7.1 Miquel Àngel Llauger i Carles Moll Volen quan volen

Entorn d’una camilla hivernenca o fent una rotlada d’estiu a la fresca, jugar a Volen volen… és tradició antiga i molts encara recordaran haver-hi jugat. Qui duu la veu cantant, després fer la cançoneta Volen volen…, de sobte diu el nom d’un ésser o d’un objecte; els qui escolten, ràpidament, han d’alçar el dit o han de mantenir-lo quiet segons si el que s’ha anomenat té propietats voladores o n’està mancat. El joc és senzill però entretingut: fa mantenir desperta l’atenció, obliga a intuir les intencions de qui mana, obliga a reaccionar amb rapidesa i enriqueix el vocabulari.

Un cert eco de tot plegat em sembla que hi ha en el recull d’aquests 21 poemes enjogassats que ara ens presenta Miquel Àngel Llauger sota el títol Volen quan volen. Són composicions de to lúdic, aptes per a infants i grans; es tracta de versos que capten hàbilment l’atenció de qui llegeix o escolta, ja que són senzills i estan molt ben construïts, de manera que flueixen amb musicalitat. En definitiva són poemes molt bons i escrits en un llenguatge ric, enginyós i alhora abastable.

El fons moral de les composicions és de caràcter humanista: el fort no venç, els soldats desobeeixen el general bel·licista, l’especulador que voldria vendre tots els quaderns de l’escola no pot amb l’enginy d’en Tomeu i la seva planta que en fa per a tothom, el nin cec veu més realitats que ningú, l’amor fa feliços un grapat de personatges, res no és més trist que la manca de llibertat, els nins que escriuen descobreixen nous mons “perquè tenen la sort d’anar al volant / del cotxasso gegant / que fan amb la paraula.”

Set dels poemes estan dedicats a personatges extrets de la literatura universal: el llop dels tres porquets; la llebre de la faula, que aquí se n’afluixa de competir amb la tortuga; el lluitador Hulk, que quan s’enrabia o lluita “es posa d’un verd rabent”; el Frankenstein que s’entendreix quan troba la nina que en veure’l no plora; una Rínxols d’Or feliç de viure entre ossos i de “dur els morros bruts de mel”; un extraterrestre que roba mòbils i amb la bateria se’n fa un entrepà; o l’unicorn que és el somni d’una nina i que tant li fa ser real o imaginari.

Tot el recull poètic de Volen quan volen és il·lustrat amb els gravats i dibuixos de Carles Moll, artista plàstic maonès que capta l’essència poètica de les composicions i que contribueix a fer del llibre una autèntica obra altament recomanable tant per a lectors petits com grans.

Amb aquesta eco-edició, el paper de la impressió, les tintes emprades i els procediments de confecció han permès una reducció notable de l’impacte ambiental que suposa editar un llibre– l’Editorial Arrela ha fet una gran contribució cultural i literària. Llegim-la i gaudim-ne. I si és compartint-la amb joves lectors, millor.

Volen quan volen.

Poemes de Miquel Àngel Llauger.

Gravats i dibuixos de Carles Moll.

Maó: Editorial Arrela, 2017.

Comparteix l'article