Balanç dels dos primers anys de govern a Palma

Miquel Àngel Contreras*

Grup municipal de MÉS per Palma*

24 de maig del 2015: ’L’esquerra desbanca l’hegemonia del PP a Cort’, era el titular del Diari de Balears en referència als comicis de l’Ajuntament de Palma. Una notícia que destacava una cita d’Antoni Noguera reveladora ’ara tenim una gran responsabilitat perquè hem de dur endavant un projecte de ciutat que torni a il·lusionar els ciutadans’. Ja han passat dos anys de l’eufòria d’aquella nit electoral i, efectivament, hem pogut comprovar com al llarg d’aquest bienni s’han assentat les bases d’un model de ciutat que el pròxim 30 de juny passarà a liderar Antoni Noguera des de la batlia. Uns fonaments que Noguera ha començat a construir conscientment des de l’àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne. Fins i tot, no fa gaire recordava que l’acció política més important d’aquesta legislatura és la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, a través d’un procés participatiu que definirà el model de ciutat dels pròxims anys, seguint uns paràmetres que han de convertir Palma en una ciutat més justa, més saludable, més eficient, més resilient, més estimada i més creativa. Però si parlem de les actuacions de l’Ajuntament des d’una perspectiva més global, veurem com el canvi s’ha consolidat en la mateixa direcció:

Avançam cap a una Palma més inclusiva per a totes les persones que l’habiten, garantint els drets de tots els ciutadans per igual independentment del seu origen, edat o del barri on viuen. Es tracta de què tots puguem gaudir d’uns serveis públics de qualitat i universals. Aquesta és una de les apostes més fermes del Govern de la Gent com a resposta a les anteriors polítiques neoliberals del PP que amb l’excusa de la crisi econòmica provocaren més pobresa, desigualtat, atur i precarietat laboral, augmentant el nombre de persones en risc d’exclusió social. L’obertura de l’Oficina Anti-Desnonaments just a principis de legislatura simbolitzà un canvi molt important per a la ciutat. Davant aquesta situació d’emergència social ignorada completament pels conservadors, els resultats han estat ben satisfactoris: Cort ha aturat més de 654 expedients de desnonaments des de la creació d’aquest servei.

En la mateixa línia, l’àrea de Benestar i Drets Socials s’ha marcat l’objectiu d’eradicar la pobresa i fer més justa la ciutat. Nombrosos exemples en donen fe: coordinació amb EMAYA perquè cap família sense recursos es quedi sense aigua, increment del 32% en ajudes i beques d’escoles i de menjador (passant de 134.603 € el 2014 a 220.178 el 2016), promoció i descentralització dels serveis socials (nous punts d’atenció social al Terreno, S’Arenal, Son Ferriol i La Soledat i nou Centre de Serveis Socials de Gregal), reducció del temps d’espera de manera considerable (fins a un 40% en casos com el Centre de Gregal), col·laboració estreta amb el Tercer Sector (creació de la primera Cartera Municipal de Serveis Socials amb 53 aportacions de diverses entitats, constitució del Consell Municipal de Serveis Socials amb un total de 23 entitats, augment dels pressupostos destinats als Serveis Socials en 2 milions d’euros l’any 2017, millora de la coordinació entre diferents administracions, com l’ampliació del servei d’ajuda domiciliària per a persones amb dependència o la feina territorial en xarxa amb altres ajuntaments com el de Llucmajor per la millora de la qualitat de vida a s’Arenal).

A tot això s’han de sumar altres actuacions concretes que han fet de Palma una ciutat més integradora: per als nouvinguts (obtenció de la gratuïtat del transport públic per a les persones refugiades allotjades a l’Alberg de s’Arenal, organització de cursos de llengua catalana a les biblioteques i centres educatius de diferents barris), per a la gent gran (promoció de l’envelliment actiu acostant la Universitat Oberta de Majors als barris i pobles de Palma), per a la infància (creació d’una Comissió de la Infància amb l’objectiu de fer una ciutat pensada per a i pels infants mateixos i que sigui declarada Ciutat Amiga de la Infància per la UNESCO) i per a tothom en general, creació d’una Oficina d’Accessibilitat amb l’objectiu de millorar les barreres arquitectòniques dels nostres carrers així com la implantació de contenidors 100% accessibles.

