Les retallades del darrer Govern del PP
Un dels referents imprescindible per a entendre l’acció de govern de la dreta és l’anàlisi de les experiències precedents a les Illes. El darrer govern del PP (2011-2015) serà llargament recordat per les agressions a la llengua i cultura pròpies, així com per la desastrosa gestió de les polítiques públiques. El Govern del PP volia posar en pràctica una “nova mentalitat” en política econòmica, que donava prioritat a la iniciativa privada, la qual hauria de ser la que tragués de la crisi les Balears. Aquesta ideologia es va traduir en uns instruments fonamentals: els pressuposts i el pla d’estabilitat financera Govern Bauzá, presentat el mes de juliol de 2011, instruments suposadament desenvolupats per a controlar el dèficit. El col·lapse de l’administració pública i de la garantia de drets socials es va començar a notar immediatament, a l’exercici 2011-12; amb un efecte associat al conjunt de l’economia. Les reduccions pressupostàries se sumaren, any rere any, a les que ja es van aplicar amb el Pla de Sanejament del 2011.
Les dades generals mostren les dimensions de les retallades, especialment greus a Educació i Serveis Socials (Protecció i promoció social), com es pot veure al següent quadre sobre la Despesa Social. El pressupost per habitant va ser reduït de manera extremadament dura a Educació i Serveis Socials.
| 2008 | 2014 | 2008-14 | ||
| Illes Balears | 195,9 | 160,7 | -3,0% | |
| Espanya | 395,0 | 334,0 | -2,8 |
Font: Elaboració pròpia a partir de Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, Dades consolidades definitives del Pressupost de les Comunitats Autònomes i INE (dades de població).
Pel que fa a les retallades de la despesa a Educació, no hi ha cap dubte. Per posar un exemple, entre 2012 i 2015, la plantilla de professorat dels ensenyaments de règim general va patir una retallada de la contractació, amb 669 contractes menys que al curs 2011-2012. Un altre exemple el trobem a les direccions generals de Cultura i Política Lingüística, unificades pel Govern del PP de 2011, les quals perderen un 84% del pressupost d’inversions, 4,86 milions d’euros. La Universitat de les Illes Balears pot servir com un altre exemple de les dimensions de les retallades. El 2011, el seu pressupost era de 102.979.116 €, el 2012, amb el primer pressupost del Govern Bauzá, es va poder disposar de 88.991.578 €, és a dir, en un any es va reduir un 13,58% el pressupost. Només va tornar a augmentar el 2016, amb el primer pressupost aprovat pel nou Govern de Progrés.
Serveis Socials. El canvi de majoria política en el Govern de les Illes Balears, així com l’inici de la crisi econòmica i social, varen alterar el conjunt de l’oferta definida a la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears i les carteres de serveis socials. El Govern de les Illes Balears de la vuitena legislatura (2011-2015) fou controlat pel PP, que va limitar el desenvolupament dels serveis socials, tot i l’increment de les necessitats socials que s’observa en aquest període. Un dels primers canvis és la desaparició de la conselleria competent en l’àmbit dels serveis socials, integrada com a direcció general en la Conselleria de Salut. Aquest canvi s’arribarà a comprovar que representà un greu error, i es va tornar a desenvolupar –mitjançant el Decret 6/2013– una conselleria competent, anomenada Conselleria de Família i Serveis Socials. La concepció limitadora de l’activitat imposada per diverses circumstàncies i plantejaments polítics va afectar greument el nivell de cobertura dels drets socials. Pot servir d’exemple de les restriccions l’anul·lació del desenvolupament de la Cartera de Serveis Socials, el qual establia els mínims d’oferta pública garantida. Aquesta anul·lació va significar l’estancament de tot el procés de suport social i dels compromisos de dotacions de serveis i programes, tot en un context de crisi social i econòmica, amb increments de les necessitats socials. No només varen afectar estrictament els serveis socials, sinó altres àrees d’actuació fonamentals, com l’Institut Balear de la Dona, el qual va veure retallat el seu pressupost de manera considerable.
Un altre exemple de retallada. Pel que fa a la política de suport als joves extutelats, les Balears és un dels referents a l’Estat. Cal destacar l’aprovació del Decret 26/2011, de 9 d’abril, pel qual es regula la prestació per a persones que han estat sotmeses a tutela administrativa, de manera que es dóna suport als joves exutelats que s’emancipen. Bé, aquest suport va haver d’esperar fins al 2015 per a poder-se desenvolupar, ja que només entrar el Govern del PP va anul·lar el Decret 26/2011. La Llei 7/2015, de 10 d’abril, una vegada recuperat el Govern de progrés, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma, juntament amb l’aprovació del Pla Estratègic d’Autonomia Personal dels Joves amb Mesura Administrativa 2016- 2020, el novembre de 2016, varen garantir el suport.
