14. SALUT DES D’UNA MIRADA FEMINISTA

Cada 8 de mar√ß commemoram el Dia Internacional de les Dones i, encara que no l’√ļnic, √©s un bon moment per reflexionar sobre la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Per aconseguir aquesta igualtat, cal que cada persona, en particular i, la societat en general, hi treballi canviant idees i formes d‚Äôactuar de manera que es pugui gaudir d’una societat m√©s justa.

A vegades, la paraula igualtat √©s interpretada d’una forma err√≤nia, com si es tract√†s d’eliminar les difer√®ncies que hi ha entre dones i homes i, fins i tot, entre les mateixes dones i els mateixos homes. Precisament, la igualtat valora la difer√®ncia, que √©s una riquesa, per√≤ no la desigualtat, que significa superioritat, injust√≠cia, viol√®ncia i dominaci√≥ d’un sexe sobre l’altre. Dones i homes no som id√®ntics. Existeixen difer√®ncies f√≠siques, anat√≤miques i fisiol√≤giques que ens distingeixen. A aquestes caracter√≠stiques f√≠siques, se suma una pesada motxilla de difer√®ncies creades socialment, el g√®nere, la male√Įda construcci√≥ sociocultural i pol√≠tica que determina les relacions entre les persones, atorgant beneficis a qui es troben en posicions m√©s elevades d’una jerarquia. El patriarcat ha posicionat al m√©s alt nivell l‚Äôhome blanc, heterosexual, amb nivell d’estudis alt i de classe privilegiada, imposant-li el model de comportament mascul√≠ hegem√≤nic pel fet de n√©ixer amb uns determinats genitals.

Aix√≠ i tot, qu√® passa amb els homes que no expressen la seva masculinitat hegem√≤nica i no segueixen les normes de l’heteropatriarcat? I amb les dones que no expressen la feminitat hegem√≤nica? I amb les persones que no s’identifiquen amb el sexe que han nascut? I les persones que han nascut amb caracter√≠stiques d’ambd√≥s sexes alhora? Com s’han de comportar? Tamb√© seran discriminades per l’heteronormativitat patriarcal.

El g√®nere i els seus mandats estereotipats tamb√© creen iniquitats sanit√†ries per si mateixos i poden agreujar les que s√≥n producte de la situaci√≥ socioecon√≤mica, edat, √®tnia, discapacitat, orientaci√≥ sexual, etc. Les dissemblances biol√≤giques (sexe) i les socials, psicol√≤giques i culturals (g√®nere) provoquen difer√®ncies en la protecci√≥ i la promoci√≥ de la salut, en la prevenci√≥ de malalties, en els factors de risc, en els motius de consulta i en la simptomatologia, aix√≠ com en l’abordatge diagn√≤stic i terap√®utic entre dones i homes.

El patriarcat ha sotm√®s els homes a l’obligaci√≥ de mostrar-se saludables d’acord amb els ideals de masculinitat hegem√≤nica i dominant, fet que est√† impl√≠cit en la construcci√≥ del g√®nere mascul√≠. L’home “fort i sa” representa poder i autoritat. L’adquisici√≥ de poder requereix que l’home rebutgi el dolor, negui la debilitat i vulnerabilitat, controli les seves emocions, rebutgi alguns estils de vida saludables i assumeixi riscos. Aquests rols de g√®nere provoquen h√†bits de vida menys saludables, m√©s comportaments amb risc d’accidents, exhibici√≥ d’un comportament agressiu i de domini f√≠sic, resist√®ncia a admetre debilitats, escassa atenci√≥ als missatges de promoci√≥ de la salut o menor √ļs dels serveis sanitaris quan s√≥n necessaris. En contra, el model de feminitat hegem√≤nica i, per tant, el que espera la societat patriarcal de la dona √©s la de perfecta esposa, mare i cuidadora que sobrecarrega la seva vida pretenent ser capa√ß de tot i poder aguantar-ho tot.

La salut de dones i homes √©s diferent i desigual. Diferent perqu√® hi ha factors biol√≤gics (gen√®tics, hereditaris, fisiol√≤gics, etc.) que es manifesten de manera diferent en la salut i en els riscos de malaltia, que moltes vegades continuen invisibles pels patrons androc√®ntrics de les ci√®ncies de la salut. Desigual perqu√® hi ha altres factors, que en part s√≥n explicats pel g√®nere, que influeixen de manera injusta en la salut de les persones. L‚Äôandrocentrisme a les ci√®ncies de la salut ha fet que les particularitats de les dones siguin menys importants i, conseq√ľentment, menys estudiades.

