CARLES GONYALONS SUREDA

Director General d’Esports i Joventut*

Biel Pérez Pep Valero*

L’Esport, també una eina per a transformar la societat

Arribem al «Palma Arena» un capvespre plujós i fred. Cercant una porta oberta en aquell edifici fantasmagòric, arribem a la caseta dels vigilants que ens indiquen on hi ha la porta de la Conselleria. La fredor solitària de l’entorn contrasta amb la cordialitat i senzillesa amb què ens acull en Carles. Surt a la porta a saludar-nos i tot seguit passam al seu despatx.

Aquests dies més que mai, considerem oportú recordar el seu currículum.

El meu nom és Carles Gonyalons Sureda, tenc trenta-nou anys, nascut a Marratxí encara que ara mateix estic vivint a Palma. Som Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Lleida.

Quins esports has practicat?

Jo venc del món del bàsquet. Vaig jugar amb el Sant Josep Obrer, a Mallorca, i després vaig seguir jugant a Lleida. A Lleida jugava amb la Penya Fragatina, a la Franja catalana-Aragonesa, a Fraga. Està a mitja hora de Lleida, però realment és Aragó, encara que parlen català i juguen a la lliga catalana, a la segona categoria. Quan vaig tornar, vaig deixar de jugar; sols ho vaig fer en un grup d’empreses, però és una altra història...

Vares estudiar a Sant Josep Obrer?

No, jo sols jugava amb aquell equip. Vaig estudiar a distints instituts, però on vaig estar més temps va ser en el Liceu Balear, a Marratxí.

I la teva feina?

Professor d’Educació Física. Som funcionari de carrera, amb una plaça definitiva a Sóller. També tinc altres estudis: un Màster en Cooperació a la Universitat del País Basc. (Ens dóna una revista on explica llargament la seva filosofia i els objectius de la seva direcció general).

Fas esport actualment?

Mirau, jo sempre he fet bastant d’esport. A més del bàsquet, a mi m’agrada molt el ciclisme; sempre que puc agaf la bicicleta. Faig ciclisme i pàdel; però, si us he de dir la veritat, des que som Director General d’Esports és l’època en què faig manco esport. No tinc temps material. Estic veient molt d’esport, però practicar... Entre la part de gestió, que té molta càrrega, i la part de representació, no em queda temps. Bé, només dir-vos que la meva dona, que està de cooperant en els campaments de refugiats de Grècia, ella és metgessa, hi és per dos motius: un per motivació intrínseca i l’altre perquè “no et veig, me’n vaig!”. (Rialla fresca). Ara, això sí, quan ens veiem estam molt bé. Encara no tenim fills, o sia, que, per ara, per ara, ho podem fer. Jo crec que és una cosa que es pot dur durant una temporada; tenint en compte la meva situació, encara en queda un poc... És un problema de conciliar, gairebé...

Per a què fa més falta estar en forma. Per a practicar l’esport o per a navegar dins la política?

Físicament, evidentment, per a practicar l’esport; tot i que hi ha un component psicològic molt important, com sabeu. A escala psicològica fa més falta per a la política...

En els esports de masses (futbol, bàsquet) sovint es parla d’un joc subterrani...

Sí, sí..., és així..., és així... Per això és important l’aspecte psicològic.

Pot haver-hi un enfocament d’esquerres de l’esport?

Hi ha molta gent que et diria que no, pensa que no. Però jo diria que sí i és el que estam intentant. Per a mi, sense cap dubte, l’esport és una eina que té un potencial per transformar la societat en positiu si es canalitza correctament. De fet, tenim exemples molt clars. Suposo que heu vist la pel·lícula “Invictus” i en Nelson Mandela ja ho deia, que l’esport era una eina per a canviar el món. Jo realment ho crec i estem actuant en conseqüència. Per això, precisament, una de les nostres prioritats és l’esport com eina per transformar la societat.

I això què significa?

Mireu, coses que nosaltres estam fent ara i que no es feien abans, que per a mi van en la línia de fer una política esportiva d’esquerres, és el programa de valors. En aquest cas, educar en valors a través de l’esport. Sí que he de dir que a escala dels Consells hi ha hagudes experiències de treball en valors, però en l’àmbit del Govern pràcticament no hi havia hagut res. Hi havia hagut un programa que es deia “Suma valors”, però havia estat més centrat en qüestions de sensibilització. El programa que ara nosaltres hem tirat cap endavant és un programa molt ambiciós que es diu “Posar valors a l’esport” (ens dóna uns fulletons). Podeu veure que hi ha uns decàlegs, i aquesta seria la part de sensibilització, dirigits a tota la comunitat esportiva: públic, pares i mares, jugadors i entrenadors. També tenim unes campanyes de sensibilització a través de la televisió i mitjans. Enguany també hi haurà una altra campanya publicitària sobre el mateix tema. Però tot això podríem dir que és la part més secundària; la part principal ho estem fent en coordinació amb els Consells, amb les Federacions i amb la Universitat de les Illes Balears.

Des del començament, hem anat de la mà amb els consells

Què esteu fent exactament amb la UIB?

En principi va ser una unió molt interessant, perquè ells tenien uns coneixements teòrics i nosaltres volíem una aplicació pràctica, per tant podríem dir que va ser un matrimoni perfecte. L’any 2016 a través de la UIB férem una formació de formadors. Cinc-cents entrenadors a totes les Illes Balears: 250 a Mallorca, 100 a Menorca, 100 a Eivissa i 50 a Formentera.

I amb els Consells?

Des del començament, això també és un tema molt important, hem anat de la mà amb els Consells; aprofitant, també, la feina que ja s’havia fet. Nosaltres no veníem aquí a fer una cosa pel nostre compte, sinó a veure què s’havia fet i, a partir d’aquí, treballar conjuntament. I és el que estem fent a través d’una comissió tècnica. Per altra banda per al 2017, això són objectius estratègics que tenim planificats. També a través de la UIB farem una formació, no tant dels jugadors, sinó dels pares i mares. Sí que és vera que la formació que es va fer el 2016 dels entrenadors per a nosaltres va ser fonamental, perquè, per a nosaltres, l’entrenador és com l’eix central perquè ell eduqui en valors tota la comunitat esportiva: jugadors i jugadores, pares i mares i els mateixos clubs. Així i tot, sí que trobàvem interessant tirar endavant durant aquest 2017 una formació específica per a pares i mares i per a directius dels clubs. I, en aquest sentit, els incidents d’Alaró ens confirmaren que apuntàvem al bon camí.

Això no es pot consentir...

L’educació és una de les línies més importants, però, evidentment, en aquest cas també hi ha una part de sanció. Hi ha coses que no es poden tolerar. En aquest sentit, sí que una de les coses més importants que tenim previstes enguany és que, a la Llei de l’Esport de l’any 2006, es va crear una Comissió contra la Violència a l’Esport. Però aquesta Comissió mai s’ha desenvolupat a escala normativa, mai. Nosaltres, enguany, ja tenim previst iniciar el desenvolupament normatiu d’aquesta comissió. Aquí podria haver-hi unes mesures, unes sancions contra aquells que no tinguessin un comportament adequat.

Per primera vegada hi haurà una línia de subvencions conjunta, Esports i Serveis Socials

La paraula esport tradicionalment ha estat sinònim de joventut... només joventut?

Nooo... en absolut! Sí que és vera que la Direcció General és d’Esports i Joventut i, evidentment, hi ha molts de joves que practiquen esports, però, una de les coses que també tenim clares és que hem de treballar per a l’esport per a tothom, per a totes les persones. És una cosa que ja deixàvem molt clar en el programa electoral de MÉS per Mallorca.

