La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà. Manuel Cabellos

Maties Garcias*

Professor d’EOI*

El nom fa la cosa? És millor dir-ne, d’aquest espai de Mallorca, S’Arenal i Can Pastilla o, per contra, és preferible anomenar-lo Platja de Palma? Quins límits té, aquesta contrada? Aquest espai geogràfic és qualque cosa més que una platja o un arenal? Per què està dividit entre dos termes municipals, Llucmajor i Palma? Com va néixer, fa un segle i mig, un llogaret costaner a la banda llucmajorera? I a la banda de Palma, qui era aquell Pastilla que dóna nom a un aplec de cases?

Com és que aquesta platja ha evolucionat tan vertiginosament al llarg dels darrers 50 anys? Com ha passat de ser un espai de recollida d’alga per als pagesos i d’extracció de marès per a la construcció a un empori turístic amb milers de llits i una munió d’establiments? Com es varen parcel·lar i urbanitzar les grans possessions que confrontaven amb la mar?

¿Com hi han viscut, i conviscut, trencadors de marès, escassos pescadors, taverners i botiguers incipients, estiuejants benestants, soldats del fort d’Enderrocat, seminaristes franciscans, hotelers pioners, estrangers i estrangeres que hi cerquen sol i diversió, joves mallorquins que hi han gaudit del solaç estiuenc, turistes de gatera i d’excessos de tota casta, treballadors de l’hoteleria, immigrants de tot el món, propietaris i llogaters, estadants de la primera línia i habitants de nuclis apartats com les Cadenes i Bellavista?

Per què, com a llogaret incipient, també es va conèixer amb el nom d’Els Republicans? Quan i per què va anar a terra la illeta de cases que havien alçat, ran de mar, els liberals (o “republicans”) llucmajorers de final del XIX? Quins edificis representatius de les diverses èpoques s’hi conserven encara intactes? Quins serveis públics s’hi han posat en marxa? Quines infraestructures –com carreteres i autopistes, trens i tramvia, depuradores i clavegueres- s’hi han construït a remolc de les necessitats i, sovint, de les urgències? Quins errors urbanístics i de serveis s’hi han comès? Quins s’han solucionat o esmenat?

Com ha estat la política urbanística aplicada a la zona? Sempre igual? Innocent? Per al franquisme, què va suposar el turisme que arribava a ‘Arenal? I amb democràcia i autonomia, com se n’ha afrontat la gestió hotelera, residencial i urbanística?

Manuel Cabellos, arquitecte, urbanista i estiuejant de l’indret, ho explica en aquesta monografia, il·lustrada amb imatges de totes les èpoques i acompanyada de planimetria elaborada per fer més entenedora la tesi sobre els canvis urbanístics i econòmics de la zona. Uns canvis que, més enllà dels planys habituals sobre el que va ser i ja no és, també “cal considerar com a oportunitat”, d’acord amb el mots finals de l’autor
.

Manuel Cabellos. La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà. Palma: Edicions Documenta Balear. 2016.

Documents adjunts