5.2                    Nova etapa a

         l’OBRA CULTURAL BALEAR

Permeteu-me començar amb unes línies d’agraïment per l’oportunitat de ser aquest espai on per primera vegada public un text en la recentment estrenada condició de President de l’Obra Cultural Balear.

L’actual Junta de l’OCB tot just iniciam el repte de dirigir durant els pròxims temps una de les entitats de referència de la nostra societat civil. Quan, girant la ullada cap enrere, hom guaita les ombres de l’avior, sent una mescla de mareig de vertigen i del pes d’una gran responsabilitat derivada de l’immens llegat que representa l’OCB. Les persones que, al llarg de la història, hem tengut la sort de fer part de la direcció de l’Obra Cultural Balear ens situam en la responsabilitat del marmessor, en cap cas hereu, d’un gran patrimoni intangible.

Just el dia en què es complien 733 anys de l’entrada del Rei en Jaume a Ciutat, el 31 de desembre de 1962, un grup de prohoms de la nostra cultura fundaren l’OCB atenent a la convocatòria de Francesc de Borja Moll. Els primers anys, en un context polític hostil en què la dictadura franquista havia arraconat l’ús la nostra llengua pròpia a l’àmbit privat, l’entitat impulsà l’organització de cursos de llengua i de cultura catalana dirigits a escolars, adults i docents.

La dècada dels 70 l’OCB s’implicà decididament en la lluita antifranquista i en favor de la democràcia. Durant la transició l’entitat assumí una tasca vertebradora en favor de les institucions pròpies i lluità pel reconeixement de la personalitat nacional del nostre poble. L’OCB va jugar un paper fonamental en la promoció i coordinació de l’organització de la manifestació de 29 d’octubre de 1977, esdevenint la primera fita d’altres manifestacions històriques convocades per l’entitat, com la cadena humana de 1995 que ajuntà 30.000 persones, incrementades fins a les 50.000 que sortiren al carrer pel mateix motiu el 25 de març de 2012 a Palma. Mantenint la constant d’implicació activa amb la societat civil, col·laborà amb l’Assemblea de Docents i ajudà de manera decidida a la gran manifestació de les 100.000 persones que omplírem el centre de Palma dia 29 de setembre de 2013 al voltant del lema «Contra la imposició, defensam l’educació». Aquestes són només part de les credencials històriques de l’entitat a les que la nova Junta de l’OCB, amb agraïment i compromís, haurà de fer honor. Com no sentir, idò, un cert vertigen i el pes de la responsabilitat?

Cinquanta-cinc anys després de la seva fundació, l’OCB continua fent bandera de la defensa de la llengua catalana. La nova Junta assumeix la direcció de l’entitat en uns moments convulsos. La llengua pròpia, el català, es troba amenaçada amb una virulència oblidada des de feia anys. Alguns grupuscles de novíssima forja venen fent bandera de l’odi a la llengua catalana, amplificats artificialment pers mitjans reconegudament hostils a la cultura i a l’autogovern i esperonats per moviments polítics amb finalitats clarament recentralitzadores.

En aquest escenari haurem de reforçar el paper central que, al llarg de tants d’anys, ha representat l’OCB en la defensa de la llengua, la cultura i el país. Tenim la ferma voluntat de mantenir l’entitat com a eix vertebrador, com sempre ha estat, de totes aquelles persones, entitats cíviques i corrents polítics que facin de la defensa de la llengua un element irrenunciable en la seva tasca. Una llengua, la catalana, la pròpia de les Illes Balears, que mai havia estat, fins a la irrupció d’aquests esmentats grupuscles, motiu d’enfrontament. Ens cal recuperar el paper d’element integrador i de cohesió social jugat que fa poc ha tengut la llengua catalana, com una de les manifestacions de la nostra cultura. Una cultura en sentit ampli.

La preocupació, que esdevindrà de ben segura ocupació, de la nova Junta de l’OCB, és la nostra cultura en totes les seves expressions, tal com la defineix el DIEC: conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble. En aquesta definició s’hi troba, en la referència a les normes i els models d’organització, la defensa de l’autogovern. Tenim molt, molt present el lema «Volem comandar a ca nostra» i, per comandar a ca nostra, és necessari disposar dels recursos econòmics per fer-ho. Uns recursos que generam, però que dissortadament no poden ser gestionats per les institucions pròpies.

La nova etapa de l’OCB volem que sigui, en definitiva, una digna continuadora del testimoni recollit. Volem mantenir l’entitat a l’avantguarda i essent el referent, com ha estat des de la seva fundació, de la defensa de la llengua, de la democràcia i de l’autogovern.

 

Comparteix l'article