El Parlament Europeu (PE) és el gran desconegut per la ciutadania europea. Segons els estudis socials, els països del sud i la perifèria són els que voten amb menys intensitat i se senten menys representants per aquesta institució, respecte als estats centreeuropeus. L’explicació d’aquest comportament diferencial no és clara, però una hipòtesi és que la gent d’aquests països té la percepció de tenir escassa o nul·la influència en el «directori europeu» (Parlament i Comissió Europea), que sovint identifiquen com l’extensió dels interessos de la cancelleria alemanya. No obstant això, el funcionament i representació del sistema de partits a Brussel·les és similar al dels estats, pobles, regions o municipis europeus, però a l’engròs.
Dues famílies polítiques que cooperen juntes
L’eix democràtic és el valor transversal de l’aliança verda amb la dels pobles.
Tant és per la reivindicació de l’ús innovador de tecnologies per afavorir la transparència o major participació ciutadana, com per oposar-se a l’«Europa fortalesa» en defensa dels drets humans, la solidaritat i el vessant acollidor de les migracions. El dret a decidir-ho tot com a cultura política: des de les relacions que ha de mantenir un govern, respecte al seu model energètic, passant per la forma d’articulació territorial de les diferents formes o expressions nacionals (regionals, etc.) i fins a la defensa dels drets de les minories (lingüístiques, culturals,i altres. De quan ‘diversitat’ rima amb democràcia.
La qüestió ecologista amb la defensa d’un model energètic sostenible, sense combustibles fòssils ni energies nuclears, és també central. Es tracta d’un moviment avantguardista en les preocupacions globals sobre el canvi climàtic i la necessària aposta per alternatives renovables, en energia, mobilitat, alimentació, etc.
El progressisme, entesa com la voluntat de protegir els fonaments de l’estat del benestar i per transitar cap a societats socialment més cohesionades i justes és ADN de la coalició, així com el rebuig de l’austeritat i l’aposta per la justícia social, la igualtat de gènere i la no-violència.
MÉS concretament
Allò de compartir espais amples, línies de treball i cooperació, ho sabem bé a Mallorca. Només per començar, les fundacions Darder-Mascaró ja són un reflex de recíproca convergència, generosa entre dues parts, per la tasca ingent de creació i divulgació d’ideari sobiranista. MÉS per Mallorca n’és un altre, en aquest cas, en forma-partit.
L’any que ve hi ha eleccions europees i el repte és gegant. Segurament, ho és tant com la necessitat de plantejar una alternativa verda, democràtica i dels pobles on càpiga tothom.
En moments excepcionals no hi caben escapatòries individualistes, sinó donar primacia a la col·lectivitat. Esdevé necessari, per tant, explorar totes les aliances que facin possible que els ciutadans i ciutadanes, com a mínim de Mallorca, puguin expressar-se -amb companyia de la resta de pobles de les Illes i d’Espanya- com un sol poble a Europa.
