2.1 Iniciatives presentades durant la crisi de la COVID19

Fa just uns mesos no hauríem imaginat, ni en el pitjor dels nostres mals ons, que ens podria passar una cosa així i que ens afectés a totes i tots d’una manera tan directa i en el sentit més ampli de la paraula. Emocionalment en primer terme, per les persones que han mort, algunes d’elles les coneixíem personalment. Vagi per tant per les seves famílies i amistats el nostre més sentit i afectuós reconeixement.

Des del grup parlamentari de Més per Mallorca no tardàrem ni un minut en posar-nos a treballar. Des de la primera pròrroga de l’estat d’alarma fins al dia d’avui hem presentat una vintena de Proposicions No de Llei (PNL) al Parlament de les Illes, tant de forma individual com conjunta, instant a totes i cada una de les Administracions competents a actuar per pal·liar aquesta crisi i les seves conseqüències. Amb un gran treball de consens darrere cada una d’elles, podem dir que totes i cada una de les vuit debatudes fins ara, han estat aprovades.


Conseqüències com per exemple les situacions d’aïllament i por dels nostres majors, les quals vam recollir en una
PNL sobre prevenció i abordatge de la soledat no desitjada de la gent gran agreujada per la crisi. Consideram necessari i prioritari conscienciar a la societat damunt aquest greu problema, i prendre les mesures per prevenir-ho i abordar-ho, enfortint els serveis d’assistència i teleassistència.

Coneixem també les diferents anàlisis i prediccions econòmiques que s’han fet des de diferents entitats i institucions, cap d’elles és optimista al respecte, i tot fa pensar que en el conjunt de l’Estat espanyol serem de les comunitats més afectades. La preocupació per les conseqüències econòmiques que afectaran milers de persones a la nostra comunitat, feren que la primera iniciativa presentada fos encaminada a no perdre ni un euro més del nostre infrafinançament. Una PNL sobre la compensació del descompte de resident no executat durant les restriccions de moviment a ports i aeroports de les Illes motivades per l’estat d’alarma. Instam al govern estatal a calcular l’import que hauria destinat als diferents descomptes i al fet que aquest import es transfereixi al Govern de les Illes Balears per destinar-ho a polítiques socials, sanitàries i econòmiques per fer front a la crisi de la COVID-19.

Per tant l’activitat i l’esforç han d’anar orientats prioritàriament a mitigar les conseqüències de la crisi sobre les persones i les famílies com no pot ser d’altra manera. I això vol dir, també, establir tot un conjunt de mesures que permetin la reactivació econòmica a curt termini de manera immediata, però també fixant objectius a mitjà i llarg termini, incidint en la realitat social i econòmica d’aquesta comunitat tot evitant errors del passat. La COVID-19 és realment una amenaça important per a la societat del benestar tal com l’entenem, i ens farà replantejar moltes qüestions, però també ho és el canvi climàtic, davant del qual no podem esperar a entrar en una situació límit, semblant a la que vivim el dia d’avui, per donar resposta. I entenem per tant que s’ha d’aprofitar la conjuntura i incidir ara més que mai també en els objectius 2030 que marca Nacions Unides. És aquí on de seguir presentant iniciatives com la PNL sobre mesures temporals i permanents pel foment de la mobilitat sostenible durant i després de la pandèmia. Ampliar xarxes per ciclistes, vianants, vials segregats per transport públic i aparcaments dissuasius als afores dels nuclis urbans. En definitiva, fomentar totes aquelles alternatives a l’ús del cotxe privat i especialment aquelles iniciatives destinades a fer més amables i més habitables els nostres barris, pobles i ciutats. En aquesta mateixa línia hem presentat la PNL en defensa de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes, que esperava en part adormida a la legislació estatal i que ara veim perillar enfront de nous canvis de rumb estatal a causa d’aquesta crisi.

