Present i futur de Fiare Banca Etica

Enrique Raya *

Responsable de comunicació del GIT de Fiare Banca Ètica a les Illes Balears*

El passat 28 de febrer vàrem celebrar l’assemblea ordinària de la circumscripció de les Illes Balears de Fiare Banca Ètica. Aquest és l’espai de participació de base territorial més proper per a les persones i entitats sòcies de la nostra banca ètica i cooperativa. L’òrgan de gestió, el Grup d’Iniciativa Territorial, va presentar les memòries d’activitats i econòmiques de l’any 2016 i la proposta de pla de feina per al 2017.

Els àmbits als quals dedicarem més esforços enguany són tres. En primer lloc, volem fer créixer la participació de la nostra base social. Aquesta és una tasca que, per definició, ha de ser central per a un projecte de construcció des de la ciutadania. Fiare Banca Ètica es concep com a una entitat financera, de model cooperatiu, al servei de les iniciatives transformadores de l’economia i la societat, així doncs la implicació activa de la ciutadania és indispensable per a poder tenir una incidència directa sobre l’economia i els processos socials que desencadena. L’objectiu és recuperar la funció social de l’estalvi, convertit en una eina potent d’activació de canvis i noves formes de relacionar-se amb l’economia.

Per una altra part, però relacionat amb el punt anterior, treballarem per a permetre que les iniciatives que comparteixen aquests objectius puguin accedir al crèdit de la nostra cooperativa. La construcció de xarxa social relacional, com la del Mercat Social de les Illes Balears, és la que permet posar en contacte aquests projectes i establir un àmbit de cooperació entre iniciatives que opten per models alternatius amb impacte social i mediambiental positiu.

El tercer eix de treball és el d’explicar el projecte a més persones, entitats i administracions públiques. Ho feim mitjançant trobades, xerrades, participació en fires i amb l’organització del Cafè Fiare, un espai informal per a debatre i fer propostes sobre finances ètiques i recollir les inquietuds de les persones sòcies o d’aquelles que s’hi apropin. A més, a Fiare Banca Ètica s’ha creat un grup de treball, en el qual participam, per a dur la visió de la banca ètica als centres educatius, un àmbit essencial per a la creació d’una cultura financera que tingui uns criteris ètics fonamentats en la cooperació i el bé comú.

L’any 2016 ha estat el de la consolidació de l’operativa bancària de Fiare Banca Ètica. L’activitat bancària es va iniciar a finals del 2014 i durant tot el 2015 s’implementaren els productes financers bàsics. L’any passat ha vist un important creixement de clients (19,8%) de l’estalvi recollit (19,6%) i dels préstecs concedits (22%), a més de rebre el reconeixement de la Seguretat Social com a entitat col·laboradora, el que permet fer pagaments i cobraments d’aquesta entitat (prestacions, domiciliacions de quotes de la Seguretat Social).

Al conjunt de la cooperativa (als estats espanyol i italià), les xifres marquen la clara tendència de creixement de les finances ètiques: més de 1.200 milions d’euros en estalvi, 900 milions en finançaments, un capital social de 60 milions d’euros aportat per les més de 40.000 persones i entitats sòcies. Cal afegir, a més, que l’índex de morositat es troba molt per sota de la mitjana: 1%.

L’any 2017 Fiare Banca Ètica reforçarà les seves línies habituals de treball amb els projectes de l’Economia Social i Solidària, amb l’habitatge col·lectiu, amb el petit comerç ecològic i social, amb l’educació i la cultura i amb el programari lliure. Però també rebran especial atenció les administracions públiques, particularment les d’àmbit municipal, ja que poden ser també partícips del desenvolupament de projectes d’economia alternativa.

Així ho han fet, per exemple, els ajuntaments de Donosti i Barcelona, que ja han contractat línies de crèdit amb Fiare. En el cas de Barcelona ho fa en el marc del seu Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària; una eina important en aquest sentit són les clàusules socials, cada vegada més presents en els plecs de contractació i que han de tenir molt de protagonisme en el suport d’iniciatives transformadores.

Documents adjunts