Segona trobada de Fundacions dels pobles de l’Estat espanyol

Miquel Rosselló*

President de la Fundació Ateneu Pere Mascaró*

El passat dos i tres de juny, a Barcelona, s’ha celebrat la trobada de les Fundacions sobiranistes d’arreu de l’Estat espanyol. La primera es va fer el mes de desembre de l’any passat, va ser valorada molt positivament per totes les entitats participants i encarregaren a la fundació CIEMEN que organitzés les segones, tasca que ha complert amb nota.

Han participat per part de Catalunya a més de l’esmentada fundació CIEMEN, la fundació Josep Irla i una representant de la CUP. Per part del País Valencià la fundació NEXE, de Galícia OBRADOIRO DE IDEAS i GALIZA SEMPRE. Per Euskadi, EzkerraBerri Fundazioa, IRATZAR Fundazioa, Manu Robles Arangiz Fundazioa, Ipar Hegoa Fundazioa. De Mallorca les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró. I s’incorporà aquesta vegada un representant del Sindicato Andaluz de Trabajadores -SAT. Excusaren la seva assistència Alkartasuna Fundazioa,(Euzkadi) la Fundación Moncho Reboiras (Galícia) i la Fundación Gaspar Torrente(Aragó).

Ha sigut un dia i mig molt intens. Començaren les tasques amb un intercanvi d’informació de cada entitat respecte a l’evolució de la situació política i social als seus respectius països des de l’encontre anterior. Per obrir, després, taules de debat sobre com enfrontar el concepte de sobiranisme a les alçades del segle XXI.

A la primera taula s’abordà la perspectiva feminista per la construcció nacional. Comptàrem amb quatre ponents de luxe: la filòsofa de la Universitat del País Basc Jule Goikoetxea, la professora de ciència política de la universitat Pompeu Fabra Tània Verge, la investigadora en ciències socials Maria Rodó i la filòsofa i directora de l’Institut Balear de la Dona Rosa Cursach.

La segona taula debatérem la renovació discursiva del sobiranisme amb la participació dels politòlegs,el valencià Amadeu Mezquida i el basc Mario Zubiaga, el professor de la universitat d’A Corunya José Manuel Carril i l’historiador valencià Antoni Rico.

A continuació la politòloga Elena Castellà animà un interessant debat sobre l’auge de l’extrema dreta a la Unió Europea i com combatre’l des de l’esquerra sobiranista.

Acabàrem el primer dia amb un sopar tertúlia, a un restaurant de dues mallorquines que cuinaven de meravella, sobre el procés independentista català i com se li pot donar suport des de la resta dels pobles de l’Estat espanyol. Oficiaren de ponents l’exdiputat Quim Arrufat i la membre del Pacte nacional pel referèndum Carme Porta.

El matí del dissabte es dedicà a l’avaluació de l’esdeveniment que fou valorat positivament per totes les entitats assistents i s’entrà a un debat sobre la utilitat d’aquestes trobades i la seva continuïtat.

L’opinió general fou que cal caminar cap a un espai d’intercanvi d’informacions i experiències de les entitats sobiranistes d’arreu de l’Estat espanyol així com establir un debat continuat sobre temes que afecten els respectius processos d’alliberament i que considerem col·lectivament anar abordant. Serà la pràctica i el temps que ens indicaran si podem avançar cap a l’elaboració de relats comuns i coordinació de processos convergents.

S’acordà mantenir i incrementar la relació mútua i organitzar una pròxima trobada, el pròxim mes de desembre en la qual analitzaríem l’evolució de la crisi del règim del 78 i com contribuir des dels distints pobles a l’ensorrament d’aquest.

Així mateix totes les entitats valoraren molt positivament la tasca realitzada fins ara per CIEMEN i li demanaren que seguís desenvolupant les tasques de coordinació.

Especialment emotiu fou l’encontre amb la Presidenta del Parlament català, Carme Forcadell. Tinguérem un interessant intercanvi d’opinions i li poguérem expressar el suport de totes les fundacions per la persecució de la justícia espanyola a ella i a tots els represaliats, i expressar-li la nostra opinió totalment favorable al Referèndum del poble català.

Els representants de les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró, Jaume Ribas Vilanova, Pilar Terrassa i jo mateix, sortírem satisfets i amb el convenciment que el camí encetat té futur.

Documents adjunts