Avancem cap a una Palma més creativa i estimada en tots els sentits, valorant tots els trets que ens defineixen com a ciutat i treballant per sortir del monocultiu turístic i de la precarietat laboral. En aquest sentit, potenciem la diversificació econòmica (transformació de la façana marítima i creació d’un nou districte tecnològic i per a les indústries creatives entorn de Nou Llevant), ajudem el petit comerç (línia de subvencions directes per a la seva millora) i protegim el comerç emblemàtic (constitució de la Comissió per a la Conservació dels Establiments Emblemàtics de Palma i elaboració d’un catàleg d’aquests tipus d’establiments).

De manera complementària, en matèria de cultura, recuperem l’activitat cultural, l’acostam als barris i pobles de Palma (Festival Internacional de Teatre de Teresetes, Cicle de Música Antiga, cinema a la fresca, Banda de Música Municipal, PalmaDansa...) i potenciam els trets culturals i patrimonials que ens defineixen com a ciutat ,obertura del Casal Balaguer, impuls del Teatre Mar i Terra com a centre de la cultura popular, dignificació dels Premis Ciutat de Palma com a guardons de referència en llengua catalana, revisió i ampliació del Catàleg de béns patrimonials, impuls del coneixement i recuperació del patrimoni etnològic i arqueològic com Cas Quitxero, Sa Galera, les Coves de Son Sunyer o els molins del Pla de Sant Jordi...

A això se li suma la dotació de més recursos i serveis per a les biblioteques municipals, ampliant els seus horaris sobretot en temporada d’exàmens i a l’estiu, així com promovem la relació i cooperació entre xarxes de biblioteques amb l’objectiu de recuperar uns serveis públics de qualitat (carnet únic per a les de l’Ajuntament i del Consell de Mallorca).

En definitiva, milloram i feim valdre tant allò que tenim com allò que ens defineix per guanyar en qualitat de vida.

Avançam cap a una Palma més democràtica, passant d’un ajuntament opac a un consistori transparent: prohibició dels privilegis de qualsevol tipus de càrrec públic, seguiment i control de la tasca dels regidors tant mitjançant la publicació de les seves agendes com també amb la publicació de les retribucions i currículums dels càrrecs públics, nomenament d’una Dfensora de la ciutadania dotant-la de més recursos com a institució independent i imparcial, contractació i promoció laboral a EMAYA basant-se en criteris de mèrit, igualtat, capacitat i publicitat; audiències públiques als regidors una vegada a l’any per donar compte de la feina feta, inclusió de clàusules socials i lingüístiques a l’hora de contractar serveis públics....

Cal remarcar també que hem passat d’un consistori desconnectat de la realitat social a una administració més propera al ciutadà, facilitant la presa conjunta de decisions, fins i tot pressupostàries (enguany es realitza la segona edició dels Pressupostos Participatius, ara amb un pressupost propi pels barris i pobles a través dels districtes) i descentralitzant el poder per donar més rellevància a la ciutadania (impuls dels consells de barri i de districtes com a òrgans de participació més propers). I més enllà de la participació en l’àmbit territorial, hem impulsat i posat en marxa una sèrie de consells sectorials com a òrgans oberts, amplis i representatius de la ciutat (Serveis Socials, Cultura, Comerç...) com a eines clau per la planificació, anàlisi i avaluació de les diferents polítiques municipals.

També hem d’afegir que garantim la laïcitat de l’Ajuntament, deixant d’organitzar actes estrictament religiosos i eliminant la simbologia religiosa dels espais públics, com és el cas del crucifix de la Sala de Plens. Una administració democràtica també és aquella que garanteix l’aconfessionalitat i la separació real de poders.