Les desigualtats i discriminacions per ra√≥ de sexe o de g√®nere en salut es tradueixen en biaixos de g√®nere. Aquestes ocorren quan, en una mateixa necessitat sanit√†ria en homes i dones, es realitza un major esfor√ß diagn√≤stic o terap√®utic en un sexe respecte a l’altre, podent contribuir a desigualtats en salut entre dones i homes. Aquests biaixos sorgeixen quan s‚Äôassumeixen igualtats entre ambd√≥s sexes quan no n‚Äôhi ha o quan s‚Äôassumeixen diferencies quan realment no n‚Äôhi ha.

Trobam biaixos de g√®nere en investigaci√≥ i assajos cl√≠nics. Les dones no han estat representades equitativament en diferents √†rees de la investigaci√≥ cl√≠nica, principalment en els assajos cl√≠nics de f√†rmacs. Els beneficis, l’absorci√≥, l’eliminaci√≥, el metabolisme, la toxicitat, els efectes adversos, la dosificaci√≥ dels f√†rmacs s√≥n diferents en dones i homes. Per aix√≤, els assajos cl√≠nics duts a terme exclusivament amb homes no sempre s√≥n extrapolables a poblaci√≥ general (i, per tant, a les dones).

Els biaixos de g√®nere en l’esfor√ß diagn√≤stic sorgeixen quan en un determinat quadre cl√≠nic, segons el presenti una dona o un home, es plantegen alternatives diagn√≤stiques diferents amb conseq√ľ√®ncies en l’atenci√≥ de les persones que s√≥n ateses. Ocorren tant en les malalties amb signes c√≠nics objectius com en les que no. Aquests biaixos es donen m√©s en el sexe que les malalties s√≥n menys freq√ľent. Per exemple, existeix un infradiagn√≤stic d’osteoporosi en homes i un infradiagn√≤stic d’infart agut de miocardi en dones. Tamb√©, algunes proves diagn√≤stiques tenen diferent especificitat segons el sexe, com seria la prova d’esfor√ß (ergometria), que √©s m√©s enganyosa en les dones.

Els biaixos de g√®nere a l’esfor√ß terap√®utic se centren en l’acc√©s als hospitals d‚Äôambd√≥s sexes per a la mateixa necessitat, la comparaci√≥ del temps de demora i d’espera des dels primers s√≠mptomes fins a l’atenci√≥ sanit√†ria, els tipus d’estrat√®gies terap√®utiques i el consum i la despesa de medicaments per sexe. Un clar exemple d‚Äôaquest menor esfor√ß terap√®utic en dones √©s la menor utilitzaci√≥ de f√≠stula arteriovenosa a l‚Äôhora d‚Äôiniciar di√†lisi sense que hi hagi cap evid√®ncia cient√≠fica que demostri que les dones no s√≥n un factor de risc en el pron√≤stic de l’acc√©s vascular. Un altre possible biaix que cal atendre √©s el risc m√©s alt de les dones a ser infra-dialisitzades, perqu√® necessiten m√©s dosis i m√©s temps de di√†lisi per millorar la superviv√®ncia. Les dones tamb√© tenen menys probabilitat de rebre un trasplantament de rony√≥, encara que siguin elles les que en donin m√©s en vida. En el cas de la insufici√®ncia card√≠aca en fase terminal, nom√©s al voltant del 25% de tots els trasplantaments de cor es realitzen en dones, sent la taxa de superviv√®ncia a vint anys similar en ambd√≥s sexes, la qual cosa suggereix que no hi ha ra√≥ per a impedir el trasplantament en les dones.

A l‚Äôhora de prescriure f√†rmacs, per impedir els biaixos en l’esfor√ß terap√®utic, √©s b√†sic i essencial percebre que els cossos de les dones metabolitzen els f√†rmacs de forma diferent que els dels homes i tenen m√©s risc de sobredosificaci√≥ i efectes secundaris. Quan parlam de metabolitzaci√≥ de subst√†ncies no podem obviar l‚Äôefecte dels disruptors endocrins, subst√†ncies qu√≠miques capaces d’alterar el sistema hormonal. En igualtat de condicions d’exposici√≥, el cos de les dones actua com un bio-acumulador qu√≠mic, sent m√©s vulnerable a qualsevol subst√†ncia t√≤xica del medi ambient.

