Vivim dies dramàtics a causa de la pandèmia del coronavirus que està afectant la salut de multitud de persones arreu del món i que obliga a prendre dràstiques mesures si volem derrotar al virus. Mesures que porten a la paralització de bona part del nostre sistema productiu i en conseqüència de la nostra economia. Perillen llocs de feina i la continuïtat de moltes empreses.
Ara toca combatre la pandèmia i després tocarà afrontar les conseqüències d’una greu crisi econòmica de la qual encara no arribem a veure el seu abast. Però cada dia queda més clar que haurem de parlar d’abans i després de la pandèmia. I passa a primer pla que ni la lluita contra la pandèmia ni la sortida de la crisi econòmica es faci sobre les esquenes dels treballadors o dels sectors més desvalguts, ni tampoc contra la preservació del medi ambient i de la natura.
Però a ningú se li escapa que per dur endavant aquest ambiciós projecte cal anar desempallegant-se de cotilles que ens estan subordinant als interessos dels més poderosos i d’un sistema, el capitalista que fa aigua per tots els costats.
I, si m’ho permeteu, em vull referir en aquest article a una d’aquestes cotilles que ens afecta especialment a la ciutadania de l’Estat Espanyol i que no és una altra que la pervivència del règim del 78.
Una primera envestida forta el pateix aquest, amb el 15M. Aquesta impressionant mobilització ciutadana qüestiona la mateixa essència de la nostra democràcia amb aquell “no nos representan”. Tot allò comporta el sorgiment de noves forces polítiques i el canvi de mètodes i hàbits a altres. Però la conseqüència més important és el debilitament fins a fites impensables abans, del bipartidisme, que no ho oblidem és una de les columnes de suport del règim del 78.
El procés català fa saltar pels aires el model territorial de què ens va dotar la Constitució vigent. El 80% del poble català, al marge de quina és la seva opció de futur per Catalunya és partidària del dret a decidir, és a dir que sigui el poble a un referèndum democràtic que decideixi.
El Parlament basc està discutint un nou estatus polític per definir l’encaix d’aquest amb España. Les sensibilitats sobiranistes estan creixent arreu de la perifèria i les persones favorables al dret de decidir són cada cop més. Però les darreres eleccions estatals demostraren que no tan sols hi ha una eclosió de forces sobiranistes sinó també de forces regionalistes o fins i tot provincials. Que el descontent davant el model territorial és cada cop més gran. I si no com és possible que el rebuig al finançament autonòmic sigui tan generalitzat, o les crítiques a” la España vaciada” o les reivindicacions enfront de la insularitat. Com s’explica que sorgeixi una candidatura com “Teruel existe” o que Leon, amb el batlle socialista al front demana separar-se de Castella.
Per si no n’hi hagués prou, les postures es polaritzen. Mentre uns plantegen la independència per determinades nacions o reivindiquen opcions federals i/o confederals altres plantegen una major centralització. Si algú encara no veu que el consens entorn del model territorial que va existir fins no fa molt ha saltat pels aires és que ha tornat cec.
Podríem parlar també de falta de consens a l’hora de valorar la gravetat del canvi climàtic, la necessitat d’aplicar mesures dràstiques davant aquest fet o les conseqüències que per afrontar aquesta greu crisi que ens ve damunt té el continu creixement del turisme o d’altres sectors industrials i econòmics. Així com afrontar el paper de la dona a la nova societat per garantir la més absoluta igualtat.
I a tot això hi hem d’incorporar la ja imparable crisi de la monarquia, com aventura el prestigiós constitucionalista Javier Perez Royo. Un Rei emèrit que ha passat de ser reconegut per una part molt important de la ciutadania com el garant de la democràcia i en conseqüència com intocable, a ser considerat per una gran majoria com un corrupte, que ha aprofitat la monarquia i la seva impunitat per enriquir-se a mans plenes. Qüestionat per la justícia internacional i per si hagués qualque mena de dubte, rebutjat pel seu propi fill, l’actual Rei. Un Rei tacat irremissiblement pel seu discurs del 3 d’octubre de 2017, prenent partit per l’“a por ellos”, que a l’opinió publica ni li fa fred ni calor i que és capaç de dirigir-se a tota la ciutadania per TVE en plena crisi del coronavirus amb un discurs burocràtic, pla, de cartó pedra. Qualsevol president d’una Associació de Veïns que els seus conciutadans patissin una situació critica feria un discurs amb més sentiment que el del Rei de l’altra dia.
L’actual percepció pública de la monarquia no té cap punt de comparació amb alguns anys anteriors. Les crítiques al Rei emèrit s’incrementen als mitjans de comunicació. Les peticions ciutadanes i del teixit social d’una investigació a fons també i la casserolada de la nit que el Rei va parlar per TVE era impensable poques dades abans.
No sé si el 14 d’abril ja haurem sortit del confinament, però si ens dóna temps caldria organitzar una gran mobilització republicana i si no repetir i amplificar la cassolada de l’altra dia. Però el més important que ha passat darrerament és la petició al parlament estatal d’una comissió d’investigació per part d’un bon grapat de grups polítics des de les dretes nacionalistes (PNB i JxC) els sobiranismes d’esquerres (ERC, Compromís, BNG, EHBildu, CUP…) i l’esquerra estatal entorn de Podemos.
Aquest és el camí cap a la construcció d’un gran front republicà, del que parlava a la darrera conferència que feu a Palma, Xavi Domènec dins el cicle de “Diàlegs des de la perifèria” organitzat per Fundacions Darder Mascaró.Si volem afrontar els gegantins reptes que la realitat ens està posant davant els nassos caldrà caminar cap a un front republicà que propugni un nou consens territorial per l’Estat espanyol i un nou contracte social, ecològic i feminista. I amb una proposta com aquesta caldrà interpel·lar al PSOE en primera instància, però també a altres forces polítiques i socials, convençuts que des de posicions minoritàries no podrem afrontar els reptes que tenim al davant.
https://gisanddata.maps.arcgis.com/apps/opsdashboard/index.html#/bda7594740fd40299423467b48e9ecf6
