E                                   MÉS per Mallorca

                         Una nova etapa

Guillem Balboa i Bel Busquets

Nova co-coordinació de la formació

Com vos presentau?

Guillem: Jo som Guillem Balboa Buika, el fill gran de Sita Hono (que és com li diuen a ma mare a Guinea) i de Juan Balboa que va ser professor, poeta i polític guineà que va morir a l’exili a València. Estic casat amb na Maria Bel Pocoví i som pare de tres fills: en Guillem de 18 anys, na Coloma de 16 i na Júlia de 7. Acadèmicament vaig anant fent tombs entre els estudis d’Història, Sociologia i Antropologia però professionalment em va tocar lidiar amb el periodisme i la comunicació. Som funcionari de carrera. Tècnic de la Direcció de Comunicació de la UIB des de fa prop de 20 anys. També vaig viure l’experiència de ser Cap de comunicació de la Conselleria d’Educació entre el 2009 i el 2011. Em vaig incorporar a l’activitat política el 2013 arran de les assemblees per a la formació de l’agrupació local de MÉS a Alaró. Form part de l’executiva de MÉS elegida l’any 2016. Actualment també som el Batle del municipi amb un pacte de govern amb el PSOE. I des del 10 de març de 2018 som co-portaveu de MÉS per Mallorca.

Bel: I jo som na Bel Busquets Hidalgo, tenc 45 anys, fadrina i mare de dos fills, una nina de 12 anys i un nin de 9. Llicenciada en Filologia Catalana i professora de català en excedència de Mata de Jonc. També som cooperativista de l’escola des de l’any 2001. La meva experiència associativa comença als clubs d’esplai, sòcia de l’Obra Cultural Balear i del projecte Algaida Titoieta Ràdio. Vaig néixer a Palma, però visc a Algaida des de l’any 1999. El 2012 entr a l’Executiva del PSM portant els temes d’educació. El 2013 m’incorpor com a diputada i el 2013 entr a l’Executiva del PSM. El març del 2016 m’elegeixen com a secretària general del PSM, l’abril de 2016 amb David Abril som elegida co-portaveu de MÉS per Mallorca. Actualment som també Vicepresidenta del Govern i consellera d’Innovació, Turisme i Recerca. Reelegida el març del 2018 co-portaveu de MÉS per Mallorca.

Com valorau la darrera Assemblea de MÉS per Mallorca?-

Bel: Molt participativa. Han passat més de 400 persones entre els dos dies d’Assemblea i 300 i escaig, han votat. Tal vegada ha estat massa centrada en temes organitzatius i hi ha hagut poc temps de debat en els temes estratègics. Però això ha estat la voluntat de la militància. En el fons reflecteix que no hi ha discrepàncies polítiques en la línia de treball, i el que es vol, és millorar el nostre funcionament intern. El que queda clar és que sortírem reforçats de cara a les pròximes eleccions.

Guillem: Molt positivament, ha servit per reforçar el projecte, tant pel que fa al suport a la nova Executiva, que representa la pluralitat de veus de la nostra organització, com pel que fa a l’aposta clara per un model assembleari on la militància juga un paper fonamental. I això ha quedat palès per exemple en l’elecció d’un model de Consell Polític on tots els militants hi tenen cabuda.

S’ha fet molta feina per part de MÉS i pens que molta ben feta. Creieu que se percep a l’electorat de MÉS?

Guillem: Molt probablement hem de millorar en la socialització de la bona feina que hem anat desenvolupant des de les institucions i per a la qual la presència de MÉS ha estat imprescindible, bona prova d’aquesta bona feina són la llei d’igualtat, la llei de fosses, l’impost turístic o les recents lleis de residus i de canvi climàtic, lleis valentes i avantguardistes àmpliament valorades en l’àmbit internacional. Cap d’aquestes lleis hauria estat possible sense la presència de MÉS per Mallorca al Govern de les IB i això no just s’ha de valorar sinó que també hem de saber compartir-ho.

Bel: Estar al govern sempre suposa un desgast. Però crec que és just dir que les conquestes del govern més valorades són les que corresponen a les conselleries de MÉS o de direccions generals portades per militants de MÉS. Limitar les places turístiques, ampliar els espais naturals, la renda social garantida, les reserves pesqueres o les lleis que ha citat Guillem. És cert que el votant d’esquerres és més exigent i crític, i que els desitjos per aconseguir les coses més aviat pot produir en alguns sectors un cert desencís. Les possibilitats reals de la gestió són les que són. Ja ho dèiem en la nostra Assemblea: Des de la pura gestió, no es fa cap revolució. Però ajuda a crear les condicions per poder fer més avanços en la societat. Cal fer més pedagogia. Explicar la realitat dels nostres límits, però sense acceptar mai cap renuncia als nostres principis, ni amagar la voluntat transformadora dels nostres objectius finals.

