17. TORNAR AL MÓN LABORAL DESPRÉS DE LA MATERNITAT

En l’actualitat es parla molt dels grans avanços que s’han produït de la situació de les dones en el mercat laboral. Sense llevar veritat a aquesta afirmació i assumint que queda molt camí per recórrer, cal recordar que els homes i les dones sempre es diferenciaran per diversos motius, un d’ells el reproductiu. És la dona qui durà a terme l’embaràs, el part, el postpart i la lactància. Però què passa després?

Existeix una idealització social de la maternitat, que promou la idea que ha de ser un dels moments més feliços de la nostra vida. La societat ens inculca un model de la maternitat en el que una bona mare és aquella que prioritza la criança dels seus infants i dedicar-hi tant temps com és necessari. A més, la bona mare ha de sentir-se afortunada per poder-ho fer. Vivim en una societat que idealitza la maternitat, però que, al mateix temps, no la valora i invisibilitza tota la càrrega que l’enrevolta. No vull transmetre una visió pessimista de la maternitat, però si vull rompre amb aquesta utopia i reivindicar una dona mare més humana i polifacètica. La maternitat es proporcionarà moments molt i molt feliços, però és una etapa complexa, un camí d’obstacles i de grans exigències autoimposades per la pressió social.

I què passa amb les dones que sempre han treballat, i que, després de la maternitat volen continuar fent-ho? Les dones treballadores es troben que, amb la seva incorporació al mercat de treball, la seva tasca diària s’ha multiplicat exponencialment. I és aquí quan comença una gran batalla: la conciliació de la vida laboral i la criança.

En primer lloc, quan el concepte de vida laboral no es resumeix en el compliment d’uns horaris de treball a canvi de l’obtenció d’un salari. El concepte de vida laboral va molt més enllà. Parlem a de la carrera professional. Parlem d’assumir nous projectes laborals amb més responsabilitats. Parlem de formació contínua. Per tant, parlem de continuar treballant per complir les nostres expectatives laborals. Siguin quines siguin. Siguin moltes, poques o cap. Siguin grans o petites. La qüestió és tenir capacitat per decidir i no veure’s abocada a renunciar. Però aquí ens trobem subjaient una nova creença social: quan ets mare la teva trajectòria professional es veurà inevitablement alterada. Perquè la conciliació és, moltes vegades, sinònim de renúncies: reduccions de jornada, excedència, girs, aturada de la vida activa i/o alentiment de la carrera professional. I aquestes renúncies poden dur a aquelles dones amb situacions socioeconòmiques poc favorables a l’exclusió del mercat de treball o a un elevat risc de patir-la, i de convertir-se en el que anomenem aturades de llarga durada.

És evident que hi ha determinats factors que poden augmentar o disminuir el fet que una dona pugui tenir més o menys dificultats per reincorporar-se al mercat de treball després de la maternitat: la formació acadèmica i professional, experiència laboral, competències professionals, habilitats… El que hem de tenir en compte és que els factors de risc d’exclusió del mercat de treball per qualsevol persona (manca de qualificació professional, experiència en llocs de feina de baixa qualificació…), en el cas de les dones multipliquen aquest risc per dos, i si aquestes dones volen ser mares per tres, per quatre o per cinc. I això implica que aquestes dones no podran participar en igualtat de condicions que els homes de les prestacions contributives que ens ofereix l’estat del benestar (pensió de jubilació, per exemple), perquè no estan participant en igualtat de condicions en el mercat de treball: amb perfils professionals similars, la seva motxilla de dificultats és molt més pesada. Fins i tot, si tenim en compte altres factors, com l’edat. Els entrebancs que es trobaran pel camí sempre seran més i més pronunciats.

En la meva vida laboral, he mantingut centenars d’entrevistes amb dones en procés de reincorporació al mercat de treball després de la maternitat. I en aquestes històries existeixen massa analogies. En primer lloc, la incompatibilitat de la criança amb l’activitat laboral. Per què és la dona que ha de compatibilitzar? En la resposta a aquesta qüestió, trobem una altra analogia: perquè els salaris dels pares de les criatures són superiors, i, per tant, imprescindibles. Qui menys aporta a l’economia familiar és lògic que sigui qui renunciï. Però si gratem una mica més, ens trobem que, al cap i a la fi, la maternitat ha destapat els rols tradicionals de gènere que fins aquell moment no eren tan evidents, i, per tant, el fet que la maternitat o la paternitat tingui un major efecte en la vida laboral de les dones no és una casualitat. I tot això aboca a aquestes dones a una renúncia voluntària forçosa. Però, com he dit, no és una renúncia gratuïta. Les conseqüències poden ser moltes a mitjà i llarg termini, i en molt poques ocasions es posen damunt de la taula.

I ara parlem de no renunciar. I si no es renuncia? Si es pot no renunciar, que no sempre es pot. Apareix la culpabilització. El sentiment de culpa sorgeix perquè tenim incorporats uns estàndards morals. Aquests estàndards estableixen quines accions són pròpies o no d’una bona mare. És, per tant, és un sentiment personal però totalment mediatitzat per uns valors socials. La maternitat es caracteritza per desencadenar un remolí d’emocions. Quan entre aquestes emocions sobresurt la culpa, aquesta ens limita i ens encongeix el cor. La culpa pot ser autodestructiva. La culpa ens pot limitar la satisfacció moltes necessitats, principalment les personals (el descans, l’oci…, ) i això, ens pot conduir a la sobrecàrrega física i mental. És necessari cuidar-nos i cuidar la nostra salut mental. Perquè tenir una bona salut mental és un dels millors regals que podem fer als nostres infants.

En definitiva, la maternitat condiciona la nostra vida laboral més que la paternitat als homes. No és fàcil encaixar la maternitat en la vida laboral, quan es vol encaixar. Per algunes, és pràcticament impossible i per altres suposarà renuncies o sobrecàrrega. L’impacte de la maternitat en la vida laboral pot ser molt divers. Ara bé, aquest impacte duu en massa ocasions conseqüències negatives.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad