4.1                    El Decret Posidònia

         Eina de conservació i de futur

La Posidonia oceanica és una planta autòctona mediterrània que colonitza els fons marins arenosos. Aquesta planta, que popularment ha estat anomenada alga, és una fanerògama la qual es desenvolupa a partir de formacions de prades submergides que a les Balears, com a espècie fotòfila, es poden estendre fins a profunditats de prop de 40 m. Les prades de posidònia constitueixen els ecosistemes marins més importants del Mediterrani per una doble raó: des del punt de vista biològic afavoreixen l’assentament i la colonització de nombrosos organismes i espècies, mentre que des del punt de vista dinàmic i morfològic constitueixen una peça clau en la producció de sediment i l’estabilització del litoral. En definitiva, es postulen com ecosistemes marins madurs els quals presenten major producció de biomassa i de sediment que la resta d’associacions vegetals submarines de fons arenós.

Amb tot, la importància de la Posidonia oceanica com agent biològic és capital en tant a l’hàbitat que suposa per nombroses espècies marines, tot suposant un increment substancial de la nostra biodiversitat, mentre que des del vessant geomorfològic és fonamental pel manteniment i la defensa de les costes d’acumulació arenoses. Partint d’aquests coneixements testats empíricament per la comunitat científica, sovint ha mancat la presència d’una major consciència social i política, i sobretot la implicació directa de tots els agents socials i econòmics que tenen interès en l’explotació directa o indirecta dels nostres ambients costaners.

Tot i que la Posidonia oceanica està fortament protegida com a hàbitat i espècie sota legislació europea i estatal, la realitat evident al litoral de les Illes Balears fa que aquest ecosistema estigui sotmès a una sèrie de pressions i amenaces que posen en perill el seu bon estat de conservació. Aquest nou escenari ha fet que avui dia hagin aflorat signes de degradació que reclamen esment. L’exercici de reflexió sobre els impactes que totes aquestes pressions suposen per aquests ecosistemes s’ha de construir des de la individualitat. Només així es podrà engendrar una acció global que sigui eficient – per a tots els interessos – i respectuosa amb el nostre medi marí. Tanmateix, aquesta també ha de ser piramidal, aconseguint enllaçar la consciència i compromís dels ciutadans i ciutadanes, amb la dels agents interessats amb la seva conservació i la de les administracions públiques competents en la seva gestió i legislació.

L’increment d’usos en les nostres aigües, principalment lligats a la pressió antròpica tant des del punt de vista d’impactes provinents de terra (emissaris, construcció, etc.), com de les activitats al mar (fondejos d’embarcacions, pesca, etc.) ha fet aflorar exemples d’impactes que poden posar en perill l’estat òptim de conservació de la posidònia, incomplint, per tant, el que estipula la Llei 42/2007. Així, es fa necessària una regulació adaptada a la realitat de les Illes Balears que faci compatibles l’existència d’activitats humanes amb la protecció i conservació de l’espècie i de l’hàbitat.

El conegut Decret posidònia, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, des de la responsabilitat que com a país tenim vers a la conservació i protecció del nostre capital natural, es presenta com un marc normatiu pioner en tota Europa i assumeix la càrrega jurídica necessària per poder, a partir de la regulació d’usos, garantir la conservació futura d’aquesta espècie tan apreciada. Com ja s’ha exposat, la posidònia oceànica esdevé un actiu ambiental de màxima rellevància. Així, aquesta ja està protegida com espècie per legislació estatal, inclosa a més dins el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, i com a hàbitat d’interès comunitari per la Directiva 92/43/CEE d’hàbitats.

Amb aquest escenari no és presentable que, des de les administracions competents, s’engendri més demora en articular, tot complint amb el cos normatiu vigent, un marc jurídic adaptat a la realitat de les Illes Balears que asseguri la conservació d’aquesta meravella natural. És en aquest sentit que el Govern, complint amb les seves competències i obligacions, ha engegat, des de la convicció, aquesta iniciativa la qual ja es troba en la seva fase final de tramitació i que, esperem, aquest estiu ja pugui estar en vigor. Entre totes assegurarem que els resultats de cara al futur exigeixin millorar la conservació integral de la posidònia a les nostres Illes.

 

Comparteix l'article