Seguint amb el tema de la política d’esquerres sobre la qual vosaltres em preguntàveu, també hi ha un altre aspecte que nosaltres ficam en un gran programa integral que tindria diverses potes: Un seria, l’educatiu és la que més o manco ja us he comentat en grans trets (ens podríem estendre en molts de detalls). Un altre seria l’esforç per lluitar a favor de la inclusió social (o contra l’exclusió social, si ho voleu dir així). Aquí també hi estem fent feina en diferents sentits. Hem creat una àrea a la “Fundació per a l’Esport Balear”, un ens depenent de la Direcció General, que diem “D’Esport Inclusiu” que, per cert, la du n’Elena Gómez, la ex-gimnasta. En aquest cas treballam en dues línies: per un costat un programa de tecnificació específica de l’esport adaptat de la Fundació per a l’Esport Balear i per l’altra accions concretes per fomentar la pràctica d’aquest esport adaptat inclusiu. Per exemple: cessió gratuïta dels espais per esports amb cadires de rodes en el Prínceps d’Espanya.

Per altra banda, també en l’àmbit social, lluitar contra l’exclusió social. Per exemple: en aquest sentit vàrem tenir una experiència pilot molt interessant, que vàrem fer conjuntament amb la Conselleria de Serveis Socials, en Es Pinaret. És una idea que jo tenia des de l’inici de legislatura. Una experiència que vaig veure a Cambodja. Un espectacle de circ amb joves d’un barri marginat. Era espectacular veure com aquells joves s’integraven a la societat amb les seves rialles i, al final, els aplaudien...I vàrem fer l’experiència pilot de circ social amb els joves d’Es Pinaret aquest Nadal passat. Va ser un èxit rotund! Rotund! Els mateixos monitors d’Es Pinaret estaven feliços. I la resposta per part dels xavals va ser molt important, va ser una primera passa. Ara signarem, potser els mesos vinents, un conveni de col·laboració amb Serveis Socials on hi haurà distints punts. Des del tema de les administracions, fins a accions concretes d’acció social i, també, un dels punts més importants, per primera vegada en la història hi haurà una línia de subvencions conjunta, Esports i Serveis Socials, encaminada al tema de la inclusió social. Tindrà, bàsicament, una línia de subvencionar materials per a l’esport adaptat (cadires de rodes, aparells ortopèdics, etc.) i una altra per a organitzacions i fundacions que treballin amb persones en situació de marginalitat a través de l’esport. Serà la primera vegada que es fa; al cinquanta per cent cada un.

Volem potenciar l’esport femení

Aquesta Direcció General té alguna connexió amb les grans empreses esportives que hi ha a les Illes (Reial Mallorca, Atlètic Baleares, Palma Futsal, Air Europa, etc.) perquè tinguin una dimensió social en aquest aspecte?

Sí, precisament amb el Mallorca, aquesta línia de subvencions es podria treballar, i ho hem conversat ja amb ells, amb la Fundació del Reial Mallorca. Ells treballen temes més socials i, per exemple, podrien ser beneficiaris de subvencions. També tenim contactes amb Air Europa per la part esportiva... També qualsevol organització o fundació que faci feina en aquest sentit, utilitzant l’esport com una eina social, podria ser beneficiària d’aquesta subvenció. És la primera vegada que hi haurà una subvenció d’aquest tipus en la història de la política esportiva de les Illes Balears. Aquesta sí que és una aposta molt clara; m’he enrotllat moltíssim, però em sembla molt important: una pota educativa, una pota d’inclusió social i una altra, que jo la vinculo a un projecte d’esquerres, que és el feminisme.

Feminisme...

Sí. Tenim una gran aposta per l’esport i dona. Com? Amb accions concretes i, també, de forma simbòlica. Començ per la part simbòlica perquè em sembla que també és molt important. El “Cornelius Atticus” és el premi més important en l’àmbit esportiu de les Illes Balears. És un guardó que es dóna a tota una trajectòria dedicada a l’esport en diferents àmbits: com esportista, com entrenador, com a directiu, com a promotor... Idò bé, s’han entregat 33 “Cornelius Atticus”; i només n’hi ha hagut tres que han estat per a dones. Per tant, aquí hi havia una feina molt important a fer. Endemés, aquests tres eren compartits; mai s’havia donat un “Cornelius Atticus” exclusivament a una dona. Nosaltres enteníem que aquí havíem de treballar en un sentit en general, i no tinc cap por en utilitzar el concepte de “discriminació positiva”; tal com ho utilitzam per la llengua. Perquè la realitat social que tenim és aquesta: 33 guardons, i sols 3 per a dones. 50 presidents de federacions, i sols 2 dones són presidentes. Aquesta és la situació que tenim en aquests moments i que nosaltres hem d’intentar canviar. A partir de la pròxima edició hi haurà un “Cornelius Atticus” masculí i un altre femení. També serà la primera vegada. És simbòlic, però és important.

I a escala d’accions concretes...

Nosaltres tenim diferents línies de subvencions per donar suport a federacions, clubs i esportistes amb una dotació bastant important. Enguany hem augmentat aquesta dotació, en general per a totes les subvencions que tenim pels clubs, federacions i esportistes. Concretament n’hi ha algunes que afecten positivament a l’esport femení. Per exemple, tenim unes subvencions per als equips que competeixen a escala estatal (tenen unes despeses molt importants: desplaçaments, allotjaments, despeses federatives, etc.). Estem parlant tant dels grans equips, molt coneguts, com el Palma Futsal, Palma Air Europa, fins als equips de tenis de taula o de natació, que són molt poc coneguts. Estem parlant de diferents nivells, que estan dins aquestes ajudes. Fins a l’any passat eren de 600.000 euros; nosaltres havíem continuat amb la mateixa dotació que hi havia abans. Per enguany, pressupost del 2017, hem aconseguit un augment de 200.000 euros (de sis-cents a set-cents mil euros). Amb la peculiaritat que també hi ha hagut novetats: hi ha un augment global pels equips, però hi ha una partida específica només pels equips femenins. També aquí hi ha una discriminació positiva: un equip femení té el que li toca de per si, més un plus entenent que tenen molts més obstacles, més complicacions (per exemple: per trobar un patrocini privat), i nosaltres, com a institució pública, hem d’assumir aquesta responsabilitat, al manco mentre es doni aquesta situació.

Més ajudes?

També hi ha una partida pel tema dels resultats. Perquè, si un equip arriba a la final de la Copa del Rei, té unes despeses que no havia previst. També n’hi ha una altra, que ja existia, però l’hem augmentat, pels components de les Illes Balears. És a dir, un equip que tingui més jugadors o jugadores de les Illes Balears, tindrà també un plus econòmic. Això també té a veure amb la nostra filosofia: si tens més jugadors en el primer equip que són de les Illes Balears, hi ha una connexió directa entre l’esport base i l’esport d’elit. Hi ha un “efecte mirall”. El model de club que més ens agrada és aquell en què hi ha una vinculació amb l’esport base. Que es faci una feina de base que pugui acabar en un esport d’alt rendiment o d’alt nivell. No el “model talonari de Florentino Pérez”.

Com controleu que sigui un esport net; el tema dels estimulants?

A través del programa de Valors. Per començar, hem de diferenciar: no tenim els mateixos objectius a l’esport d’alt nivell que a l’esport de base. Això s’ha de diferenciar. Així i tot, a l’esport d’alt nivell hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar; per molt que sigui d’alt rendiment. Per això nosaltres tenim el Programa de Tecnificació del Govern on estan els nostres futurs olímpics. Aquí, tot i que els objectius són els resultats, els hem fet signar a tots un codi ètic. Tots: esportistes, tècnics i pares i mares. Hi ha unes línies vermelles que no es poden sobrepassar. Per davant de tot han d’estar els valors de l’esport. I, també per davant de tot, ha d’estar la salut de l’esportista. Això ho hem de tenir molt clar.

I a l’esport de base?

I, quan es tracta de l’esport de base, amb més motiu encara. A l’esport de base, la competició no hauria de ser un fi en si mateixa; la competició hauria de ser un mitjà per motivar l’esportista. A l’etapa formativa, a l’esport de base (com el seu propi nom indica) la prioritat ha de ser la formació integral de l’esportista com a persona. I això és el que, malauradament, molta gent no ho té clar; pares, entrenadors, etc. Per a mi això també és política d’esquerres. Us cont una anècdota: Nosaltres hem col·laborat amb la Federació de Futbol per aplicar una sèrie de mesures en aquesta línia: joc net i valors. S’estan aplicant ja el dia d’avui. Per exemple: en els pre-benjamins, benjamins, alevins, en els més petits, quan hi ha una diferència de deu gols s’atura de comptar, per evitar possibles humiliacions del contrari. Entre els petits no hi ha llista de golejadors, s’ha eliminat. Aquesta és la feina que hem fet conjuntament amb la Federació i s’ha aprovat a l’assemblea.

És un contrast amb el futbol professional...

Exacte...! Per exemple: A infantils tots els jugadors han de jugar com a mínim un quart d’hora del partit. I, a partir d’aquesta temporada, hi ha una targeta blanca per reforçar les actituds positives de joc net. Si un contrari cau i un al·lot l’ajuda a aixecar-se li mostren una targeta blanca. Després hi ha uns premis a l’esportivitat. L’any passat vàrem fer una prova pilot, a la final balear de futbol, amb les targetes blanques. També teníem dos observadors de la UIB. Va haver-hi un guanyador a l’esportivitat. El més significatiu per a mi va ser que el premi a l’esportivitat era més important que el campió de futbol de les Illes Balears. El que guanyava el campionat s’enduia una copa; el que guanyava el premi a l’esportivitat s’enduia un intercanvi amb l’equip que havia guanyat l’esportivitat a Catalunya. Un cap de setmana allà i un cap de setmana aquí. Això costa d’entendre per a molta gent...

La prioritat ha de ser la formació integral de l’esportista com a persona

Va creant una mentalitat...

Aquest és el tema! Jo vaig anar a l’assemblea de la Federació de Futbol a defensar aquestes mesures. I no va ser senzill, però es van aprovar. També perquè vàrem tenir el suport de la Federació; va ser molt important. Clar, hi havia gent i comentaris en el sentit de “si hacemos esto, me voy para casa!”... i tu pensaves: a el millor... (rialla fresca).A vegades tens conversacions en què penses: ens estem donant compte de què estem xerrant de nins de vuit, nou, deu, onze anys? Si parléssim de futbol professional, potser podria tenir cert sentit, però estan parlant de nins, i estan xerrant d’una etapa formativa. Hi ha resistències, però es tracta d’avançar-nos un poquet i donar les primeres passes. En tot cas, sí que és vera que el grau d’acceptació és important. També s’ha de dir que, amb tot el que ha passat, no és sols un problema de l’esport; és un problema de la societat, que es veu reflectit, també a l’esport. Aquesta és la qüestió! La violència, la competitivitat, l’individualisme, és un problema social, de la societat capitalista; que es trasllada, també, al món de l’esport.

Són reaccions molt primàries...

De forma molt primària. Sí que és vera que en el món de l’esport hi ha una acceptació social de la violència verbal. Això és una realitat; i jo som molt crític amb això. Perquè la violència verbal és el preludi de la violència física; i, si no tallem la primera, no evitarem la segona.

El nin no sap distingir...

Efectivament, efectivament! Aquí ens trobem amb situacions en què es diuen vertaderes animalades. Me’n recordo una de les primeres conversacions que vaig tenir en aquest despatx amb el Cap de Planificació Esportiva. Abans de posar en marxa el Programa de Valors li vaig dir: Miri, jo vull que lluitem contra aquestes coses que passen en els camps de les Illes Balears; contra aquestes actituds, contra aquesta violència verbal, aquesta violència física, a vegades. No sé com ho hem de fer, però aquest és l’objectiu! I, a partir d’aquí, vàrem començar a engirgolar el que avui en dia és el programa de valorar l’esport i al que estem donant continuïtat. Potser alguna persona et diria que no és política d’esquerres, però per a mi això és política esportiva d’esquerres.

Quants d’esportistes federats hi ha?

Estic parlant de memòria, però entorn de vuitanta-vuit mil. Seixanta-cinc mil fitxes masculines i vint-i-tres mil femenines. Només de futbol són més de vint mil.

Un tema molt específic nostre és la relació entre illes... com es viu això?

Les lligues que tenim entre illes són a partir de juvenils. Per altra banda, les finals balears que nosaltres organitzem (que no serien el mateix que inter-Illes), en aquest cas és a partir d’infantil. Finals balears fetes fora de Mallorca durant l’anterior legislatura? Zero. Enguany en fem, fora de Mallorca (parl de memòria), cinc a Menorca, dues a Eivissa i dues a Formentera. L’any que ve, fem un poquet de rotació i en farem alguna més a Eivissa. Per tant, hem passat a tenir finals fora de Mallorca; en aquest cas hem descentralitzat. Sí que ens suposa un major cost, però va en la nostra filosofia de descentralitzar. Tema concret d’ajuda inter-Illes? Teníem un milió tres-cents quan vàrem entrar, ara, per assegurar els desplaçaments entre illes fins a finals d’any sense problemes, tenim un milió i mig. És la subvenció més important que tenim.

A més, aquesta ajuda entre illes és molt còmoda pels clubs perquè es fa a través d’una agència de viatges i així no han d’avançar els doblers; es paga el cent per cent del bitllet. Enguany tenim assegurat fins a final d’any, però després podem prorrogar aquest contracte; per tant, durant bastant de temps estarem tranquils. Sí que és una prioritat descentralitzar la política esportiva. De fet, tenint en compte les inversions que de per si ja hi ha a Mallorca, per primera vegada també tindrem una subvenció, a través de la Fundació per a l’Esport Balear, que anirà només cap a les illes menors, Menorca, Eivissa i Formentera, per a la formació esportiva; tenint en compte que de per si ja hi ha molta inversió a Mallorca.

Des del punt de vista esportiu, quines assignatures pendents tens?

N’hi ha tres molt importants, i hi estem posant remei. Una: Vàrem treure a finals del 2015 el decret que regula la condició d’esportista d’alt nivell. Això era un deute històric amb el món de l’esport. A principis d’enguany hem desenvolupat aquest decret a través d’una ordre. I ara, segurament el mes de maig, sortirà una llista d’esportistes reconeguts d’alt nivell de les Illes Balears; la primera de la història. Què significa això? Significa que tindran uns drets i uns deures, òbviament. Drets, sobretot, en el sentit de poder compaginar l’activitat professional i acadèmica amb l’esportiva. En aquest sentit, també, recordem, és l’Aulari de Prínceps d’Espanya, que és una aposta de legislatura. Ara mateix estan fent classes en barracons, en una situació precària, i, per mi, el missatge que se’ls donava era: dediqueu-vos a fer esports. El missatge que volem donar nosaltres és: compatibilitzeu esport i estudis. I, per això, el nou aulari.

