Pocions màgiques, qui hi pugui creure..!

Mahécor Mbengue*
Professor*
’Inventau una poció, qualsevol, sempre trobareu qualcú que dirà que funciona, tan gran és la nostra necessitat d’il·lusió. ’ Boris Cyrulnik


Existeix
al Senegal un hàbit molest d’imputar la responsabilitat de moltes coses que ens succeeixen - bo o dolent – a alguna força oculta. També assistim a una tendència pertorbadora a la irresponsabilitat entre moltes persones.

Quan l’equip nacional de futbol juga un partit i el perd, les causes de la derrota se cerquen dins els grups
dissidents - de vegades exdirigents descontents - que han actuat a l’ombra per bloquejar el seu camí cap a l’èxit.

Quan un lluitador és derrotat, ... són els seus rivals dels grups contraris que s’han unit místicament contra ell perquè perdi el seu combat.

Quan un tresorer desvia doblers de la caixa de la qual és responsable, diu que va actuar sota la influència de forces misterioses.

Quan el negoci va molt bé per a algú, les males llengües li diuen: estimat amic, l’ancià que s’ocupa de tu últimament és molt fort, em posaràs en contacte amb ell?
Però si tot va lent o no funciona en absolut, aquestes mateixes persones li diuen: cal que t’aixequis.., t’han llançat una maledicció.

Ara sembla que les persones ja no són responsables de les seves accions; s’han convertit en titelles a mercè de forces invisibles i poderoses que els manipulen al seu gust.


Per tant, no resulta sorprenent assistir a la pujada meteòrica del nombre de venedors de pocions miraculoses dins el país. La xerrameca s’ha convertit en una mena de nou esport popular nacional. Anteriorment molt discret, i sovint en zones remotes, els comerciants de somnis pul·lulen avui en dia per les grans ciutats, especialment cap a la capital del Senegal. Les seves activitats són cada vegada més exitoses gràcies als mitjans de comunicació, on són convidats amb freqüència, i el nombre dels seus clients està pujant.


Per un musulmà, tal vegada seria intentar contradir a Déu negar els danys causats pels fetitxes, la màgia. Per veure-ho amb els mateixos ulls, només cal aturar-se al Vers 102 de la Surat 2. En ell - parlant de sacerdots fetitxistes i persones de la mateixa casta - se’ns fa saber que són capaços de sembrar la discòrdia entre un marit i la seva dona. La qual cosa és molt significativa! Perquè aquests dos són la base d’una família i, per tant, d’una nació. Però afegeix - sens dubte per tranquil·litzar els creients – que no poden perjudicar a ningú excepte amb el seu permís. El Profeta de l’Islam (PSL) també
ha abundat en la mateixa direcció a la Sunnah. Fins i tot va ensenyar moltes invocacions per protegir-se contra ells.


No obstant això, al nostre país, la religió es fa de vegades a la carta. Això explica que no és estrany veure a algunes persones anar a la mesquita i de tant en tant anar a visitar els vaticinadors de tota mena. Si per casualitat li recordes que la seva religió els hi prohibeix, sovint et donen els mateixos arguments: «Aquí si no lluites, la gent que lluita et cau al damunt», «Àfrica té les seves realitats i misteris», ...com per tranquil·litzar-se l’esperit.

Si els venedors de somnis tenguessin el poder que pretenen tenir o que els atribueixen, un equip de futbol africà hauria guanyat la Copa del Món des de fa molt de temps, i el nostre equip nacional no tendria tantes dificultats per qualificar-se regularment a les diverses
fases finals de la Copa d’Àfrica.

D’altra banda, hauria estat més sensat veure els
clients dels fabricants de miracles utilitzar les seves pràctiques ocultes per ’
fins útils’ per a ells o per a la societat. Però en la majoria dels casos s’utilitzen per destruir una vida, trencar una unió, per aturar l’ascens d’una estrella
creixent, separar una família, sembrar un clima de sospita i de discòrdia en els
llocs de treball o familiars. En resum, només per fer mal als altres. El fet
de donar-se sovint a aquestes pràctiques no tan sols empeny a aquells que l’utilitzen a no fer autocrítica i a qüestionar la seva part de responsabilitat en les desgràcies que els succeeixen, sinó que eclipsa el seu poder per actuar i els du a una perpètua fugida cap endavant.

Per tant no creuen ni en les virtuts de l’esforç ni en les seves habilitats com éssers humans dotats de raó i dotats amb altres poders extraordinaris. Llavors, prefereixen tenir un bon marabú (curandero) en lloc de tenir
les habilitats adequades i, sovint apunten als altres com la font de les seves desgràcies.

És increïble el que alguns xarlatans estan fent als seus clients:
desenterrar un mort per llevar li un dels seus membres; banyar-se nu al mig del carrer; sacrificar vides humanes ...

Si aquests clients reflexionassin un moment veurien que els xarlatans s’en foten d’ells en la gran part dels casos, per no dir sempre. Perquè el que tenen és necessitat de doblers, d’èxit i de bones feines ...

En una paraula: les coses que ells prometen.

Documents adjunts