Seguim amb la redacció d’un ESBORRANY DE PAÍS

Joan Colom Ramis*

El darrer trimestre del 2016 es va posar en marxa, a iniciativa de les Fundacions Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró, un procés de reflexió i renovació teòrica del sobiranisme a les Illes Balears titulat ‘Un esborrany de país’, amb la intenció d’adaptar el relat i l’estratègia de construcció nacional illenca a les coordenades socials, demogràfiques i històriques de les Balears del segle XXI.

La primera fase d’aquest procés va culminar amb les jornades d’estudis i debat sobre construcció nacional celebrades a Inca el passat novembre, les quals van comptar amb la presentació d’una trentena de comunicacions i més d’un centenar d’assistents i participants. A causa de l’interès despertat, sobretot a distints cercles de pensament i reflexió del mallorquinisme polític, es va obrir un segon període extraordinari de recepció de comunicacions que es va cloure el passat gener.

Un cop tancada aquesta primera fase, des del grup de treball de construcció nacional i sobirania de les fundacions donam inici al segon període del procés. L’iniciarem amb la publicació ben aviat de les comunicacions de les jornades en format on-line. A partir d’aquí, un equip de redactors elaboraran un document d’unes 25/30 pàgines amb les principals conclusions i una síntesi dels temes tractats, juntament amb un document més breu de debat amb una vintena de punts o hipòtesis que des del grup de treball llançarem com a propostes per fer avançar el suport social del sobiranisme a les Balears.

Un cop tinguem aquest document estratègic caldrà comprovar el grau d’acceptació i la capacitat d’incidència real que pot tenir com a eina de transformació política i social, i ho farem a partir de la realització d’una enquesta electrònica i/o telefònica a persones de sectors de la societat que hàgim identificat com a claus per assolir l’hegemonia. A més a més, pensam que a través d’aquesta via podrem socialitzar i fer arribar el debat sobre la redefinició de les identitats col·lectives i els projectes polítics dels ciutadans de les Balears fora dels cercles habituals i que ja s’han mobilitzat durant la primera fase del procés.

Finalment, i a partir dels imputs obtinguts amb la realització de l’enquesta, s’arribarà al punt final de l’elaboració de l’esborrany de país: la celebració d’un simposi en el qual les fundacions presentaran un document estratègic final a partir de les aportacions rebudes durant tot el procés, amb la possibilitat de realitzar esmenes per part de la gent interessada. Aquest esdeveniment el celebrarà a finals d’any, per tal de presentar el document ja en format de llibre en el marc de la Diada de Mallorca del 2017.

A partir d’aquí ja serà tasca dels agents socials i polítics amb sensibilitat de país dur a terme les accions pertinents per a fer realitat l’estratègia fixada i elaborada a través d’aquesta obra de pensament col·lectiu.

Tot i que ens trobam a mitjan camí i que encara no és el moment oportú per a treure conclusions ni fer valoracions finals, el que de moment hem pogut comprovar des de l’inici de tot plegat, és que existia la demanda d’una reflexió reposada i pausada sobre el significat del sobiranisme a les Illes Balears del segle XXI, així com d’obrir un debat entre diferents tendències i visions sobre el fet nacional al nostre país que feia temps que surava però que requeria una plataforma i d’un format que ho facilités.

I finalment però no menys important, la possibilitat de
donar veu i espai a tota una sèrie de representants d’una nova generació de militants sobiranistes que, tot i reconèixer i agrair la tasca feta pels dirigents intel·lectuals mallorquinistes, menorquinistes i eivissenquistes des de l’inici de l’autonomia fins a l’esclat de la crisi del 2007; creuen que el nou context en què està immers el nostre país requereix noves eines analítiques, noves maneres de fer política i noves formes d’entendre la identitat nacional de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Documents adjunts