4.2                    Transformar la insularitat en oportunitat en lloc de repte: La Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears

Com a territori insular a la Mediterrània, les Illes Balears són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic: no tant per un increment del nivell de la mar (que tot i així causaria pèrdues econòmiques i de terreny importants), sinó especialment per un increment de temperatura caracteritzat per onades de calor més intenses i més freqüents i una disminució de les precipitacions acompanyada d’una major torrencialitat de les pluges.

Això es desprèn de l’Estudi de Vulnerabilitat enfront del canvi climàtic que va comanar el Govern de les Illes Balears, que analitza l’impacte sobre diferents sectors – com l’aigua, el territori, el turisme o la salut – de les modificacions que el canvi climàtic ja ha començat a introduir al nostre entorn.

En paral·lel, les Illes contribuïm al canvi climàtic de forma més intensa del que ens correspondria: tenim més vehicles per habitant que qualsevol altra província (tenint en compte que molts vehicles que circulen per les Illes no són matriculats aquí!), som la comunitat autònoma amb menys proporció de renovables de tot l’Estat, i un 40% de la nostra electricitat prové de la crema de carbó (importat d’altres continents) a la central des Murterar, ubicada just al costat del Parc Natural de s’Albufera.

Partint d’aquesta realitat, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica pretén donar-li la volta. Després d’un llarg procés participatiu amb actors econòmics, socials i polítics de les Illes per tal d’aconseguir el màxim de consens possible, hem redactat i presentat l’esborrany d’Avantprojecte de Llei que vol ser el full de ruta per aconseguir-ho.

L’objectiu general és aconseguir una economia 100% lliure de combustibles fòssils com a màxim per a l’any 2050, i preparar els diferents sectors de les Illes per als reptes que ja suposa, i que suposarà, el canvi climàtic. Això es planteja, en primer lloc, reconeixent el caràcter transversal del canvi climàtic, i introduint l’anomenada perspectiva climàtica a tota la política pública: tot nou projecte o política pública, des d’un pla director sectorial a les lleis de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma, hauran de plantejar-se dues preguntes: Suposa aquesta política un increment o una reducció d’emissions, i és compatible això amb els objectius globals que s’han marcat? I està preparada aquesta política o projecte per a les condicions climàtiques que s’han previst per les pròximes dècades?

Dins aquest marc, la Llei es marca quatre objectius addicionals:

  • La reducció de la dependència energètica exterior i l’avenç cap a la sobirania energètica, perquè no sigui la realitat geopolítica d’altres llocs del món la que condicioni els preus i la disponibilitat de l’energia a les Illes, sinó que aquests depenguin més de les decisions preses localment;

  • La democratització del sistema energètic, entès com convertir els consumidors en una part activa del sistema energètic, podent generar part de la seva energia, ser (co titulars de les infraestructures energètiques i fins i tot vendre serveis al sistema energètic que fins ara estaven reservats a les grans energètiques. També es planteja que els promotors de grans projectes renovables hagin d’obrir a la ciutadania local una proporció de la inversió en els projectes;

  • La gestió intel·ligent de la demanda, per aprofitar al màxim les infraestructures existents de generació i transport d’energia i minimitzar la necessitat de fer-ne de noves;

  • La transició justa, tenint en compte aquells sectors i llocs de feina que actualment depenen d’activitats contaminants i que s’hauran d’anar transformant o abandonant, per tal que puguin tenir un lloc clau també en les noves oportunitats creades per la transició energètica.

Es tracta d’una Llei que, tot i voler planificar a 2050, compta amb mesures concretes a curt i mitjà termini, com ara la instal·lació de plaques solars als aparcaments en urbà de més de 1.000m2, o la prohibició d’entrada de cotxes dièsel a les illes a partir del 2025 i dels que no siguin elèctrics a partir del 2035. Són mesures ambicioses, però en línia amb el que estan començant a proposar diferents països del nostre entorn. Per exemple, Noruega no matricularà nous vehicles que no siguin elèctrics a partir del 2025, un grapat de països com Irlanda, Holanda o Eslovènia s’ho han marcat per 2030, i fins i tot grans països com Regne Unit o França han fixat la data per 2040. En consonància, els sectors econòmics estan preparant-se per aquests canvis, la qual cosa garantirà que aquesta transició es podrà dur a terme amb facilitat.

Aquesta proposta és també en l’àmbit econòmic. Per una banda, permet reforçar la “marca” de les Illes com a espai amb vocació de sostenibilitat – de fet, l’anunci de la Llei ha tingut repercussió mediàtica a escala internacional, i diferents actors des del govern de Grècia al regulador energètic de França s’han interessat per la proposta. Si aconseguim fer realitat aquestes propostes, ens permetrà avançar cap a un turisme que pugui competir en sostenibilitat com ja no ho pot fer en preu o en nombres.

Per l’altra banda, però, el potencial és encara major: la transició energètica suposa el desplegament de tota una sèrie de sectors econòmics, des de la instal·lació de sistemes de renovables o per a vehicles elèctrics fins a nous models de negoci de vehicle compartit, a sistemes innovadors de compravenda o gestió de l’energia o simplement l’assessorament en mesures d’estalvi i eficiència. És a dir, tot un nou “ecosistema” de models de negoci i llocs de feina per crear, desplegar i mostrar al món. A més, sabent que la resta d’Europa tard o d’hora emprendrà camins similars, ens permet adelantar-nos-hi i desenvolupar talent i empreses que després puguem exportar a la resta del continent.

En definitiva, és una proposta que demana esforços dels sectors públic i privat que redundaran en avantatges individualment per les empreses i famílies de les Illes, però també a escala col·lectiva pel nostre territori i, atesa la naturalesa global del canvi climàtic, més enllà.

Queda per endavant tota la tramitació d’aquesta Llei – al·legacions, tràmit parlamentari i esmenes – que esper que la puguin enriquir i apropar a un consens, com més ampli, millor. Havent pogut comentar el projecte amb altres regions de la Unió Europea, o fins i tot amb el mateix Comissari Europeu d’Acció Climàtica o el Ministre d’Energia de l’estat, queda encara més clar que és un salt important en la direcció correcta, en la que tanmateix haurem d’avançar. Confiem, per tant, en què en cas d’haver-hi canvi de govern a partir del 2019, siguem capaços com a Illes de seguir avançant en la lluita contra el canvi climàtic.

 

Comparteix l'article