I una altra cosa: Mai hi ha hagut uns Premi de l’Esport de les Illes Balears. Sí que n’hi ha hagut dels Consells, però no a escala de les Illes Balears. Ara, aquest desembre, si tot va bé, per primera vegada tindrem els guardons “Esports IB”, on premiarem els millors esportistes de les nostres Illes. Per cert, també hi haurà un guardó específic pel tema dels Valors. Finalment volem redactar el Pla Director d’Instal·lacions Esportives, partint de les dades contrastades amb el CSD, a la fi que tots els ciutadans de les Illes Balears puguin conèixer la ubicació de totes les instal·lacions existents al conjunt de les Illes i facilitar així el seu ús i el foment d’hàbits saludables entre el conjunt de la població.

Amb les federacions, quina realitat tenim?

Hi ha circumstàncies molt diferents; hi ha cinquanta federacions. Sí que he de dir que la relació amb les federacions és molt fluida; i en aquest sentit m’ho han fet arribar molts dels Presidents. En qualsevol hora et criden i t’hi troben... hi ha una relació de confiança, molt directa i això, evidentment, ho facilita tot. Des de la Federació de Futbol fins a les més minoritàries fem una feina braç a braç i mà a mà. Cada federació té les seves peculiaritats, però sí que hem de dir que hi ha hagut una novetat positiva aquesta legislatura i és que hem creat una ajuda (que existia fa anys, però s’havia perdut durant la legislatura anterior) directament per a les federacions esportives. En aquest cas, per al manteniment i les despeses corrents de les federacions; era una demanda molt important.

També tenim reptes importants amb elles: volem fer unes jornades en temes de transparència i, també, un altre punt per a nosaltres importantíssim en temes de federacions, el tema de la participació. Amb la Llei de l’Esport es va crear l’Assemblea Balear de l’Esport, el 2008 es va convocar per primera vegada; i, des de llavors, només s’ha convocat tres vegades, quan en teoria s’havia de convocar dues vegades cada any. Estava morta, nosaltres l’hem reactivada. Fa un mes vàrem convocar l’Assemblea, després de molts d’anys. Era important recuperar aquest espai de diàleg, de debat i, també, de decisió. Estam contents ja que hem posat em marxa el tema de la participació en l’àmbit esportiu; així com era important el Consell de Joventut a Joventut.

El tema Joventut es mereix una altra entrevista. Ja trobarem l’ocasió. No volem acabar sense comentar-te que tu has estat Director General amb tres Conselleres...

La primera consellera potser va incidir més en el tema de la Cultura. El nom de la primera etapa era molt significatiu: “Participació, Transparència i Cultura”; després amb na Ruth ja hi varen ficar Esports. El primer any vàrem començar; tot estava en marxa i nosaltres anàvem fent. En l’etapa de na Ruth va haver-hi una major sensibilitat cap al sector esportiu, i es va avançar. Tant humanament com professional, per a mi és un deu. Va ser molt sensible al sector esportiu. L’actual consellera està començant a fer feina, però sembla que també té aquesta sensibilitat. Les sensacions són molt positives.

Una cosa que ens va sorprendre va ser veure per IB3 el partit del CIDE. Tu hi eres amb la Consellera, i cap periodista et va fer una pregunta. En una altra etapa haguera estat el primer que haurien fet...

Si..., potser. Però també és vera que els protagonistes no érem nosaltres, eren les jugadores. La nova Consellera, na Fanny, des del primer moment m’ha dit que en el nivell esportiu hi volia tenir presència. Jo ho agraeixo.

De cara a difondre aquesta línia de l’esport com a font de valors, una eina indispensable deuen ser els mitjans de comunicació...

És així. Però la veritat és que costa. El que fem per captar l’atenció és intentar que hi hagi esportistes importants amb nosaltres quan presentem qualque cosa de valors. Per als mitjans de comunicació, només el tema de valors... costa! Quan ha interessat ha estat després dels incidents d’Alaró. I a nosaltres ens ha confirmat que anàvem pel bon camí.

