Josep Valero González
Els BRIX són una aliança iniciada el 16 de juny de 2009 entre Brasil, Rússia, Índia i Xina, i que en el 2010 se sumà Sud-àfrica. ( L’acrònim BRIXS en català, correspon a les inicials dels estats inicials que conformen l’associació). Cerquen sortir del domini monopolístic del dòlar i com a mecanisme de defensa front als «diktats» dels organismes financers internacionals. Creen un Banc pel Desenvolupament per Inversions, i volen normalitzar els seus intercanvis en qualsevol de les cinc monedes pròpies, al marge del dòlar. Han ampliat la seva composició amb l’entrada d’Aràbia Saudí, Iran, Emirats Àrabs, Egipte, Indonèsia i Etiòpia. Una aliança estrictament econòmica i políticament força contradictòria, però que vol trencar la dialèctica de domini econòmic nord-sud.
També han sigut reconeguts com a socis i participen en diversos fòrums de treball de l’associació, Bielorússia, Bolívia, Kazakhstan, Cuba, Nigèria, Malàisia, Tailàndia, Vietnam, Uganda i Uzbekistan. Els cinc BRIXS inicials són fins ara 3.300 milions d’habitants, el 42% de la població mundial; el primer, tercer, cinquè, sisè i el vint-i-tresè dels estats amb major extensió del món; sumen 24.000 bilions de PIB, el 25% del PIB mundial.
A la declaració de Johannesburg l’agost del 2023, es plantegen unes propostes prou ambicioses de nou ordre mundial, més horitzontal i multilateral, de reforma i més centralitat de l’ONU, resolució pacífica dels conflictes, regles financeres més justes pels països en desenvolupament. Unes propostes prou atractives pels països que han sofert el colonialisme i el neocolonialisme des del segle XVI fins ara. És rellevant la denúncia internacional realitzada per Sud-àfrica al Tribunal de La Haia, acusant a l’estat d’Israel per genocidi al poble palestí, per la seva actuació en el conflicte de Gaza.
Prou significativa ha sigut la recent cimera realitzada el 6 i 7 de juliol de 2025 a Rio de Janeiro, que ha conclòs amb el document de 43 folis i 126 resolucions, titulat «Enfortint la Cooperació del Sud Global per a una Governança més Inclusiva i Sostenible»

Moltes d’aquestes resolucions no són declaracions retòriques, sinó compromisos de feina o valoracions de les accions comunes ja fetes. He escollit les que per mi són prou significatives:
-
La declaració sobre finances climàtiques, sobre la governança global de la intel·ligència artificial (IA) o l’Associació BRIXS per a l’eliminació de malalties socialment determinades.
-
Els BRIXS volen ser expressió de les preocupacions i prioritats del Sud global, així com la promoció d’un ordre internacional més just, sostenible, inclusiu, representatiu i estable, basat en el dret internacional.
-
Expressen serioses preocupacions per l’augment de mesures aranzelàries i no aranzelàries unilaterals que distorsionen el comerç i són inconsistents amb les regles de l’Organització Mundial de Comerç (OMC).
-
Els estats membres dels BRIXS no imposen ni donen suport a sancions no autoritzades pel Consell de Seguretat de l’ONU.
-
Ressalten el paper de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com autoritat orientadora i coordinadora del treball internacional en salut en el marc del Sistema ONU.
-
Expressen preocupació pels conflictes en curs en diverses parts del món i amb l’estat actual de polarització i fragmentació de l’ordre internacional. Manifesten aprensió enfront de la tendència actual d’augment crític de les despeses militares globals, en detriment del finançament adequat pel desenvolupament dels països en desenvolupament.
-
Reconeixen la necessitat d’assegurar l’ús de sistemes espacials, així com les conquestes de la ciència i de les tecnologies espacials, per a finalitats pacífiques. Cal garantir la sostenibilitat a llarg termini de les activitats a l’espai sideral i la prevenció d’una carrera armamentística a l’espai i la seva militarització, creant un mecanisme jurídic internacional multilateral per a garantir la seguretat global.
-
Saluden la constant expansió del Nou Banc de Desenvolupament (NBD) per mobilitzar recursos, fomentar la innovació, expandir el finançament en moneda local, diversificar les fonts de finançament, i aprovar projectes de promoció del desenvolupament sostenible, de reducció de la desigualtat i promoure inversions en infraestructures i integració econòmica.
-
Saluden la contínua expansió del NBD en països membres i països candidats i el suport a la seva estratègia, sota la presidència de Dilma Roussef. Una institució que reflecteix el compromís amb el desenvolupament inclusiu i sostenible del Sud Global.
-
Impulsen el Seminari de BRIXS sobre Compres Governamentals Sostenibles, com una plataforma d’intercanvis de coneixements i cooperació Sud-Sud.
-
Valoren compartir el coneixement i intercanvi de polítiques sobre béns públics digitals i infraestructures públiques digitals.
-
Saluden el desenvolupament del Llibre Blanc de BRIXS sobre Recursos de Connectivitat Espacial Sostenible.
-
Volen afavorir la coordinació de països deutors i creditors oficials, bilaterals, multilaterals i privats, a fi d’ajudar als mercats emergents i economies en desenvolupament, a tractar les qüestions del deute de forma justa i constructiva, baix la perspectiva del desenvolupament.
-
Saluden el full de ruta sobre «Enteniment sobre la Governança de l’Economia de Dades de BRIXS» com a manera d’accedir de manera segura a la tecnologia, fomentar la digitalització de la indústria i dels serveis i expandir el comerç intra-BRIXS.
-
Per assegurar la seguretat alimentària i nutricional valoren la creació d’una plataforma de comercialització de grans, a l’àmbit dels BRIXS i la seva futura ampliació a altres productes agrícoles.
-
Volen reforçar la coordinació de les estadístiques oficials dintre dels BRIXS.
-
Defensen els drets a la propietat intel·lectual, la remuneració justa dels seus titulars, respectant les necessitats i prioritats dels països en desenvolupament.

(D’esquerra a dreta) El president Lula da Silva del Brasil, el president de la Xina Xi
Jinping, el president de Sud-àfrica Cyril Ramaphosa, el primer ministre de l’Índia
Narendra Modi i el ministre d’Afers Exteriors Sergei Lavrov
Foto: Luiz Inácio Lula da Silva el 2023 a Wikipèdia -
Treballen estratègies de turisme regional, foment dels viatges intra-BRIXS i associats, respectant els objectius de desenvolupament sostenible i el combat contra el canvi climàtic.
-
Suport als acords de París en la lluita contra el canvi climàtic.
-
La resposta al canvi climàtic s’ha de donar també en un context de desenvolupament sostenible i lluita per l’erradicació de la pobresa.
-
Volen afavorir unes transicions energètiques justes i inclusives, alineades amb l’objectiu 7 dels ODS de l’ONU.
-
Defensen crear cadenes justes de tractament dels materials crítics per desenvolupar tecnologies de baixa i zero emissions, respecte a la sobirania dels pobles i als objectius legítims de polítiques públiques.
-
Els BRIXS assumeixen la Convenció sobre Diversitat Biològica, els seus protocols i el seu Emmarcament Global de Biodiversitat Kunming-Montreal.
-
Donen suport al Fons Boscos Tropicals per Sempre (TFFF) que vol impulsar el Brasil a la COP30 de Belém.
-
Insten als països desenvolupats a augmentar els recursos financers per implementar la Convenció Internacional de Combat a la Desertificació i Països afectats per Sequera Greu.
-
Els BRIXS es comprometen en la promoció de la resiliència ambiental combatent la contaminació plàstica.
-
Es proposen incrementar la cooperació per a la reducció de les emissions a l’aviació i al transport marítim. Fomenten la utilització de combustibles menys contaminants i ja existents, per a l’aviació i la navegació marítima.
-
Saluden la decisió de la Unió Africana de designar l’any 2025 com l’any de la «Justícia pels Africans i els Afrodescendents mitjançant Reparacions» com una manera de combatre el llegat destructiu del colonialisme i el tràfic d’esclavitzats.
-
Es comprometen a defensar la participació plena i igualitària de les dones en l’economia, amb l’accés a baix cost a l’assistència a la infància, la promoció del lideratge femení en els sectors de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. I en l’enfortiment de les proteccions legals de les dones contra la discriminació i totes formes de violència a l’àmbit del treball.

Sessió sobre “Pau i seguretat i reforma de la governança global” en el marc de la 17a
Cimera dels BRICS a Rio de Janeiro, Brasil, el 6 de juliol de 2025.
Foto: Foto de l’Oficina del Primer Ministre de la India (Wikipèdia) -
Reconeixement a la Xarxa BRIXS d’Investigació en Sistemes de Salut Públiques, Foment de la cooperació en el grup de treball de medicina nuclear i la convergència per a regular els productes mèdics.
