques de les illes mediterrànies, en consonància en les línies estratègiques de lluita contra el canvi climàtic, l’impuls a l’economia verda i blava, potenciar l’economia digital, desenvolupar la cohesió social, que inspiren el nou mandat de les institucions de la Unió Europea. I molt més en el context de crisi que ha provocat la COVID19.
Es demana millorar la resiliència del sistema agroalimentari de les illes i a obtenir un major grau de sobirania alimentària, una gestió sostenible dels recursos pesquers, que el Pla d’Acció de la UE per a l’economia circular, tingui en compte l’elevada població flotant vinculada als fluxos turístics, es recorda que la mobilitat externa de les illes sols es pot fer per via marítima o aèria i no es poden prendre mesures en aquests àmbits com si la UE fos un únic territori continental. Que el transport de mercaderies és entre dues i quatre vegades més car que en el continent, i que té efectes directes sobre la productivitat de les produccions locals.
A la vegada es remarca que les illes mediterrànies són un punt de frontera de la UE que tenen la pressió de les crisis immigratòries, i a la vegada un punt d’oportunitat per fomentar les relacions entre les ribes nord i sud de la Mediterrània en el context de les polítiques de la Unió per a la Mediterrània. Les illes mediterrànies han de formar part de la cooperació transfronterera i no té sentit que a les illes s’apliqui el límit de 150 km dels territoris continentals.
El projecte de dictamen també reforça la necessitat d’una major relació estructural entre les illes de la mediterrània, a semblança de l’aliança «Med Insulae» constituïda per Sardenya, Còrsega, l’illa de Gozo de Malta i les Illes Balears.
I com no podia ser d’altra manera, emplaça a crear uns instruments de finançament per a l’ús sostenible dels recursos naturals de les illes. Per una banda que en les polítiques generals de la Unió i més en concret, en els programes plurianuals dels diferents fons estructurals, es tinguin en compte les especificitats de les illes en el moment d’aplicar-se.
I per altra i com apartat específic de les conclusions del dictamen, que per a una aplicació real i efectiva de l’article 174 del Tractat Fundacional de la Unió Europea (TFUE), convé desenvolupar per a les illes de la Mediterrània un article com el 349 del TFUE, que ha afavorit a les regions anomenades ultraperifèriques, que curiosament la majoria d’elles són també territoris insulars.
En resum, un projecte de dictamen que si resulta aprovat com és previsible, demana a la Comissió Europea que elabori una estratègia per a les illes de la Mediterrània i promogui una associació reforçada amb accions concretes i coordinades entre aquests territoris, els estats membres i la UE.
Per avançar cap a una transició cap a un nou model econòmic més sostenible per a les nostres Illes, cal dissenyar una estratègia europea i mediterrània que l’emmarqui. Aquest projecte de dictamen és una primera passa i va en la bona direcció.
