1. LES PIONERES EN EL FEMINISME A MALLORCA

La coordinadora d’aquest número de L’Altra mirada ens demana un article on expliquem la història del feminisme a la nostra illa, segurament perquè ja tenim una edat i hem participat en múltiples mobilitzacions, des de ben joves, en defensa dels drets de les dones. Aquestes són les raons de la comanda, perquè cap de les dues som historiadores. Afortunadament ja hi ha investigadores que treballen aquest àmbit de la nostra història més recent, seguint les passes iniciades per altres pioneres com na Isabel Peñarrubia Marquès que ens ha donat a conèixer les nostres avantpassades en el feminisme.

Hem de tenir un record especial per aquelles primeres valentes dones que iniciaren la lluita en temps molt difícils. A finals del segle XIX i inicis del XX trobem dones no pròpiament feministes però sí protagonistes dins el món sindical, cultural, educatiu, com na Clara Hammerl precursora en la primera escola fora de Madrid amb els postulats de la Institución Libre de Enseñanza, a Pollença el 1879.

Un sindicat d’obreres cosidores, el 1870 a Palma, “La Virtut Social” que formava part de la “Asociación Internacional de Trabajadores”. Dones que tenien relació amb altres dones de l’Estat i eren molt lluitadores. Demanaven millores salarials i més educació. És a dir moltes treballadores anònimes que lluitaven per les millors socials. Com a resultat de les seves lluites hi ha les cases-bressol o casa-cuna, creades per les organitzacions obreres, com la Gota de Llet 1906, que donava biberons als fills de les obreres. Sabem d’una vaga de modistes a Mallorca de 1911.

Les primeres dones que veiem participant a la política amb mítings i articles les trobem al final del XIX, al si de la UOB- Union Obrera Balear-(1881), es va formar la Secció de Dones i reclamaven escoles nocturnes, ja que per elles, l’eina més alliberadora era l’educació.

El 1883, dones polítiques ben actives “Republicanes federals mallorquines”, amb al·lotes que amb 16 anys ja participaven en mítings i publicaven articles com Magdalena Bonet i Fàbregues. Elles organitzaren el que hagués estat el primer Congrés feminista a tot l’Estat, el 1883, d’àmbit nacional que es va frustrar per l’ofensiva del patriarcat catòlic.

Ja en l’adveniment de la II República la primera dona i única, que es presentà a les eleccions del 1933 fou Maria Mayol i el 8 de març del 1934 el grup femení comunista celebrà el dia de la dona per primera vegada a Mallorca a tres barriades de Palma, hi intervingueren Antònia Pascual, Aurora Picornell i Catalina Flaquer, els temes eren la falta d’aliments, la necessitat de cases bressols per les mares obreres i la lluita contra el feixisme. La segona vegada que se celebrà el dia de les dones treballadores fou el 8 de març del 1936. Recordem aquestes tres dones, assassinades pels feixistes el cinc de gener de 1937.

Hem manllevat una plana del llibre de na Carme Vidal Les dones a Mallorca. Un llarg trajecte cap als feminismes. Editat per Lleonard Muntaner, 2019, Col·lecció Llibres de la Nostra Terra /122 :

Feminisme a Mallorca durant la transició.

Després dels avenços aconseguits en l’àmbit legislatiu durant la II República (1931- 1936), el franquisme va deixar una marcada i evident desigualtat entre dones i homes. La dictadura no va deixar sortir a les dones del seu limitat i imposat lloc i rol, la casa i la cura de la família. A finals dels anys 60 i després de més de quaranta anys de dictadura es va despertar un gran moviment social que va donar protagonisme a les dones, fos des de la Universitat o des del carrer on la participació femenina es va donar sobretot per part de dones casades.

El sorgiment del Moviment Democràtic de les Dones l’any 1965 en diverses ciutats va ser molt important per aconseguir despertar la mobilització feminista. A principis de la dècada dels setanta va sorgir el Moviment de Dones Democràtiques del Partit Comunista a Mallorca que va arribar a agrupar una quarantena d’activistes, que encara que en el principi la majoria pertanyien a classe mitjana i universitària es va aconseguir la seva extensió en els sectors obrers, fet que ajudà a la lluita pels drets laborals, ja que en aquella època hi havia un elevat percentatge de mà d’obra femenina sotmesa a condicions de Treball molt precàries, moltes d’elles treballadores d’hostaleria i que varen tenir un paper molt important a les protestes laborals dels anys 70.

Així, per exemple, Maria Bonnín Cortés va ser acomiadada del seu lloc de feina arran de la vaga de l’Hotel Bellver a 1974. La primera vaga de cambreres de pis per reclamar igualtat de salari amb els cambrers. Una vaga feminista precursora de la lluita, de les «kellys» que continuen reclamant millores substancials en les condicions laborals i salarials.

Però va ser a partir de 1976 quan el moviment feminista es va desenvolupar amb gran força començant a reivindicar la despenalització de l’adulteri, la legalització dels mètodes anticonceptius i l’avortament, el reconeixement d’una sexualitat lliure i una llei de divorci no discriminatòria per a les dones.

L’any 1977 se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de la mort del dictador Franco, dues dones encapçalen llistes electorals Francisca Bosch Bauzà pel Partit Comunista d’Espanya- PCE i Aina Gomila Barber del Front de Treballadors de les Illes FTI. Cap de les dues arribaren al Congrés.

En aquell any, apareixen quasi simultàniament tres grups: Dones de Mallorca, Col·lectiu Pelvis i Grup per a l’Alliberament de la Dona. Hi trobam dues tendències clares, la que propugnava l’acció política simultània a la feminista i per tant la doble militància i una segona, que considerava el feminisme com a alternativa global a una societat patriarcal.

Tornem al llibre de na Carme Vidal ja esmentat:

En aquest marc, a Mallorca l’any 1976 es va crear a Palma l’”Associació de Dones de Mallorca”. El mateix any també va sorgir el “Moviment Feminista Independent”, que va editar la revista “Ses Cotorres Alegres”, i va sorgir el “Col·lectiu Pelvis”, impulsat per Leonor Taboada, organització més pròxima al feminisme radical nord-americà on la sexualitat se situava en el centre de l’anàlisi teòrica, i a més també va introduir la pràctica del Self-Help amb l’objectiu de superar el coneixement que des de les institucions sanitàries s’havia donat sobre la salut i la sexualitat femenina a través de l’autoexploració. Posteriorment, el Col·lectiu Pelvis es va transformar en el “Col·lectius de Dones”, i ja el 1984 en “l’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut” (ADIBS), encara avui activa.

L’any 1981 es va crear “l’Assemblea de Dones”, que publicaria la revista “Aixa”.

Del primer grup, “Dones de Mallorca”, el tret característic era la doble militància perquè moltes de les dones militaven als partits d’esquerra, feren molta de feina com per exemple la campanya de despenalització de l’adulteri i dels anticonceptius amb recollida massiva de firmes, també tenien un programa setmanal de ràdio. Volem compartir els punts que reivindicaven fa 46 anys per valorar el camí que hem fet i la permanència de moltes de les desigualtats denunciades fa tant de temps.

En el camp laboral:

-Supressió de les discriminacions a la Seguretat Social

No discriminació pel sexe per accedir als llocs de treball.

A igual treball, igual salari.

Guarderies públiques amb horaris compatibles amb els laborals.

En el camp jurídic:

Els mateixos drets penals i civil per dones i homes

Legalització d’anticonceptius i amb càrrec a la SS

Despenalització de l’avortament

No discriminació legal de la mare fadrina

No discriminació legal dels fills naturals respecte dels legítims.

Llei de divorci

En el camp familiar:

Pàtria potestat compartida

Socialització del treball domèstic a través de serveis socials: menjador, guarderies, i altres.

En el camp sexual:

No utilització de la dona com a objecte sexual de reclam publicitari

Abolició de la Llei de Perillositat social

Adopció de mesures per combatre l’explotació de la prostitució femenina.

En el camp educacional:

Abolició de les assignatures especials per a la dona.

Desaparició del “Servicio Social “ concebut com actualment.

Revisió textos escolars.

Com podeu observar algunes s’aconseguiren, llevar les assignatures i el Servicio Social, però algunes malauradament es mantenen avui dia.

A Palma l’any 1979 es fa la primera manifestació contra les violències masclistes, per l’assassinat d’una dona a S’Arenal, i anys més tard, una gran mobilització feminista l’any 1985 contra la decisió del batle de Palma Ramon Aguiló de tancar el centre de planificació familiar que havia funcionat durant quatre anys.

L’any 1986 es crea Moviment per la llibertat i la Igualtat de la Dona MLIM que intentava agrupar totes les feministes, i uns anys més tard:

El 1994 sorgeix el “Lobby de Dones de Mallorca”, format per un centenar de dones de diferents edats, professions i origen, amb històries de militància política diversa, però amb un objectiu comú: la necessitat d’unir esforços per un mateix projecte.

De l’activisme d’aquest grup podem destacar tres actuacions:

El cas Cañellas. El 30 de juny del 1995 el president del Govern Balear davant l’assassinat d’una dona va dir a una tertúlia radiofònica “Mira si son malas de matar, las mujeres”, “8 puñaladas le tuvieron que dar, se resistía”. El Lobby va iniciar una gran campanya (cartells, declaracions, denuncia fiscalia), el 2 de juliol el president es va retractar i el 6 del mateix mes va deixar la política empès per la corrupció del túnel de Sóller i altres, evidentment la campanya feminista va ser un element més en aquest fet, no l’únic però sí un dels importants.

La intervenció del Lobby davant el Defensor del Poble va ser l’origen del primer informe d’aquesta institució sobre la violència domèstica del 1998. Reproduïm un paràgraf de la introducció:

“Como consecuencia del número de quejas que comenzaron a recibirse a finales del pasado año 1997 y especialmente la queja procedente de la Asociación Lobby de Dones de Mallorca, esta institución estimó necesario elaborar un estudio monográfico acerca de los malos tratos, las agresiones y las lesiones que sufren las mujeres dentro del ámbito domestico”

També el Lobby va actuar com acusació popular en alguns supòsits d’assassinats masclistes.

La seva intervenció per la creació de l’Institut Balear de la Dona, ja que sempre feia propostes abans de les eleccions i aquesta va ser acceptada per la majoria que va governar el 1999 en el primer Pacte. La llei de creació de l’organisme és de l’any 2000.

Tornam al llibre de na Carme Vidal:

D’entre les sòcies del “Lobby de Dones” algunes són professores de la Universitat de les Illes Balears, entre elles destaquen Francesca Mas Busquets, Esperança Bosch Fiol i Victòria Ferrer Pérez entre d’altres, i treballen en diverses línies d’investigació sobre temes feministes. La necessitat de trobar-se, de compartir experiències i idees, de fer-se visibles també a la Universitat va fer que des de l’estiu del 2000 ens constituís l’Associació Universitària d’Estudis de Gènere”.

Enguany se celebrarà el mes de juliol el 25è aniversari de la Universitat d’Estiu d’Estudis de Gènere que iniciaren aquestes pioneres universitàries, n’ Esperança Bosch i na Victòria Ferrer, de la UIB, amb el suport de l’IBDona, aquest organisme també financia la Càtedra d’estudis de Violència de Gènere de la mateixa universitat.

Hi ha hagut altres associacions i entitats feministes durant aquests anys, entre elles volem destacar la Plataforma per la Igualtat, es constitueix l’any 2005 per reivindicar la constitució dels Consells de Participació de les dones a les diferents Administracions. Agrupava totes les associacions i entitats feministes i organitzava les mobilitzacions del 8 de març, i del dia internacional contra les violències masclistes.

Gràcies a la lluita d’aquesta Plataforma es va crear l’any 2008 el Consell de Participació de les Dones, autonòmic, presidit per una representant d’una associació feminista i no per la Consellera del qual depèn l’IBDona. Igualment es creen els Consells de l’Ajuntament de Palma, i de la institució insular, aquests sí presidits per la responsable política corresponent. Tots ells creats en les legislatures de governs de pactes amb els partits d’esquerres.

Una vegada aconseguit els Consells de participació s’obre un debat entre les entitats que formen part de la Plataforma, sobre si és convenient continuar com a tal i es decideix que no.

Però algunes entitats continuen pensant que és important la unitat per reivindicar i fer visibles totes les desigualtats que patim les dones i sobretot, denunciar les violències masclistes i per aquest motiu es constitueix Feministes en Acció l’any 2012, que inclou no només associacions i entitats sinó també les secretaries de les dones de centrals sindicals i de partits d’esquerres.

Durant els darrers anys el Moviment Feminista de Mallorca ha viscut una gran empenta, sobretot a partir de la convocatòria de vaga feminista de l’any 2018, arreu de tot l’Estat, amb campanyes internacionals a favor del dret de l’avortament als països d’Amèrica del Sud, o el #me too iniciat per les nord-americanes. Recordem que va ser la força de la resposta feminista la que va aturar els intents del ministre del PP Ruíz Gallardón, de retallar la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs.

A quasi tots els pobles de Mallorca hi trobem associacions de dones, una de les pioneres, El Col·lectiu de Dones de Llevant, de Manacor, no hi ha espai per esmentar-les totes.

Avui trobem moltes associacions que formen part del Moviment Feminista de Mallorca. Aquest, amb empenta i coratge organitza cada any les mobilitzacions del 8 de març dia internacional de les dones i el 25 de novembre contra les violències masclistes.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad