El sobiranisme a Galícia

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

El Bloc Nacionalista Gallec havia aconseguit a la primera dècada del nou segle uns resultats electorals molt bons i arribar al Govern de Galícia conjuntament amb el PSOE, com a únic referent del nacionalisme d’esquerres d’aquell País.

Quan el PP recupera el Govern Autonòmic el BNG inicia una etapa de crisi i de caiguda electoral. Els distints corrents interns es confronten fins a arribar a la ruptura orgànica. La més dolorosa fou la que provocà la sortida del BNG del corrent que liderava J.M. Beiras, líder històric del nacionalisme gallec i la posterior d’un altre grup de militants que constituiran Compromiso por Galicia, seguit d’un degoteig de militants i dirigents descontents amb la línia que adoptava el BNG, que qualificaven de molt tancada, dogmàtica i hegemonitzada quasi en solitari per UPG.

Vista general de l’Assemblea del BNG 26 de març 2017

Mentre J.M. Beiras crea una nova formació nacionalista, ANOVA, que propugna una estratègia de confluència entre l’esquerra nacionalista i l’estatal per aconseguir les majories necessàries per desbancar el PP Al davant de les institucions autonòmiques.

Amb un panorama de dispersió del nacionalisme d’esquerres en diferents grups confrontats, BNG, ANOVA i Compromiso por Galícia arriben les eleccions autonòmiques del 2012. Es presenta una aliança d’ANOVA amb Esquerra Unida que treu millors resultats que el BNG. Compromiso por Galícia resta com una força extraparlamentària.

A les eleccions municipals del 2015 es confirmaria el mapa de dispersió organitzativa a l’esquerra de la socialdemocràcia clàssica. Podemos que havia aparegut feia poc, seguint les consignes de Madrid no es presenta. El BNG segueix perdent representació, encara que mantén una presència territorial significativa i de les distintes i diverses Marees municipals amb la participació d’ANOVA aconsegueixen uns resultats molt bons.

El 25 de juliol de 2015, dia de la Patria Galega, S’intenta una operació unitària. Per primer cop la manifestació i posterior concentració a la plaça Quintana que tradicionalment organitzava el BNG, està organitzada per una Comissió Cívica a la qual li donen suport tots els corrents del nacionalisme. L’anterior portaveu del BNG, Anxel Vence, encapçala aquesta línia unitària, que pretenia aglutinar a una sola candidatura per les imminents eleccions estatals a tot el nacionalisme.

L’opció d’ANOVA per una coalició amb l’esquerra espanyola (Podemos i EU) dificulta les negociacions, a les que participa el BNG fins al final, però que definitivament desemboca en dues candidatures, la coalició d’ANOVA, Podemos i EU per una part i el BNG per un altre. Els resultats són molt dolents pel BNG que perd la seva representació al Parlament de Madrid després de més de vint anys de presència i molt bons per la confluència. Encara que a les segones eleccions del mes de juny perden part de l’embranzida anterior, deixant al descobert les dificultats de l’operació.

Després d’uns resultats a les eleccions municipals regulars i molt dolents a les generals el BNG celebra la seva XV assemblea nacional que es tanca amb un fort tancament de files entorn dels postulats clàssics del nacionalisme gallec, el compromís d’iniciar un procés de debat amb tota la militància i el seu entorn per recuperar posicions i amb una direcció unida entorn de la figura de la nova portaveu Ana Ponton. Però que no pot amagar una pèrdua de pluralitat interior i de militància.

A pesar d’això, l’acte a la plaça Quintana del 25 de juliol del 2016, aquest cop convocat exclusivament pel BNG, resulta una indubtable demostració de capacitat de mobilització per part d’aquest i es converteix amb un acte de reafirmació partidista. Mentre que l’organitzat per ANOVA és més que modest. A les eleccions autonòmiques sorprenentment i contra tot pronòstic el BNG treu 6 diputats (dos diputats i quatre diputades), quan les enquestes auguraven que quedarien fora del Parlament i els mateixos dirigents aspiraven aconseguir dos diputats.

A aquestes eleccions també es presenten As Marees, que superant l’etapa de coalició de les eleccions generals es constitueixen amb un partit instrumenta amb base a un home un vot i d’obediència gallega, no sense greus dificultats. De fet Podemos Galícia rebutja fins al dia abans sumar-se al projecte i solament la intervenció de Madrid ho fa possible. Conformen aquest nou partit: EU, Podemos, ANOVA, CERNA i les marees municipals. Treuen 16 diputats (2 d’Anova i 1 de Cerna), els mateixos que el PSOE però amb alguns vots més.

Les dificultats per consolidar aquest projecte són grans, començant per la negativa de la direcció estatal a constituir un grup propi gallec, que provoca les primeres dissensions dins els nacionalistes. Uns volien que els seus diputats se n’anessin al grup mixt com va fer Compromís i els altres acceptaren la decisió estatal.

Mentre els nacionalistes dins As Marees apostes per construir una organització sobirana de Galícia i unitària (sense quotes de partits), tant EU com Podemos no faciliten gens l’avanç d’aquest projecte, de fet apostarien més per la fórmula de «Juntos Podemos», és a dir una coalició amb vinculació estatal. Després de mesos d’ençà de la seva assemblea nacional han aconseguit elegir una Comissió Permanent i un Portaveu, en Luis Villares, independent però molt respectat pels nacionalistes.

Mentrestant el BNG celebra la seva XVI Assemblea Nacional, amb uns bons resultats electorals a la motxilla i després d’un ampli procés de debat per la base en un ambient d’aclamació, que traspua unitat interna, entusiasme i patriotisme de partit. Després d’anys de crisi el BNG mostra múscul. Més de mil delegats i una cloenda amb més de dos mil assistents. Apareix com un projecte unit i fort que dóna per superada l’etapa anterior i afronta el futur amb l’objectiu de reforçar l’organització i la voluntat clara d’ampliar el projecte a distints sectors socials, amb un relat nítidament nacionalista, d’esquerres, feminista i ecologista.

La nova direcció que és majoritàriament jove i paritària surt elegida per una amplíssima majoria i la Portaveu Ana Ponton fortament reforçada no sols internament. És la líder que necessita el BNG per avançar.

Però encara resten alguns interrogants importants a resoldre. Sabran les esquerres sobiranistes elaborar una estratègia compartida? I sabran totes les esquerres arribar als acords necessaris per desbancar al PP?. Esperem que així sigui.

Documents adjunts