La Llei de dependència s’aplica a tot l’Estat, però entre el 2007 i el 2012 tenia un sistema de cobertura mínim a Espanya i un nivell acordat mitjançant conveni entre Comunitats Autònomes i Estat. A causa de la situació estructural de reducció de fons públics, aquesta llei va patir una retallada molt important amb el Reial decret 20/2012. Aquest decret va tenir com a conseqüència el canvi dels nivells i graus i una reducció de les prestacions, ja que obligà a fer sortir les persones cuidadores del règim de la Seguretat Social. Igualment, se suprimiren el nivell acordat en les prestacions abans de les restriccions de pressupost i les comunitats autònomes passaren a finançar el sistema en un 80%. Amb el Reial decret del 20/2012 es posposa l’entrada en vigor dels drets per a les persones valorades amb grau I, de dependència moderada (nivell 1). L’aplicació d’aquestes mesures varen provocar tres conseqüències principals. La primera va consistir en una davallada en el nombre de cuidadors no professionals fomentant una atenció a les persones dependents feta majoritàriament per la xarxa de servei públic, tot i que de manera insuficient per atendre totes les persones. La segona conseqüència va ser la detecció d’un augment del copagament, ja que es tenia en compte el nivell de patrimoni de les persones i no només la renda, com fins aleshores. En tercer lloc, hi va haver un efecte en l’aplicació temporal de les mesures; és a dir, es permeté que el període que les persones amb dret reconegut havien d’esperar per rebre una prestació passes dels sis mesos als dos anys.
Balears va perdre 34 milions d’euros de la Llei de Dependència per les contínues retallades dels governs del PP a Balears i Espanya que patírem. L’Executiu de Mariano Rajoy, l’any 2012 va suprimir el finançament de la dependència a les comunitats autònomes, un sistema pel qual les Balears, en funció de diferents barems, rebien quatre milions i mig d’euros anuals. A partir del 2012, l’Estat va deixat de finançar una sèrie de serveis estructurals per a la Llei. Això s’afegia a la manca de sensibilitat del Govern Bauzá envers les persones en situació de dependència, ja que en quatre anys només es van incorporar al sistema 800 persones davant les 2.000 que es van incloure en els dos primers anys de govern del pacte de progrés. (2015-2016).
Pel que fa a la sanitat, la voluntat del PP era clara: afavorir la privatització de la sanitat pública, per aquest motiu varen desenvolupar una estratègia de desprestigi, de reducció de professionals (més de 1.200 professionals acomiadats o sense renovació de contractes); els centres de salut tancaven a les cinc i mitja; instauració del copagament per a l’accés als serveis i medicaments, com a conseqüència, per exemple, un de cada cinc pensionistes no podia pagar els seus medicaments i no els prenia; instauració d’una taxa per treure la targeta sanitària (pagant deu euros per la targeta sanitària); impossibilitant l’accés a la sanitat pública d’amples sectors de població (per exemple: persones migrades); reducció de prestacions, com per exemple els serveis de reproducció assistida per a dones fadrines, etc. Les retallades varen ser tan brutals que el segon conseller de salut del govern del PP (Antoni Mesquida) no va durar ni quatre mesos. La sanitat balear va deixar de ser universal.
El desembre del 2012, seguint amb el procés de retallada i privatització, el PP va anul·lar el Consell Econòmic i Social de Balears, un òrgan consultiu plural que començava a deixar clar quin era l’impacte de les polítiques del PP i a mostrar tímidament el seu desacord. Retallades de les polítiques públiques i retallades de les veus crítiques, fins i tot de les més moderades.
En poques paraules, la gestió de la crisi, per part del PP, se va traslladar a les persones i famílies, eludint la responsabilització per part de l’administració tot el que fos possible. Aquesta estratègia, fruit d’una concepció ideològica radicalment neoliberal, va tenir tres característiques definitòries:
- Dependència absoluta de les directrius del govern estatal, no només a partir del Reial decret 20/2012.
- No consideració de les necessitats socials generades per la crisi, ignorant l’augment de les situacions de dificultats, retirant programes, prestacions i professionals.
- Acompanyament de les mesures de restricció pressupostària general de les curolles ideològiques pròpies de la dreta: llengua catalana, igualtat de gènere, retirada de suport al coneixement científic, etc.
Ara ens trobem amb un nou cicle d’aquesta dreta, amplificat per l’emergència de l’extrema dreta i l’accés a les responsabilitats polítiques, de la mà del PP. Cal tenir present el que vàrem aprendre del govern Bauzá, no només del que va fer aquesta gent, sinó del que vàrem fer nosaltres, aconseguint tornar a guanyar la confiança de la majoria de la població en acabar la funesta legislatura. Per descomptat, tenim ben present la capacitat de mobilització social davant dels atemptats contra la llengua i la cultura, de les agressions contra els serveis educatius, sanitaris i socials que defineixen el nivell de convivència a les nostres comunitats.
