Editorial

El Primer de maig, festa de les treballadores i treballadors d’arreu del món. També aquí a les nostres Illes la festa s’ha commemorat al carrer, a Palma, a Maó, a Vila d’Eivissa. El lema unitari ha estat , No hi ha excuses, Ocupació estable, Salaris justs, Pensions dignes, Més protecció social. Un bon compendi que resumeix allò que la nostra societat reclama, ara que tant es parla de la sortida del túnel de la crisi, de l’austericidi.

Hi ha d’haver estabilitat en l’ocupació perquè coneixem massa bé què significa la precarietat, la inestabilitat en els contractes laborals, que tant ha promocionat les reformes laborals del govern del PP. Quan es parla de recuperació econòmica no ha d’anar destinada en exclusiva a les empreses i els seus immensos beneficis. La recuperació ha de significar també ocupació estable perquè els llocs de feina hi són i la rotació en els contractes només augmenta les estadístiques del nombre de contractacions, però no millora la qualitat en el treball.

Salaris justs i amb cotització real a la Seguretat Social, afegim nosaltres. S’ha d’acabar amb la pràctica massa quotidiana d’una part en nòmina i una altra en negre. S’ha d’acabar amb el no pagament de les hores extraordinàries, perquè «has de ser conscient que no puc pagar», excusa que escolten ben sovint les netejadores, els i les cambreres de bars, d’hotels, els xofers de repartiments, de transport discrecional, dependentes de comerç...

Pensions dignes per a tantes persones que s’han desllomat en el treball i a l’hora de cobrar la jubilació veuen com la seva vida laboral cotitzada no respon a la realitat que han viscut.

Més protecció social per a totes, més atenció a la dependència de les persones majors, dels fills i filles amb problemes de capacitats diverses, més sanitat pública sense llistes d’espera, més ensenyament públic de qualitat, arrelat al seu entorn. Més protecció social vol dir més doblers de l’Estat cap a la nostra Comunitat autònoma, vol dir derogar la llei Montoro que prohibeix les inversions cap a les persones dels nostres Consells i Ajuntaments.

Més protecció social significa també més i millor finançament cap a les nostres institucions, per part de l’Estat que recapta els impostos de la ciutadania però no distribueix amb equitat. Un Estat cec i sord a les necessitats de les persones, obsessionat en el retorn del deute que no han generat les polítiques socials sinó el malbaratament dels doblers públics.

En aquest exemplar de l’Altra mirada hi trobareu l’anàlisi d’una conquesta, el conveni col·lectiu de Comerç, un bon conveni que recupera la confiança i el prestigi de les organitzacions sindicals, eines imprescindibles per a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores.

Com s’explica en un altre article, els sindicats de classe: en el seu conjunt, també ha estat víctima de múltiples agressions, algunes més i altres manco visibles: la minva de recursos, en un intent intencionat d’ofegar-nos econòmicament, ens ha obligat a fer molta més activitat en manco recursos en un context hostil, d’agressió directa a la funció del sindicat, on fins i tot s’ha qüestionat la necessitat de la nostra existència. Una pressió que arribava, fins i tot, des de la fiscalia, amb més de 300 companys i companyes sindicalistes amb processos judicials oberts per participar en les vagues contra les reformes laborals.

Un primer de maig de lluita i reivindicació, de solidaritat també cap a aquelles persones que altres llocs del món global lluiten en condicions de manca de llibertats. Solidaritat cap a les persones que fugen de les guerres i cerquen una vida digna a altres indrets. De clam exigint al govern del Sr. Rajoy que sigui responsable amb els seus compromisos internacionals i obri les portes als refugiats, la societat així li ha expressat al carrer de les nostres ciutats.

Un primer de maig de festa també, de retrobada. Un primer de maig de renovació del compromís de continuar lluitant i treballant per a la transformació d’aquesta societat.

Documents adjunts