Avancem cap a una Palma més habitable, perquè tota persona que hi visqui pugui fer-ho amb dignitat i n’estigui orgullosa, proposant mesures innovadores i valentes que facin de Palma una ciutat més sostenible, moderna i europea. És per això que des d’EMAYA s’ha fet un esforç important millorant substancialment els serveis de neteja i recollida a tots els indrets de la ciutat (renovació dels contenidors i incorporació de la matèria orgànica i millora del seu manteniment i neteja, implantació del sistema de recollida selectiva mòbil al Centre Històric, ampliació i millora dels punts verds de Sant Jordi i Son Castelló, desenvolupament de programes d’educació ambiental pels barris amb implicació de les entitats en les seves activitats i festes com és el programa ECOBARRIS...). A això li hem d’afegir que s’ha creat una àrea d’Ecologia que inclou els departaments d’Agricultura i Benestar Animal, i que ha comportat una sèrie d’accions per a la millora de Palma en aquests aspectes tant sensibles com importants pel bon desenvolupament d’una ciutat (creació d’un banc de terres urbanes per a ser conreades i incentivar-ne l’ús social, potenciació de l’agricultura ecològica, eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús a partir del 2018, declaració de Palma Ciutat Antitaurina, avanç cap a l’objectiu de sacrifici zero, millora del funcionament de les colònies felines i emissió d’un carnet per als voluntaris que les cuiden...).

Pel que fa a les polítiques en matèria d’habitatge cal destacar la recuperació del programa Palma Habitada (que fa d’intermediari entre propietaris i llogaters i ofereix garanties als primers) o la col·laboració amb Benestar Social per invertir 800.000 € per a la compra d’habitatges destinats al lloguer social. Altres actuacions en aquest sentit han estat la mediació amb les entitats bancàries perquè destinin habitatges buits al lloguer social, l’increment de les ajudes en un 445% en relació a l’anterior legislatura (amb més de 2.500.000 € destinats el 2016 a aquesta funció), impuls de rehabilitació d’habitatges al Camp Redó, Son Gotleu o al Terreno i altres barris amb el Pla del Litoral de Ponent,per cert la subvenció europea més important de la història de l’Ajuntament de Palma.

En paral·lel, s’han posat en marxa polítiques de posada en valor i de protecció tant del caràcter dels barris emblemàtics com dels seus espais singulars (Can Ribes o Cases de Son Ametler) i de l’entorn rural i periurbà de Palma. D’aquesta manera, qualsevol llicència d’obra demanada a barris com el Molinar, Es Pil·larí, Son Sardina o els Hostalets, entre d’altres, hauran d’adaptar-se al seu entorn amb un informe favorable de la Comissió de Centre Històric. D’altra banda, es protegeixen urbanísticament les àrees d’interès agrari, com el Pla de Sant Jordi a través de la creació de la figura del Parc Agrari amb l’objectiu de recuperar els cultius i la fisonomia d’aquests indrets.

Finalment, hem de sumar-li una sèrie d’actuacions en pro de la millora de la sostenibilitat (creació de noves zones verdes com ara bé el bosc urbà del Canòdrom i ampliació de la Falca Verda), de la mobilitat (pacificació del trànsit al Centre amb la creació de nous ACIRE i reducció de la velocitat a 20 km/h i ampliació de la xarxa de carrils bici), o de la convivència (Plans d’Usos als carrers Blanquerna i Fàbrica per garantir l’equilibri entre l’activitat econòmica i els veïnats).

En definitiva, dos anys intensos que han servit per transformar radicalment un ajuntament al servei dels interessos d’uns pocs en un govern que treballa per a les persones. Ara tenim el repte de la batlia al davant i som conscients que queda molta feina per fer, però estem convençuts que seguirem treballant els sis anys vinents per fer de Palma una ciutat més estimada.

_

Documents adjunts