Les dones cerquen ajuda m√®dica amb m√©s promptitud i freq√ľ√®ncia i usen m√©s els serveis sanitaris generals. En canvi, els homes utilitzen m√©s els serveis especialitzats, d’urg√®ncies i hospitalaris. Con√®ixer aquestes caracter√≠stiques diferencials √©s fonamental per evitar els biaixos de g√®nere en l’√ļs, demora i espera de l’atenci√≥ sanit√†ria, ja que malgrat que l’atenci√≥ prim√†ria la fan servir m√©s les dones, les dades indiquen que les demores s√≥n m√©s curtes en l’atenci√≥ sanit√†ria als homes. Aix√≤ significa que les dones esperen m√©s temps que els homes en sales d’emerg√®ncia abans de ser avaluades.

Els biaixos de g√®nere psicol√≤gics es cometen amb la medicalitzaci√≥ de certs processos, particularment, el malestar de les dones. En igualtat de s√≠mptomes, √©s m√©s probable que les dones rebin un tractament amb psicof√†rmacs (ansiol√≠tics, antidepressius…). Per tant, els homes rebrien m√©s proves diagn√≤stiques, m√©s diagn√≤stics de s√≠ndromes fisiopatol√≤gics i m√©s proves diagn√≤stiques i intervencions terap√®utiques de certs tipus, i les dones, rebrien m√©s diagn√≤stics psicopatol√≤gics, m√©s prescripcions farmacol√≤giques, m√©s intervencions de certs tipus.

El biaix en centrar només la salut de les dones a la reproducció i, per tant, circumscriure les malalties i riscos de salut de les dones exclusivament a la seva funció reproductora, és reduir la visió sobre la seva salut.

El biaix de g√®nere tecnol√≤gic succeeix quan es medicalitzen alguns processos biol√≤gics (normals en el cicle vital de les dones) que no sempre ho requereixen, com poden ser el cicle menstrual, l’embar√†s, el part o la menopausa.

El biaix en la invisibilitzaci√≥ de les dones com a subjectes de la malaltia fa que, a vegades, nom√©s es visibilitzi les dones com a transmissores d’informaci√≥ i cures, per√≤ no com a subjectes de la malaltia.

Un altre important biaix que perjudica principalment la salut de les dones és la invisibilitat de circumstàncies vitals, com puguin ser la divisió sexual del treball, la manca de corresponsabilitat familiar, la doble i triple jornada laboral, els efectes de la violència masclista o la incapacitat de la conciliació personal, familiar i laboral.

La primera constataci√≥ p√ļblica de biaixos de g√®nere en l’assist√®ncia i investigaci√≥ m√®dica la va realitzar l’any 1991 la cardi√≤loga americana Bernadine Healy, que va alertar de la mala praxi en l’atenci√≥ cardiovascular de les dones pel fet que no s’havia tingut en compte la pres√®ncia d’aquestes a la majoria dels treballs de recerca sobre problemes cardiol√≤gics realitzats abans de 1993. La malaltia cardiovascular ha estat estudiada principalment en homes i per homes i, encara que √©s la primera causa de mortalitat en les dones, existeix l’imaginari social que √©s una malaltia d’homes. A m√©s, l’etiquetatge dels malestars de les dones com ansietat o estr√®s provoca biaixos irreversibles en els casos de malaltia cardiovascular.

Per evitar els biaixos de g√®nere √©s imprescindible introduir la perspectiva de g√®nere en la salut de les persones, fet que implica abordar la influ√®ncia dels determinants biol√≤gics, socials i culturals que s√≥n diferents i desiguals per a homes i dones i actuar en conseq√ľ√®ncia. Per aix√≤, √©s fonamental que el personal sanitari conegui i sigui conscient de la morbiditat diferencial, que va des de les difer√®ncies en els factors de risc i protectors per a la salut, les respostes socials i culturals a la malaltia, la manifestaci√≥, la severitat i freq√ľ√®ncia de les malalties i l’acc√©s a les fonts que promouen i protegeixen la salut, fins al diagn√≤stic i intervenci√≥.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu√≠ pots veure la pol√≠tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l‚Äôacceptes.    Veure
Privacidad