No al 155. Llibertat als Jordis!

El moviment independentista català que s’ha anat configurant aquests darrers anys a Catalunya hauria de despertar l’admiració i el respecte de tota persona sobiranista i d’esquerres. A mi em produeix aquests sentiments a més de considerar-lo un exemple a seguir. A diferència del 15M que fou un potent i molt positiu moviment social contra el...
2.1 L’1 d’O es va votar també, a Portugal

El passat 1 d’octubre es varen renovar els governs municipals de Portugal (Presidentes da Cámara, Vereadores, Juntas de Freguesia, Regedores...). En total 308 municipis (autarquías) i 3,092 Freguesías (ens municipals descentralitzats). Des de la restauració de la democràcia l’any 1974 s’havien donat constants al país veí que s’han romput a aquestes darreres eleccions. A tall...
2. 2 Alemanya i Àustria: avança l’extrema dreta

En pocs dies de diferència hi ha hagut les eleccions generals a Alemanya i a Àustria. En els dos estats hi havia governs de gran coalició entre els conservadors i la socialdemocràcia. El partit demòcrata cristià d'Àngela Merkel perd 55 escons i es queda amb 200 escons, el seu soci germà de la Unió Social...
2.3 El Pla de Rajoy

La primera mesura del Consell de ministres, després de l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 al Senat espanyol, va ser la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el pròxim 21 de desembre, just després d’haver dissolt el Parlament i destituït el Govern de la Generalitat i nombrosos alts càrrecs. Quan la majoria especulava en què...
3. 1 La Diada per l’Autonomia de 1977: una fita per l’autogovern (I) Gabriel Mayol Doctor en Història

La manifestació per l'autonomia de 29 d'octubre de 1977 va ser la primera manifestació popular (i podríem dir “de país”) a favor de l'autogovern dels pobles de les Illes Balears. La consciència política de la necessitat d'autogovern per les Illes Balears (o tan sols de Mallorca) apareix al darrer terç del segle XIX però no...
3.2 Manifest per la plena autonomia*

Amb motiu de l’aniversari de la manifestació del 29 d’octubre del 1977 a la plaça Major de Palma, publicam el text del Manifest unitari llegit pel President de l’OCB d’aquell any, l’escriptor Josep Maria Llompart de la Penya. Mallorquins! Ens reunim avui aquí, amb representacions de les forces polítiques de l’illa germana de Menorca i...
3.3 135 i 155 o els números de la ruptura
Economia, Sobirania, TerritoriL’aplicació de dos articles constitucionals com a símbols de la ruptura socioeconòmica i territorial a l’Estat espanyol Relats que tractin d’explicar què ha passat per a arribar a ser aquí on som, com a societat i com a poble(s), n’hi ha hagut molts. Tots ells són això, relats que -amb més o manco encert, honestedat...
4.1 La transició cap a un nou model més diversificat, innovador i d’illes sostenibles

Passats els dos primers anys de legislatura, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país ja perceben clarament que la seva vida està millorant i que, malgrat que la recuperació econòmica no és total i encara hem de superar moltes dificultats, les institucions públiques estan fent feina en la direcció correcta per redreçar les polítiques que incideixen...
4.2 Carta de la Plataforma cívica per la Reforma del Sistema de Finançament i el REIB

Palma, a 25 d'octubre de 2017 Membres de la Plataforma: La societat balear, representada per més de setanta institucions pertanyents a la Plataforma Cívica per la reforma del sistema de finançament i el REIB, relacionades en annex núm. 2, desitja fer-li arribar el seu malestar i preocupació pel fet d'estar sistemàticament a la cua de...
4.3 Lume, nunca máis

Aquest octubre hem viscut un desastre ambiental i humà: incendis forestals que van arrasar unes 35.500 hectàrees i 4 vides en dos dies, només a Galícia. Com és possible que això passi? Les causes són múltiples i complexes, n'assenyalarem algunes. Darrere dels grans incendis del nord-oest de la Península (44 víctimes a Portugal, en aquestes...
JOSEP LLUÍS GARCÍA VIDAL Secretari General de les CCOO de les Illes