Quines propostes polítiques trobau més interessants del que es va debatre?

Bel: La nostra proposta va més enllà de l’actual legislatura. Cada quatre anys hem de passar per l’examen electoral amb la ciutadania, però no volem ser una força oportunista que s’adapta al que vol sentir una opinió pública molt marcada pels valors dominants dels poders fàctics. Hem pensat i volem projectar una Mallorca del futur. Detectar les necessitats i les prioritats de la nostra gent, per avançar cap a una Mallorca solidària, sostenible, justa i sobirana. Hem refermat la nostra voluntat transformadora, i sabem que no és possible fer-ho en solitari, sinó que ens cal la complicitat de la gent, la necessitat de fer sòlides aliances en l’àmbit polític i social.

Guillem: Personalment valor l’aposta clara per l’adopció del feminisme com a marc de referència, sense menystenir altres debats duts a terme. L’aposta pel feminisme és un camí que ja es va iniciar a la 2a assemblea general del partit, crec que va ser a Inca el 2016, i que ara s’ha vist refermada en aquesta 3a assemblea. Crec que la lluita del moviment feminista serà, de fet ja està sent, un dels moviments socials i revolucionaris que capitalitzaran l’agenda política mundial, juntament amb l’anti-racisme i la lluita a favor de la diversitat cultural, àmbits on crec que encara tenim un llarg camí a recórrer i per créixer.

Potser varen primar les preocupacions internes en aquesta Assemblea?

Guillem: És possible, però també és comprensible tenint en compte d’on veníem i els moments de dificultat pels quals hem hagut de passar aquesta legislatura. En qualsevol cas jo em qued amb la lliçó de maduresa i d’intel·ligència col·lectiva que, una vegada MÉS, la nostra organització ha demostrat.

Bel: Ja ho he comentat abans. A parer meu tal volta hi va haver massa debat reglamentista i massa poc temps per al debat estratègic.

Com explicau les abstencions a la part de l’Executiva electa amb llista tancada?

Guillem: Posaria en dubte que fos una abstenció. Tenc clar que va influir precisament el fet que es donava per assumida i acceptada l’única llista que es presentava, motiu pel qual molta gent es va centrar directament en la votació de la resta de candidats i no es va preocupar en ratificar la llista de sis ja presentada. Sense anar més lluny jo tampoc vaig votar la llista on em presentava i me’n vaig anar directament a la resta de candidats. Crec que això li va passar a molta de gent.

Bel: Ratific el comentat per Guillem. En el debat de la ponència d’organització no hi va haver cap objecció al tipus de fórmula escollida per elegir l’Executiva. La part d’elecció amb llista tancada té l’objectiu de presentar la proposta com un equip de feina on cada persona està pensada per a cobrir una responsabilitat de direcció. Crec que hi va haver una part important de confusió pensant que no calia ratificar amb la creu la proposta. Cada delegat vota en consciència. Imagin que també cal valorar que hi va haver gent que pensava que la llista podria ser una altra i per això es va abstenir.

Co-portaveus vol dir bicefàlia a la direcció?

Bel: Vol dir que hi ha la voluntat de mostrar que funciona la paritat i el respecte a la diversitat dins MÉS. El lideratge compartit és la demostració d’aquesta voluntat. També ajuda a fer que hi hagi un repartiment de tasques, sense caure en els compartiments estancs. Jo mateixa prioritzaré les tasques de direcció més institucionals i Guillem la vessant de reforçament intern de l’organització, però tant un com l’altra, estarem al que faci falta. Com es diria col·loquialment, tenim bon rotllo per fer una feina col·lectiva.

Guillem: No, en absolut, vol dir seguir apostant per un model de representació i d’organització plural, horitzontal, de coresponsabilitzacions i característic de la nostra organització. Les funcions que desenvolupam tant na Bel com jo estan coordinades i consensuades i es basen en la confiança mútua. Evidentment n’hi ha d’altres models però per jo no representen MÉS PER MALLORCA

Els debats sobre hipotètics lideratges a la Comunitat Autònoma, condicionarà el clima intern de les primàries? Pot afectar a la cohesió interna de MÉS per Mallorca?

