2.1 Un important dictamen presentat per les Illes Balears al Comitè Europeu de les Regions

CAP A UN ÚS SOSTENIBLE DELS RECURSOS NATURALS EN EL CONTEXT INSULAR MEDITERRANI

Pel plenari del Comitè Europeu de les Regions, a celebrar entre el 12 i 14 d’octubre, està previst presentar aquest projecte de dictamen que tindrà com a ponent a la Presidenta Francina Armengol. Una ponència coordinada pel DG d’Afers Exteriors del Govern Antoni Vicens i que ha tingut com expert a Carles Manera, fins fa poc President del Consell Econòmic Social,CES de les Illes Balears. Ve aprovat per la comissió de Recursos Naturals del Comitè.

https://cor.europa.eu/es/our-work/Pages/OpinionTimeline.aspx?opId=CDR-344-2020&_cldee=YXZpY2Vuc0BkZ3JlLmNhaWIuZXM=&recipientid=contact-5c6c7af6a106ea118116005056a043ea-cd7055f2853445fcb6c6dc4eb90c0374&esid=7f20faa3-39b2-ea11-8118-005056a043ea

El projecte de dictamen recorda que el 95% dels habitants que viuen a illes de la UE, corresponen a illes de la Mediterrània. Que aquestes tenen uns ecosistemes prou rics i específics, amb un elevat nombre d’endemismes, a la vegada que compten amb escassos recursos naturals i que són molt vulnerables a les amenaces del canvi climàtic i a la congestió produïda per l’escassetat de territori, especialment en les illes de dimensions més reduïdes.

Que la majoria tenen una dependència externa dels combustibles fòssils, recursos hídrics limitats i amb risc de degradació, i en general amb una manca de polítiques integrals del cicle de l’aigua. Que tenen una economia molt especialitzada o bé en el sector primari (agricultura i pesca) o en el terciari (turisme), el que comporta una major fragilitat a la seva estructura productiva.

Se sol·licita als estats membres de la UE i a la Unió per a la Mediterrània que col·laborin per aconseguir una declaració ministerial sobre el context insular mediterrani, reconeixent a les illes mediterrànies com una àrea especial dintre de la UE, amb necessitats concretes i una cultura, un patrimoni i un medi ambient, que deuen gestionar-se i protegir-se de manera específica i mancomunada.

En aquest context s’insta a les institucions europees a obrir unes línies específiques de suport que tinguin en compte les característiques de les illes mediterrànies, en consonància en les línies estratègiques de lluita contra el canvi climàtic, l’impuls a l’economia verda i blava, potenciar l’economia digital, desenvolupar la cohesió social, que inspiren el nou mandat de les institucions de la Unió Europea. I molt més en el context de crisi que ha provocat la COVID19.

Es demana millorar la resiliència del sistema agroalimentari de les illes i a obtenir un major grau de sobirania alimentària, una gestió sostenible dels recursos pesquers, que el Pla d’Acció de la UE per a l’economia circular, tingui en compte l’elevada població flotant vinculada als fluxos turístics, es recorda que la mobilitat externa de les illes sols es pot fer per via marítima o aèria i no es poden prendre mesures en aquests àmbits com si la UE fos un únic territori continental. Que el transport de mercaderies és entre dues i quatre vegades més car que en el continent, i que té efectes directes sobre la productivitat de les produccions locals.

A la vegada es remarca que les illes mediterrànies són un punt de frontera de la UE que tenen la pressió de les crisis immigratòries, i a la vegada un punt d’oportunitat per fomentar les relacions entre les ribes nord i sud de la Mediterrània en el context de les polítiques de la Unió per a la Mediterrània. Les illes mediterrànies han de formar part de la cooperació transfronterera i no té sentit que a les illes s’apliqui el límit de 150 km dels territoris continentals.

El projecte de dictamen també reforça la necessitat d’una major relació estructural entre les illes de la mediterrània, a semblança de l’aliança «Med Insulae» constituïda per Sardenya, Còrsega, l’illa de Gozo de Malta i les Illes Balears.

I com no podia ser d’altra manera, emplaça a crear uns instruments de finançament per a l’ús sostenible dels recursos naturals de les illes. Per una banda que en les polítiques generals de la Unió i més en concret, en els programes plurianuals dels diferents fons estructurals, es tinguin en compte les especificitats de les illes en el moment d’aplicar-se.

I per altra i com apartat específic de les conclusions del dictamen, que per a una aplicació real i efectiva de l’article 174 del Tractat Fundacional de la Unió Europea (TFUE), convé desenvolupar per a les illes de la Mediterrània un article com el 349 del TFUE, que ha afavorit a les regions anomenades ultraperifèriques, que curiosament la majoria d’elles són també territoris insulars.

En resum, un projecte de dictamen que si resulta aprovat com és previsible, demana a la Comissió Europea que elabori una estratègia per a les illes de la Mediterrània i promogui una associació reforçada amb accions concretes i coordinades entre aquests territoris, els estats membres i la UE.

Per avançar cap a una transició cap a un nou model econòmic més sostenible per a les nostres Illes, cal dissenyar una estratègia europea i mediterrània que l’emmarqui. Aquest projecte de dictamen és una primera passa i va en la bona direcció.