5.1                    Publicació del Manifest

                  “UN ESBORRANY DE PAÍS”

El mallorquinisme polític es troba en un moment d’impàs, en l’encreuament de camins entre les formes de fer i entendre la política executada al llarg de dècades i les noves necessitats que imposa un context cada vegada més canviant i complex.

Durant els darrers quaranta anys, el mallorquinisme ha aconseguit elaborar l’únic projecte nacional alternatiu a l’espanyol en la història de Mallorca capaç de penetrar en àmplies capes de la societat; no només per haver aconseguit una important representació institucional, sinó també per la seva marcada incidència en el discurs polític imperant. Així, bona part de les seves reivindicacions i postulats han esdevingut gairebé transversals: des de la promoció i la defensa de la llengua catalana fins a la millora del finançament, passant per la reclamació d’una fiscalitat diferenciada que compensi els costos de la insularitat.

Malgrat tot, el mallorquinisme no està encara en condicions de ser considerat un moviment polític hegemònic i, alhora, està mancat d’una estratègia efectiva que li permeti assolir aquest objectiu. Una estratègia que necessàriament s’ha d’erigir sobre les coordenades socials, demogràfiques, econòmiques i culturals de la Mallorca de la postmodernitat, de les identitats líquides, de la multitud de llengües i orígens, de les desigualtats socials i de gènere… d’una terra mancada de projecte col·lectiu compartit entre la majoria dels seus ciutadans.

Cal revisar com s’ha entès la mallorquinitat fins avui dia. Cal un mallorquinisme de construcció, més centrat a establir ponts i punts de trobada entre totes les realitats de l’illa, un mallorquinisme que, sense perdre de vista els referents de tots aquests anys de lluita, passi a ser l’arquitecte d’un nou país. Cal, en definitiva, bastir el mallorquinisme de grans idees i, com deia Antonio Gramsci, “les idees són grans tan bon punt són realitzables”.

Amb l’objectiu de consolidar un debat necessari i enfortir les bases teòriques del mallorquinisme, des de les Fundacions Darder-Mascaró publicarem en les pròximes setmanes un manifest que recull les idees força sorgides al voltant de les Jornades d’Estudi i Debat Un Esborrany de País.

Les Jornades, impulsades per les mateixes Fundacions l’any en què es commemorava el cinquantè aniversari de la publicació de Els Mallorquins de Josep Melià, es varen iniciar amb la presentació de trenta-tres comunicacions el novembre del 2016 i varen continuar, el 2017, amb un llarg procés de discussió a partir de debats organitzats a Palma, Inca i Manacor. Així mateix, el procés va comptar amb una jornada internacional – Sobiranismes: Estratègies Transformadores – en què participaren representants de moviments sobiranistes del País Valencià, de Catalunya, d’Andalusia, del País Basc i de Galícia. Ara, amb la publicació del manifest, culminam un llarg procés de reflexió, però esperam serveixi per obrir nous horitzons.

Comparteix l'article