Guillem: És normal que en un context de primàries es parli sobre lideratges, opcions i candidatures, més tenint en compte la situació de la qual partíem, però com ja he dit som un equip humà que ha demostrat maduresa i intel·ligència col·lectiva en situacions difícils.

Bel: MÉS per Mallorca és un projecte perdurable. Tothom vol que continuï. Les primàries s’han de veure com un espai de reforçament de la democràcia i no tant com un espai de combat polític. Hi ha perfils de lideratge que agraden més a uns i altres perfils de lideratge que agraden més a altres. Quan hi ha una elecció, els arguments sobre les bondats i les mancances d’aquests perfils, s’accentuen i es confronten. Jo confiï en la maduresa de la nostra organització. Siguin quins siguin els resultats de les primàries, estic segura que no hi haurà enquistaments de les posicions i que tots remarem en la mateixa direcció. Malauradament la nostra militància no tendrà un clima «asèptic» de debat tranquil, respectuós i democràtic. Massa gent està interessada des de defora, en presentar les nostres primàries com una confrontació interna, caïnita i que pot provocar la implosió de MÉS. Però la nostra militància ja ha donat prou proves de maduresa. En el nostre projecte, més democràcia, serà sempre més reforçament de MÉS.

Una vegada passada l’Assemblea, com pensau que cal encarar aquest darrer any de la legislatura? Quines prioritats ha considerat l’actual Executiva de MÉS?

Bel: Cal enseuar i posar a tope la maquinària electoral dins de l’organització. Preparar bé les primàries i motivar al màxim al conjunt de la militància i del nostre entorn per tenir una gran participació. Partir de la nostra força organitzativa i municipal, reforçant la comissió d’extensió territorial. Potenciar la feina de la nostra assemblea de regidors i regidores. Realitzar campanyes internes de mobilització de la militància. Realçar la feina de MÉS en el conjunt de les institucions i fer-la arribar al màxim de població. Explicar la singularitat de la nostra aportació, la seva importància, i a la vegada, la nostra aposta ferma i decidida per reeditar els pactes d’esquerres i progressistes a la nostra comunitat.

Guillem:Tenim un any per fer valer la bona feina que estam fent Al capdavant de les institucions, que com ja he dit és molta, i contrastar la nostra feina amb el context d’involució i de regressió política que vivim a Espanya i el context general a Europa d’expansió de l’extrema dreta i de les polítiques de la dreta radical.

Com pensau que ens afectarà l’allau repressiva de les institucions de l’estat, enfront de les candidatures sobiranistes de Catalunya?

Guillem: És que precisament la maquinària repressiva de l’Estat no és una amenaça exclusiva contra Catalunya sinó que va adreçada a qualsevol qüestionament de l’statu quo i això posa en el punt de mira el nostre autogovern, la nostra idea de llibertat, de sobirania, el nostre model escolar, etc., etc.

Bel: És evident que el govern de les Illes és mirat amb lupa pel govern central. Ara mateix es parla d’invalidar la proposta de carrera professional als funcionaris de la CAIB, impugnar l’increment de la taxa turística als creuers, impedir la sanitat universal al conjunt de la població resident a les Illes… També hi ha maniobres de voler crear entitats espanyolistes a les Illes, a l’estil de Catalunya, per intentar dividir a la societat civil amb els temes de la llengua, cultura, dret a decidir… Tot en un context de recentralització de l’Estat i d’atacs a les llibertats. Per això és més important que mai, presentar a MÉS com la força més coherent i democràtica que defensa els drets de la ciutadania a poder decidir en tots els aspectes de la vida quotidiana. No ens hem de deixar aïllar al debat purament identitari. Som els primers defensors de la nostra llengua catalana com a element de cohesió social i dels nostres drets culturals. Però això va de democràcia en primer lloc. I hem de ser i estar en la punta de llança de la defensa dels drets cívics del conjunt de la població.

Quin ha de ser el paper polític de MÉS, a part de la gestió progressista de les institucions?

Bel: MÉS ha de ser una força d’esquerra transformadora en l’àmbit social que vol canviar el model econòmic injust, ineficient, insostenible, actualment existent a les Illes. Volem treballar en un pla de transició d’aquest model cap a un altre més eficient, més just, en millor ocupació, donant prioritat a l’educació, amb un correcte tractament dels nostres recursos naturals. Per això també ens cal un bon i millor finançament. Tot això sols es pot aconseguir amb la complicitat i mobilització de la societat civil progressista i guanyant la batalla cultural del sentit comú majoritari de la població. Per això és important que els militants de MÉS també hi siguin presents en els moviments socials. Que aportem els nostres sabers i a la vegada aprenguem dels nous valors que es van produint en la societat.