Quan veiem per la tele molts de campionat d’infantils, benjamins, alevins, ens sembla que s’està produint un efecte imitació dels grans: esperit competitiu. Les actituds dels infants, la forma de celebrar-ho... Hi ha molts de pares que somien que el seu fill sigui en Messi o en Ronaldo.

És el que deia abans, són etapes formatives. No s’ha de reproduir el que hi ha a l’esport dels majors. A l’esport d’elit tenim molt bons exemples i, malauradament, també tenim mals exemples. Aquí té molta importància la feina de les famílies i la feina dels entrenadors; per això nosaltres centrem la formació en valors en aquests dos col·lectius. Nosaltres treballem en tres eixos: Un és esport i valors; un altre esport i salut i, un tercer, esport i rendiment. Aquí ja entre tot el tema de la tecnificació. En l’àmbit d’esport femení, i en el tema de valors, no us he dit que l’ajuda que tenim per a esportistes individuals destacats passa de 450.000 a 550.000 euros i hi ha una partida específica per l’esport femení. A part d’unes partides específiques que tenim per a la formació de les dones dins el món de l’esport.

Quin pressupost té la Direcció General d’Esports?

Vint-i-un milions d’euros. Però aquest pressupost és molt enganyós perquè només ens queda d’acció de Govern entorn del trenta per cent; i dins aquest trenta per cent hi estan les subvencions. Perquè tenim herències i tenim el pressupost hipotecat per la política esportiva que es va fer en el passat. Entre altres coses, del nostre pressupost surten cada any tres milions i mig d’euros per pagar només el deute del Palma Arena; només el deute, llavors hi ha el manteniment. En tenim més de deutes, però aquest és el més important.

Pel que fa al tema d’Esport i Salut, l’aposta més important ha estat el tema de la regulació del sector esportiu professional. Aquí només està regulat el sector educatiu; però, si tu vas a un gimnàs, la persona que et dóna la classe pot no tenir una titulació adequada; o, si te’n vas a fer un barranc, el guia pot no tenir una titulació adequada. Nosaltres entenem que això és un problema; es tracta d’un tema complex, perquè no està regulat a escala estatal i, endemés, a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears hi tenim una mancança (que només passa a Galícia i a Balears) que no tenim la competència per a fer-ho. El que hem fet ha estat treballar conjuntament amb el Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física, amb una visió global de tot el sector esportiu i tots els professionals de l’activitat física, i, després de molta feina i de picar pedra, hem treballat amb tots els diputats de tots els partits polítics que estan a la Comissió d’Esports i es va treure, fa unes setmanes, una PNL, amb el consens de tots els partits (em comentaren que sols n’hi havia dues que haguessin tingut el consens de tots els partits).

És una mesura de sentit comú, però fins ara no s’havia fet res mai en aquest sentit. Es demanaven diverses coses. Per un costat, si s’obri l’Estatut, aquest tema s’ha de canviar perquè nosaltres puguem regular. També demanem de Madrid una regulació estatal. I també demanem de Madrid una cessió de competències. Això ho vinculo directament a l’eix de Salut. perquè, evidentment, tenir uns professionals formats, i que el tema estigui regulat, significa que hi haurà una activitat física saludable, segura i de qualitat.

Quan pensem la quantitat d’excursions per les muntanyes de Mallorca que hem fet amb grups d’al·lots i sense tenir cap títol...

Fixeu-vos que he parlat de barranquisme, no d’una excursió per la muntanya. També és ver que aquestes coses es feien fa vint anys i avui s’han de fer d’una altra manera. De totes les maneres tenim una cosa clara: aquesta titulació ha de ser inclusiva, ha de tenir en compte la gent que fa temps que fa feina i no té un títol. També estem fent feina pel que fa a programes europeus, “Erasmus Plus”.

La temptació de seguir la conversa hi és, però el temps no perdona.

Moltes gràcies, Carles i mem si som capaços de fer arribar l’onada del món dels valors més enllà de l’esport, que ens fa una bona falta.

Documents adjunts