T2                    El territori Ramon Llull 2030, un passat amb futur

Al llarg de la història, les transformacions econòmiques han ocorregut quan s’ha produït una convergència de les noves tecnologies de la comunicació amb els nous sistemes d’energia. Les noves formes de comunicació s’han convertit en el mitjà d’organització i gestió que les civilitzacions més complexes han fet possible mitjançant les noves fonts d’energia. Al llarg de la història Palma ha experimentat la manifestació de les diferents revolucions industrials al Llevant de la ciutat, i en l’actualitat el projecte Ramon Llull 2030 és l’impulsor d’un nou model econòmic en aquest front del litoral de la badia.

          Filera de molins fariners al carrer Joan Maragall a principis del segle XX

          Font: arxiu de so i imatge del Consell de Mallorca.

La Primera Revolució Industrial

Si bé el començament de la primera revolució industrial es situa a Anglaterra a la dècada de 1780, impulsada i promoguda per la màquina de vapor, els seus efectes no arriben clarament a la resta d’Europa fins al període entre 1830 i 1840 (Hobsbawm, 1962).

Fins llavors al Llevant de Palma s’havia anat conformant un extens molinar on es produïa la manufactura del blat mitjançant l’energia eòlica, per proveir a la ciutat de la farina suficient per abastir a la seva població.Paral·lelament a la Palma de la dècada de 1820, la utilització dels teixits tradicionals “especialment els de lli”, van anar deixant pas als de cotó, provinent d’Amèrica. Això va significar l’inici d’una sèrie de transformacions estructurals encaminades a millorar, d’una banda, la competitivitat; mentre que per l’altre es tractava d’augmentar la producció, dos aspectes incompatibles si al mateix temps no es realitzava una forta inversió en tecnologia. És així com l’any 1830 es crea per exemple la fàbrica de flassades de Can Ribas al barri de Sa Gerreria de Palma.

 Imatge de 1911 de les teixidores de la fàbrica de Sa Gerreria       Font: arxiu de so i imatge del Consell de Mallorca.

Des de llavors el procés d’industrialització de la Palma emmurallada era imparable. El 1856 ja es comptabilitzaven una vintena de fàbriques a Palma, sent el subsector cotoner el principal producte tèxtil fins a finals de la dècada de 1860. Durant la segona meitat del segle XIX la ciutat emmurallada ja tenia més de 300 habitants/Ha.

A Can Ribas el creixement de la producció de flassades és tal que l’any 1872 s’expandeix cap al llevant de la ciutat, cercant un territori ben connectat entre el camí de Manacor i el camí de Llucmajor, i amb prou abastiment d’aigua per garantir l’òptim funcionament de la màquina de vapor. Els patrons van potenciar que els seus 400 treballadors residissin prop del seu lloc de treball i va ser així com es varen anar aixecant conjunts d’habitatges d’obrers donant origen al barri de la Soledat. L’expansió de la seva producció, reposicionar Can Ribas com exportador de mantes i altres productes tèxtils a Cuba, Santo Domingo, Puerto Rico, Beirut i Damasc, a més a la península.

La Segona Revolució Industrial.

Durant la segona meitat del segle XIX, el sector de Llevant va ser de nou el protagonista de la Segona Revolució Industrial, on el motor de combustió interna propulsat per combustibles fòssils va catalitzar una nova manera de produir en el mon.

                                           La façana marítima on convivien les diferents fonts d’energia de la ciutat

                                            Font: arxiu de so i imatge del Consell de Mallorca.

L’any 1859 es construeix en enfront del Baluard del Príncep la primera fàbrica de gas de Mallorca, provinent de carbó d’hulla, de la “Sociedad del alumbrado de gas de Palma”

L’any 1880 apareix el complex industrial de Sa Petrolera, de la que avui en dia es preserven el que fou l’edifici de rebuda de clients i les oficines així com alguns dels 40 habitatges de les famílies dels treballadors més qualificats de la colònia industrial.

                                             Complex industrial de Sa Petrolera l’any 1955         Font: arxiu Andreu Muntaner

El 3 d’abril de 1903 apareix la primera central elèctrica de Palma, enfront de la platja de Can Pere Antoni. La central pertanyia a la companyia Ahlemeyer, i va ser projectada per Gaspar Bennàssar. El setembre de 1921 es crea la segona central eléctrica de Palma, i més tard es va construint el complexa de la central tèrmica de Son Molines així com la seu de GESA

                                          Construcció de la primera central elèctrica de Palma              Font: arxiu ENDESA

L’any 1938 l’arquitecte mallorquí Guillem Muntaner va construir la fàbrica de Calçats Goril·la al barri de “La Soledat” de Palma, impulsada per la família Salom. Aquesta fàbrica, d’estil racionalista amb trets regionalistes, arribaria a donar feina a més de 400 obrers en la dècada dels 60 per fabricar un tipus de calçat, pioner al món, fent furor al mercat nacional i internacional: els calçats vulcanitzats “Goril·la”.