Guillem: Més enllà de la gestió institucional jo entenc MÉS com la representació d’un model de país, un model social, una proposta de futur compartit. Crec, i ho he dit altres vegades, que tenim el projecte polític i social que millor s’adapta a la Mallorca del segle XXI que batega i empeny per sortir però que, de moment, no hi hem parat prou esment.

Què li diríeu a la gent que vol canvis més ràpids i «més valents»?

Guillem: El que volem són canvis profunds i que arrelin. Cal tenir en compte que la nostra intenció és revertir un model que s’ha edificat al llarg de dècades, això no es gira d’un dia per l’altre. És necessari incorporar el concepte de transició. Ara bé, dit això és evident que sempre es pot fer millor i que a vegades es poden cometre errades. En qualsevol cas, la renda social, l’impost turístic o la llei de canvi climàtic, per citar tres exemples, no són precisament mostra de poca valentia.

Bel: Els camins més valents són els que es converteixen en perdurables. Serà molt difícil anar endarrere amb l’impost de turisme sostenible, eliminar espais naturals, retirar la renda social, retirar la llei de canvi climàtic… Però res és irreversible si no es garanteix el suport social d’una ampla majoria. La batalla per l’hegemonia és cultural i social, malgrat que necessiti el poder polític per consolidar-la. A vegades el que aparentment és més radical, provoca forces de reacció que fan retrocedir conquestes aparentment més consolidades. Governar no és aplicar sense miraments el BOIB amb allò que ens agradaria. Governam en coalició i governam en una societat a on els valors progressistes, sobiranistes i ecologistes, estan molt entrecreuats i atacats des de moltes maneres diferents. Cal valorar en cada moment la correlació de forces existents en cada tema puntual. Som prudents, però no covards. No crec que la dreta estigui molt contenta amb nosaltres. Algun motiu tendran.

L’onada de reaccionarisme que hi ha al món, a la Unió Europea, a les institucions de l’estat, ens afectarà la possibilitat de revalidar els actuals pactes d’esquerra?

Bel: Hem de posar el valor el que signifiquen aquests pactes d’esquerra en el moment actual. Podem esser la Gàl·lia d’Àsterix i Òbelix enfront del neoliberalisme dominant i els vents imperants de dreta i extrema dreta política. Ens pot afavorir la conjuntura econòmica de creixement, que farà pocs creïbles les crítiques demagògiques que coneixem d’anteriors campanyes electorals. Però la batalla serà dura i segur que la dreta voldrà crear un terreny de confrontació política artificial i dur-mos al seu terreny de joc. Hem de procurar mantenir el terreny des d’on establir la nostra estratègia. Els dels nostres valors, els de la nostra gestió, els de la nostra honestedat, els de la simbiosi amb la nostra gent…

Guillem: Ben al contrari, crec que són precisament un gran estímul per reeditar els pactes d’esquerres.

Ens cal pactar amb els moviments socials? Com s’ha de fer el diàleg permanent amb els mateixos?

Guillem: Efectivament, davant una situació cada vegada més compromesa pel que fa a les llibertats, el benestar social, els drets humans i els reptes mediambientals és imprescindible arribar al màxim de consensos amb entitats i moviments socials, tant en l’àmbit local com global, atès que el repte que haurem d’afrontar els anys vinents és global.

Bel: Hi ha d’haver diàleg permanent. Amb els moviments socials no progressistes, des del respecte als seus drets cívics. Amb els moviments socials progressistes des del reconeixement al seu paper imprescindible per a la transformació social. Uns moviments que no sols són reivindicatius. També són propositius. De fet cada vegada més, elaboren propostes perquè les institucions les incorporin a la seva gestió. No sempre podem incorporar el cent per cent de les seves reclamacions. Per això hem de conviure amb el diàleg permanent i explicar els motius del que feim i el perquè del que no podem fer. A vegades des del govern sembla que des del camp progressista surten massa crítiques, i quasi mai ens acompanyen quan surten mesures positives. Caldria analitzar el perquè i les mancances per teixir complicitats que té el mateix govern. En qualsevol cas, seria absurd caure en la trampa del retret i la desconfiança. Ni el govern ni els moviments socials tenen el don de la infal·libilitat. Tots estam condemnats d’aprendre uns dels altres. Especialment si coincidim que volem arribar al mateix port.

Moltes gràcies Biel i Guillem per les vostres respostes. Que tingueu molta sort i encerts en aquesta nova etapa Al capdavant de MÉS per Mallorca

Comparteix l'article