2.1 Brexit: acord o no acord, aquest continua sent el dilema

A poc a poc es reprèn l’agenda política i setembre ha suposat, entre altres qüestions, reprendre les negociacions entre Londres i Brussel·les per definir un acord sobre les relacions futures. Des del passat 31 de gener el Regne Unit ja no és part de la Unió Europea, però aquesta fita no ha suposat el final del Brexit.

Amb l’entrada en vigor de l’Acord de Retirada pactat entre les dues parts, els eurodiputats britànics abandonaren els seus escons a Brussel·les i es donà pas a l’anomenat període transitori que acaba el pròxim 31 de desembre. Aquesta fase de transició permet una sortida més suau i implica un cert marge temporal per seguir negociant un acord sobre les futures relacions.

El gener passat el temps per negociar les futures relacions ja semblava escàs, tan sols onze mesos que complicaven molt la possibilitat d’un acord integral que anés més enllà de les qüestions purament comercials. Amb la situació sobrevinguda actual, que ha obligat a posar al centre altres qüestions, el marge per a les negociacions encara s’ha reduït més. Així, les probabilitats d’una sortida sense acord van en augment i ressorgeix el debat sobre quin podria ser l’impacte d’un no-acord.

En un estudi recent, dut a terme conjuntament per la London School of Economics i el grup UK in a Changing Europe, s’estima que l’impacte a llarg termini d’una sortida sense acord pel Regne Unit seria entre dues i tres vegades més gran que l’impacte de la crisi de la Covid-19. Encara que la Covid-19 tengui un impacte immediat més contundent, l’estudi apunta que cap al 2030 una sortida sense acord suposaria un cost del 8% del PIB en comparació al cost de la pandèmia que preveu el Banc d’Anglaterra al 2022, que se situa a l’1,7% del PIB.

  • L’honor del Regne Unit en perill

Tan alta és la probabilitat d’una sortida sense acord que el Regne Unit ja es prepara amb una inquietant i polèmica estratègia que, de moment, ha provocat la dimissió d’importants assessors jurídics com l’advocat general d’Escòcia, Richard Keen, i el cap del Departament Legal del Govern, Jonathan Jones.

No fa tant, el desembre de 2019 –coincidint amb les eleccions britàniques–, Boris Johnson presentava l’Acord de Retirada pactat amb la Unió com un gran èxit i assegurava que no hi hauria un Brexit sense acord –referint-se a les futures relacions.

Ara, deu mesos després, afirma que l’Acord presenta alguns buits que podrien generar incertesa, sobretot pel que fa al protocol annex sobre Irlanda del Nord. Amb aquest argument, Johnson i el seu gabinet han impulsat la nova Internal Market Bill, la qual consideren una “xarxa de seguretat” i que entra en contradicció amb l’Acord de Retirada pactat amb la UE: parlant clar, la nova llei violaria la legalitat internacional.

L’Acord de Retirada pactat amb la Unió estableix que Irlanda del Nord romandrà dins del Mercat Interior de la Unió Europea passat el període transitori i, per tant, quedarà sotmesa a les seves regles de joc. Tot i això, el nou projecte de llei sobre el Mercat Intern de Johnson, que ja ha estat aprovat per la Cambra dels Comuns, altera aquest escenari pactat per dos motius.

  • En primer lloc, perquè a través d’ell s’atribueix unilateralment al Govern britànic la capacitat de decidir quins béns hauran de sotmetre’s a declaració de duanes en els intercanvis entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit.

  • A continuació, el projecte de llei atribueix també al Govern l’última paraula sobre la necessitat de comunicar o no a la Unió qualsevol subvenció atorgada a empreses en territori nord-irlandès.

El mateix text del projecte de llei, en el seu article 45, reconeix que les clàusules mencionades són incoherents amb l’Acord de Retirada i, més greu encara, disposa que entraran en vigor, tot i la incompatibilitat amb el dret internacional o nacional. Aquesta incomprensible i polèmica jugada malmetria, en cas de ser finalment aprovada per la Cambra dels Lords, la credibilitat, l’honor i la reputació d’un país que es considera a si mateix com el màxim exportador de l’estat de dret i el respecte a la llei.

Per la seva part, Brussel·les exigeix a Johnson que rectifiqui. El vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, ha declarat que les intencions del Regne Unit danyen la confiança entre les parts i que, com tot tractat internacional, l’Acord de Retirada preveu mecanismes legals per respondre davant l’incompliment o la violació del seu contingut.

A uns escassos tres mesos per sortir definitivament de la Unió, aquesta nova rebel·lió orquestrada per Johnson submergeix el país de nou a la crisi del Brexit i complica encara més les negociacions sobre les relacions futures. Anys més tard, tornam a la casella de sortida: hi haurà o no hi haurà un Brexit amb acord?