Cal repensar el sindicat en el segle XXI Nascut a Palma i resident a Marratxí. Operador tècnic de Telefònica. Des de 1991 està afiliat a CCOO. Participà de la secció sindical de Telefònica. Quan Katiana Vicens portà l’oficina electoral de les CCOO de les Illes, el va anar a cercar perquè treballés com adjunt a...
5.1 Els Jardins de la Misericòrdia acullen la III Fira del Mercat Social de Mallorca

Els Jardins de la Misericòrdia varen ser l’escenari de la III Fira del Mercat Social de Mallorca celebrada els dies 13 i 14 d’octubre. La principal novetat d’aquesta tercera edició ha estat precisament el canvi d’ubicació, passant del pati als jardins de la Misericòrdia. Aquest canvi d’ubicació ha perseguit l’objectiu d’aconseguir una major visibilitat pública...
T1 Crònica dels VI premis SINOFÓS

El passat 10 d'octubre MÉS per Palma celebrà la sisena edició de l'entrega dels Premis Sinofós al Teatre Mar i Terra de Santa Catalina amb el títol "Una gala de cine". D'aquesta manera, l'acte prengué la forma d'entrega de premis cinematogràfics, amb una escenografia que vestí el teatre per a l'ocasió. Un any més, s'havia...
T2 Quatre tombes buides de Campos

Enguany, l'amo en Tomeu no podrà dur flors a la tomba de son pare al cementeri de Campos. Ha estat així els darrers vuitanta-un anys. Tampoc ho va poder fer l'any passat. Ni l'altre. No ho ha pogut fer els darrers 81 anys. Només tenia algunes certeses. El seu pare, segons li havien contat, era...
T3 Bunyola: Dos anys de política activa

La constància d'unes persones que creien en un canvi de model i en la necessitat de transformar Bunyola va donar els seus fruits a les darreres eleccions municipals, el maig del 2015. Andreu Bujosa, cap visible del grup d'Esquerra Oberta i que exhibia vuit anys d'oposició al govern de PP i AVI, quatre en solitari...
6.2 El règim del 78 està acabat: O democràcia o sistema a la turca

Escric aquest article abans que el Senat decideixi com aplicar l'article 155 de la constitució espanyola a Catalunya, per tant sense saber com evoluciona la política clarament repressiva dels aparells de l'Estat (Judicatura, executiu i ara legislatiu) iniciada amb les imputacions de membres del govern de la Generalitat que va implementar el 9N, de la...
6.1 In memoriam Llorenç Noguera i Tomàs (1925-2017). El darrer resistent

El passat dia 5 d’octubre va morir a Palma Llorenç Noguera i Tomàs. Es tractava, juntament amb Magdalena Nebot Vaquer i Gabriel Riera Sorell, d’un dels principals supervivents de la generació de resistents al franquisme durant la postguerra que han desenvolupat un rol central en l’activisme memorialista de la Mallorca del segle XXI. Tot i...
6.3 Cuentos «recientes»

Seguim publicant petits escrits (en té de grans que no publicam per raó d’espai..) d’aquest autor cubà, òbviament en castellà. EL FIN Y EL MEDIO El bien deseado se hallaba muy alto. Para llegar a él hacía falta un instrumento, un ingenio que facilitara la ascensión. Entonces alguien inventó la escalera. -Es sencillo, -dijo,...
7.2 LA GRAN REGRESSIÓ: Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia

“…la temporalitat lenta de la democràcia…” A. Appadurai. “La urgència ÉS el moment de pensar.” S. Zizek. Però en quin món vivim? Aquesta és la pregunta a la qual intenta respondre una llarga llista de sociòlegs, filòsofs, especialistes en moviments socials que l’editorial alemanya Shurkamps ha cridat a reflexionar sobre el nostre temps. Als autors...
7.1 Climent Picornell : Més jardins d’altri i altra fullaraca
CulturaEl geògraf i professor emèrit de la UIB Climent Picornell dedica bona part de la seva faceta d’escriptor a espigolar “comentaris i citacions, molt sovint inconnexes i falsament erudites”. Les aplega tant de les obres d’escriptors reconeguts i de textos de lectures diverses (revistes, blogs...) com de tertúlies amistoses i de converses caçades al vol....