-
Reconeixement del paper fonamental de l’Atenció Primària a la Salut, com a base de la cobertura universal de salut i per a la resiliència del sistema de salut. Suport a la 4a reunió d’Alt Nivell de l’Assemblea General de l’ONU sobre Prevenció i Control de Malalties Cròniques i la Promoció de la Salut Mental i el Benestar.
-
Feliciten el 10è aniversari de la Universitat en Xarxa (BRIXS-NU), pel millorament de l’educació i l’aprenentatge professional i tecnològic.
-
Saluden la creació d’una plataforma de BRIXS sobre indústries culturals i creatives i el seu important paper en el desenvolupament del nivell culturals dels països membres i també com impuls a l’economia global d’aquests.
-
Ressalten la importància del retorn de béns i patrimonis culturals als seus països d’origen i el seu potencial per a reconstruir les relacions internacionals en bases no jeràrquiques i més cooperatives. També és un camí per promoure la cohesió social, la justícia cultural i històrica, la reconciliació i la memòria col·lectiva.
-
Volen promocionar els esports tradicionals, locals i indígenes, entre els països dels BRIXS i a tot el món.
-
Donen suport al Pla de Treball 2025-2028 sobre prevenció de catàstrofes, amb el monitoratge de riscos, previsió de desastres i possibles conseqüències, treballar la capacitat de sistemes d’alertes ràpides i de respostes anticipades, infraestructures resilients i integració de sistemes de coneixements.
No semblen propostes encaminades a fomentat l’agressivitat, l’odi, l’expansionisme, la confrontació, que malauradament ja són tan visibles al món occidental i «civilitzat». Tampoc s’ha de caure en la ingenuïtat. Rússia, Xina i l’Índia són estats que tenen armes nuclears i unes estratègies pròpies de defensa. La recent desfilada militar de Pequín, amb la presència de Putin i Modi, per commemorar la fi de la Segona Guerra Mundial, era tot un missatge que també en el terreny militar, no hi ha sols una única força hegemònica en el món.
Per què el president Trump arran de la desfilada, alertava d’una «conspiració» d’aquests estats contra els Estats Units? El rerefons de la seva fatxendaria, no és altra cosa que l’existència i la dinàmica creixent dels BRIXS, que qüestiona l’imperi del dòlar, com a moneda exclusiva dels intercanvis comercials i financers del món. El qui es considera «l’emperador del món», no pot aguantar que hi hagi una dinàmica alternativa als seus desitjos de domini mundial.
Els BRIXS no són ja només una competència econòmica pel dòlar, sinó una realitat de protagonisme internacional amb uns valors i unes propostes d’ordre internacional multilateral, què són antagòniques amb els nous designis imperials econòmics i polítics que pretén Donald Trump i els interessos monopolistes que té darrere. El món és molt més gran i complex del que ens pensam, i la nostra estreta visió eurocèntrica i occidental, no ens deixa veure-ho.
No és casualitat que Trump vulgui acabar amb l’ONU i les seves agències. Un ordre mundial multilateral, sorgit com a cultura política internacional després de la Segona Guerra Mundial, ja molesta per a la nova fase de capitalisme financer, extractivista i autoritari que representa Trump. I els BRIXS s’aferren a aquesta política multilateral, per no fer cas de les seves amenaces. A la vegada van construint xarxes de relacions econòmiques i polítiques, que tot i les seves contradiccions internes, van avançant i demostrant que altra política internacional és possible, sense haver-se d’humiliar davant el president nord-americà. No com ha fet recentment la Unió Europea amb el nefast acord negociat per la presidenta Úrsula Von der Leyen, que ha dinamitat en uns minuts, la credibilitat de la UE com ens autònom de la política internacional.
La guerra comercial de Trump té així mateix un component d’amenaça militar i de carrera armamentística. El dret internacional, la sobirania dels pobles són per Trump jocs florals quan es tracta d’aconseguir matèries primeres, imposar les seves regles comercials, violentar mercats dels competidors. Per això els BRIXS són una amenaça per Trump i els acusa de conspiració. Segur que l’opció de la agressió militar està en la seva agenda de treball. Tant de bo que les forces democràtiques del món i un context internacional de lluita per la pau, li facin veure que tots, i per tant el propi Trump mateix, tenim molt per perdre si continua amb els seus desvaris.