Als anys 40 quan sota la denominació “Suministros del Hierro” un grup d’emprenedors es van ajuntar per subministrar acer i els seus derivats a l’illa de Mallorca. La societat es va constituir el 1955 com Hierros y Aceros de Jaime Ramón Fiol y Compañía.

És així com el sector de Llevant de la ciutat de Palma al llarg d’un segle es va construir el principal sector industrial de les Illes Balears, espai de referència tant de la primera com de la segona revolució industrial.

La Tercera i Quarta Revolució Industrial i el projecte Ramon Llull 2030

A finals del segle XX, la conjunció de la revolució científic-tecnològica i les noves formes de comunicació amb l’arribada d’Internet va donar lloc a la Tercera Revolució Industrial. Però ben aviat, l’any 2011, davant tots els nous avenços ja es comença a parlar d’una Quarta Revolució Industrial, basada en la producció intel·ligent, en una major adaptabilitat a les necessitats de producció, en una millora en l’eficiència dels recursos, la flexibilitat del mercat laboral, la transició a unes economies més verdes així com una conscienciació de les limitacions dels recursos naturals.

És així com el front litoral de Palma, després de ser el camp d’experimentació de la Primera i Segona Revolució Industrial, està construint les bases per l’impuls d’una nova economia de la innovació i la creativitat mitjançant el marc del projecte Ramon Llull 2030, que neix de la iniciativa ciutadana.

L’espai Ramon Llull 2030 és un dels sectors amb major potencial de les Illes Balears, on la creació de sinergies amb el conjunt de cadenes d’innovació del nostre territori ha de ser capaç d’atreure i retenir talent especialitzat per a produir béns i serveis d’alt valor afegit i diferenciat, a partir d’una economia del coneixement i de la innovació, una economia verda, circular i inclusiva capaç de millorar la qualitat de vida dels veïnats dels barris que la conformen i mantenint l’equilibri ecològic de l’Illa.

Cal una nova avaluació dels recursos i del potencial de la nostra ciutat, i és necessari un procés de reinvenció a tots els fronts, que estableixi un suport òptim per la creació d’un ecosistema d’innovació i un nou model de ciutat basats en la convergència de la quàdruple hèlix següent:

1. La recerca i la transferència de coneixement per generar talent en les competències que precisa la nova economia.

2. Les polítiques públiques que fomentin un ecosistema innovador i el desenvolupament de nous models socials de qualitat de vida, de participació i governança.

3. La creació de sinergies entre el sector empresarial de la petita i mitjana empresa, administracions i el sector acadèmic.

4. La ubicació en un entorn i en una societat que fomenti la creativitat, l’economia inclusiva, la participació i la qualitat de vida.

És així com els pròxims anys, mitjançant una planificació integrada, la ciutat de Palma té l’oportunitat de construir els fonaments per als somnis del futur de la nostra societat coordinant totes les accions que es duran a terme ara i en el futur per a convertir el Front Litoral de Palma en un vertader districte creatiu i d’innovació.

Referents bibliogràfics

AA.VV. (1994) Els barris de Palma (PGOU). Promomallorca Edicións, Palma.

AA.VV. (2008), El proceso industrial del Barrio de la Soledat, la Fábrica de Can Ribas. Palma, Patronat Municipal de l’Habitatge – Col.legi Oficial Enginyers Industrials, de Mallorca.

Bestard, Bartomeu. La llegada de la industrialización a Palma. Diario de Mallorca. 15.06.2014

ESCARTÍN BISBAL, J.Mª. Palma, centre manufacturer de Mallorca: el cas de La Soledat. Palma de Mallorca, inédito.

Gaceta de Madrid, núm. 109, de 19 d’abril de 1859, p. 1.

Gómez J.; Consorcio Riba (2011): Conservació del conjunt fabril Can Ribas. Ajuntament de Palma.

Hobsbawm, Eric (1962). The Age of Revolution: Europe 1789-1848. Weidenfeld & Nicolson Ltd.

Institut Nacional d’Estadística. Cens Illes Balears de Segle XIX. Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística. http://www.ine.es/inebaseweb/libros.do?tntp=71807#

MANERA ERBINA, C. y ROCA AVELLÁ, J. (1993) “Cojuntura comercial i empresa industrial a

Mallorca. Primeres notes d´estudi sobre la firma Can Ribas, 1870-1914”. Afers, número 16, pp. 381-402.

Simón, P.; Vilanova, A. (2009). Actuación patrimonial en el conjunto industrial de Can Ribas. Barrio de la Soledad, Palma de Mallorca. V Congreso para la conservación del Patrimonio Industrial y de la obra pública en España. Ferrol.

Comparteix l'article