Damunt la taula tenim l’estructura d’un gran pacte, d’un pacte molt transversal per a la reactivació econòmica, que requereix e
l consens més gran possible i en el sentit més ampli de la paraula. Consens amb el més gran nombre possible de forces polítiques. Consens amb tots i cada un dels agents socials i econòmics com patronals, sindicats, associacions i entitats, com hem fet amb una PNL amb mesures específiques pel col·lectiu LGTBI+, altra amb mesures de seguretat pel personal dels centres de salut, etc. I consens i col·laboració amb totes les Administracions públiques: Govern de l’estat, Consells insulars i Ajuntaments. Cadascuna d’elles des de les seves competències pròpies amb un especial esment als ajuntaments que són els que connecten d’una manera directa amb els ciutadans i ciutadanes, i són la primera porta a la qual toquen quan tenen una demanda.

És important per tant, que com més aviat millor s’alliberi als Ajuntaments d’aquesta llosa que suposa la llei Montoro i es permeti aquestes institucions utilitzar els romanents que avui dia sumen més de 600 milions d’euros, precisament per donar resposta a les demandes de la ciutadania i per reactivar al sector econòmic.

Partim de la necessitat establir accions immediates i fixar objectius a curt termini, posant en marxa mesures que permetin de manera immediata el restabliment de tota activitat que sigui possible, pública i privada.

Això suposa una revisió de tots aquells projectes que encara no estaven en fase d’execució per tal de prioritzar i agilitzar la seva posada en marxa. Parlam de projectes que venien finançats per l’ITS –impost del turisme sostenible, del qual ja s’ha cobrat, o per la borsa de places turístiques o bé per altres convocatòries. Poden ser un bon estímul per a l’economia els pròxims mesos.

Es parla d’una inversió estatal per valor de 16.000 milions d’euros que a l’hora de repartir haurien de tenir en compte tant els territoris infrafinançats històricament com aquelles comunitats on l’impacte de la crisi serà més gran com és el cas de la nostra comunitat, no ens hauria de passar com amb el material sanitari. En aquest aspecte hem presentat una PNL sobre l’actualització dels criteris de repartiment d’ajudes estatals. El model de la majoria de les conferències sectorials o de les més importants com són Serveis socials i Habitatge estan fixats des de fa quasi 30 anys. És necessari doncs que s’impulsi la millora i la transparència a totes les conferències sectorials de l’Estat i que s’apliqui com a criteri objectiu en el repartiment de les subvencions estatals l’estadística poblacional actualitzada.

Per altra banda també hem treballat en una PNL sobre mesures en relació amb paradisos fiscals, instant al Govern espanyol a actualitzar i revisar la llista de paradisos fiscals per tal que les empreses no responsables fiscalment registrades o vinculades a aquests paradisos, no siguin elegibles per a beneficiar-se de les ajudes destinades a pal·liar els efectes de la crisi.

I tant pel foment de la inversió pública com privada serà necessari recórrer a la simplificació administrativa, una necessitat real que ja teníem abans de la crisi, d’agilització i simplificació de les tramitacions. Tenim una legislació i un procediment, més pensada per evitar la picaresca més pròpia d’una societat postfranquista, que no la d’una democràcia consolidada on s’apel·la a la responsabilitat, l’ètica i professionalitat dels ciutadans i ciutadanes. Sense que això suposi la desaparició dels mecanismes de control.

Fixant objectius a mitjà i llarg termini és el moment de fer passes de gegant en la nostra gran assignatura pendent que és la diversificació del model econòmic. Hem pogut tocar amb les mans les conseqüències de tenir un model econòmic massa centrat en el monocultiu del turisme i de la seva fragilitat atenent a factors que massa sovint són externs a la nostra realitat. No és que els economistes no ens ho anessin advertint des de fa dècades.

I això evidentment no suposa deixar de banda el sector turístic, tot el contrari. S’ha de seguir fent feina en la millora de la qualitat del nostre turisme, de la qualitat versus quantitat, de desestacionalitzar més enllà de sol i platja, d’apostar pel turisme cultural i de patrimoni, el turisme de compres, el turisme de senderisme, el cicloturisme… I això suposa intensificar la feina que anàvem fent. Això només ho podrem assolir tant amb capital públic com privat i amb plans ambiciosos d’intervenció. Tenim clar que aquesta feina no passa per l’ampliació del nombre de turistes i d’aquí la PNL sobre la reassignació de recursos d’AENA als aeroports de les Illes. En lloc d’ampliar l’aeroport de Palma, millorar-ne la connectivitat amb un tramvia, fer una nova torre de control a Menorca i habilitar els serveis i espais necessaris per a una accessibilitat universal a Eivissa, totes elles reivindicacions històriques.

I seguir avançant i treballant de cap a noves activitats econòmiques que siguin compatibles amb la turística i amb la preservació del nostre entorn natural i cultural:

La indústria Audiovisual per exemple. Les illes Balears per climatologia, connectivitat i serveis són espais privilegiats per a desenvolupar aquesta tipologia d’activitats. El fet que es gravi un espot, una pel·lícula o una sèrie a les Illes comporta que a darrere un gran nombre de productores pròpies hi treballin, a més de fer un ús del mateix teixit turístic en temporada baixa. En aquest sentit tant la Mallorca FilmComission com la Balears FilmComission han fet molta feina al respecte, feina que comença a donar els seus fruits i com a tal s’ha de potenciar. I això suposa disposar d’eines, és a dir, d’incentius fiscals sobretot que facin que una determinada productora trii les Illes i no altres destinacions com per exemple, les Canàries o Malta.

I com la indústria Audiovisual, altres sectors amb els quals es va treballant, com la mateixa indústria tecnològica, l’economia blava, l’economia verda, l’economia circular o la mateixa promoció del nostre sector primari o agroalimentari.

Som conscients que el ple autoabastiment és impossible, però sí que podem augmentar la productivitat. Hem de posar en reguiu totes les aigües depurades, aprofitar el pla de suport a la ramaderia aprovat al Parlament per fer un impuls important al sector ramader, exigir que l’Estat faci cas al Congrés dels Diputats i posi en marxa el Règim Especial Agrari de les Illes Balears, fent així possible que la producció d’aliments a les Illes no sigui més car que a la península. Aquest confinament hem descobert que a prop de ca nostra hi ha pagesos, si volem de veres que es dugui a terme un canvi de paradigma hem de fer que la població local mantengui la mirada al productor i al producte local.

Serà el mercat local el que ens traurà d’aquesta crisi. Com proposam a la PNL de suport a la pagesia, la promoció del producte local per part de l’Estat ha d’anar enfocada a la diversificació i la valorització de l’activitat agrària de cada un dels territoris. Aquesta línia d’ajudes hauria d’anar encaminada a les estructures organitzatives del sector (Organitzacions i associacions agràries, confraries i associacions de pescadors, Cooperatives, SATs, etc.) que duguin a terme accions de comercialització directes, col·laboracions amb el comerç de proximitat, campanyes de promoció de producte local, etc. Sempre vinculades al compliment de criteris de sostenibilitat, prèviament establerts per l’administració competent a cada territori.

Quant al comerç haurem de pensar en un pla d’ajudes al foment i la modernització del comerç local. Juntament amb Ajuntaments i patronals del sector dissenyar aquest pla, segur que si donam suport a l’autònom, les microempreses i les PIMEs, aquests ens ho tornaran en forma de llocs de feina. I en el mateix sentit haurem de reforçar la indústria tradicional així com l’artesania, amb accions específiques de renovació i promoció.

I al respecte és hora de posar el llistó molt amunt; amb iniciatives concretes que permetin seguir avançant cap aquests sectors i posar eines a disposició d’aquests objectius, totes les que ens sigui possible. I per fer-ho necessitam una eina essencial, l’econòmica, la financera, la de disposar dels recursos suficients. I el nostre punt de partida és de total desavantatge respecte a altres comunitats. Ben cert que les Illes Balears hem estat històricament molt solidàries i que per tant és hora que ens tornin una part d’aquesta solidaritat. Ja no es tracta de solidaritat, és hora de fer justícia.

Els Landers alemanys, per constitució de la federació, no poden aportar més del 4% del seu PIB, perquè consideren que posarien en perill la seva economia, la nostra comunitat venia aportant sistemàticament el 14% del nostre PIB. L’estat per tant no ha de ser el principal perill per a la nostra economia que ens empobreix sistemàticament (els anys 80 érem la comunitat amb més renda per càpita, a hores d’ara ja estam per davall de la mitjana i seguim davallant). Hem de cercar per tant un nou model de relació amb l’Estat.

I en aquesta situació havíem dipositat moltes esperances amb el famós Règim Fiscal Especial, però que se n’ha fet? El que sí que pareix clar, és que el conjunt de mesures tributàries que s’havien de tramitar amb l’aprovació de la llei de pressuposts de moment queda aparcada, la qual cosa és una notícia terrible per a la nostra comunitat. I sí, ara més que mai. Ara que havíem arrossegat una situació patològica respecte a la resta de comunitats amb molt poc marge de moviment, la qual cosa ha provocat que fóssim una de les comunitats més endeutades. Precisament ara quan serem una de les més perjudicades, és quan més necessari es fa disposar d’un conjunt de mesures que, almanco, ens donin les mateixes oportunitats que els altres.

El REIB es va aprovar al Congrés dels Diputats i per tant té rang de Llei, i com bé diu la mateixa Llei, entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, tot i que res més n’hem sabut. Per tant és el moment de fer-ho complir, malgrat que sigui al marge dels Pressuposts generals de l’Estat. És un envit que faig sobretot a tots els grups polítics que tenen representació al Congrés i especialment a aquells que donen suport al govern de l’estat. Així hem presentat una PNL per instar al Govern estatal a impulsar l’aprovació per la via d’urgència de l’Avantprojecte de Llei de Règim Especial de les Illes Balears que incorpora els incentius fiscals perquè sigui un instrument eficaç de pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19. Ara ja hem arribat al moment en què d’això depèn el nostre futur, i depèn la consecució dels objectius que amb aquest gran pacte social ens marquem.

Altres iniciatives presentades:

PNL sobre el des-confinament dels drets socials a l’Art. 135:

Un article de la CE reformat l’agost de 2011 pels dos principals partits polítics del moment, PP i PSOE, amb un procediment exprés on destaca l’acumulació de procediments excepcionals, la falta de consens polític i l’elusió del debat polític i ciutadà.

El contingut va suposar a la pràctica retalls en serveis i prestacions públiques afectant negativament als drets socials de la població.

En la situació actual les entitats financeres i bancs tenen elevats beneficis i reparteixen elevats dividends encara que queden pendents de retornar 65.000 milions d’euros, dels quals es calcula que més de 40.000 no es cobraran mai.

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern espanyol i als partits polítics amb presència al Congrés i Senat a promoure una modificació constitucional que derogui l’actual redacció de l’article 135 de la Constitució Espanyola de sostenibilitat pressupostària; així com a garantir la despesa social front a la priorització del pagament del deute públic amb el blindatge mitjançant la Constitució Espanyola dels serveis socials.

PNL sobre el blindatge a la sanitat pública:

Des de l’esclat de la crisi de la COVID-19, a alguns territoris s’ha visualitzat com les retallades i privatitzacions en el sector sanitari han tengut efectes devastadors.
Durant anys, el deteriorament, privatització i desmantellament de la Sanitat Pública per part d’alguns governs, ara ha tengut conseqüències.

És per això que, els aplaudiments que cada capvespre es repeteixen als nostres pobles i ciutats en homenatge i reconeixement a tots els professionals del sector sanitari no podem quedar en un simple gest de solidaritat.

Cal que de manera valenta i decidida, des de tots els estaments públics, es faci una aposta que consolidi i reforci el sistema sanitari públic i que alhora es garanteixi les condicions de treball de totes les treballadores i treballadors del sector.

Reclamam una reforma constitucional que atorgui al Dret a la salut i a l’assistència sanitària universal, la seva plena i màxima rellevància.

Aquest dret s’enuncia en la Constitució però no es considera dret subjectiu ple.

Així com a proposar una reforma legislativa que impedeixi pràctiques de descapitalització de la sanitat pública en benefici de la sanitat privada, com també que s’afavoreixi una major estabilitat del personal investigador i que garanteixi un mínim d’inversió a la recerca sanitària.

Altres PNLs presentades, pendents de tramitació:

-Promoció formació professional curs 2020-21

-Cita prèvia Banc de Sang

-Formació EBAP sobre la COVID-19

-Impuls donació de sang

-Augment consum pornografia

-Plataforma voluntariat en l’àmbit nacional i europeu

Altres PNLs en les que s’està treballant:

Preu medicaments

Sobre Vacunes

-Mesures per autònoms, microempreses i PIMEs

Una molt bona feina del nostre grup parlamentari MÉS per Mallorca, que no s’ha aturat en aquests temps de confinament.