Montserrat Roig. La memòria viva

Maties Garcias*

Ara que ha fet 25 anys que va morir Montserrat Roig (1946-1991), la jove editorial valenciana Sembra Llibres ha publicat una biografia d’homenatge a l’escriptora i periodista barcelonina, tan prematurament desapareguda. Aina Torres Rexach (Barcelona, 1984) n’és l’autora.

La memòria viva que s’invoca en aquest llibre ens fa present la figura de Montserrat Roig a partir de la seva trajectòria personal i de l’anàlisi del seu llegat periodístic, literari i assagístic. Una part del record i de l’anàlisi que ens proporciona el llibre d’Aina Torres es fa en boca de persones que varen tenir tracte personal i intel·lectual amb Montserrat Roig. Es tracta d’una llista de 40 amics, periodistes, poetes, novel·listes, companys de lluita, artistes, editors i crítics literaris que deixen el seu testimoni recollit en el llibre, que encapçala un pròleg de Mònica Terribas.

Montserrat Roig va néixer en el si d’una família de classe mitjana i lletraferida de l’Eixample barceloní, quan encara era fresca la derrota republicana i catalanista i quan les amargors de la postguerra es feien quotidianament presents. En aquest context, la jove Montserrat Roig ben prest va emprendre el camí de la literatura i del compromís polític i feminista.

Montserrat Roig va ser una dona vitalista, treballadora, dotada de gran curiositat intel·lectual i que, sense renunciar a tenir fills, va iniciar una carrera literària en català en circumstàncies difícils per a la professionalització com a escriptora. Per això, en paral·lel, i sovint per tal d’obtenir els ingressos econòmics necessaris per garantir la seva independència, va exercir de periodista en diferents mitjans, entre els quals va destacar la televisió, on no sempre va trobar-hi un camp de treball fàcil, ja que a TVE de vegades va patir la censura i a TV3 no hi va poder accedir a causa –deia- de la seva significació política esquerrana, sovint de la mà del PSUC.

L’obra literària de Roig abasta, sobretot, els contes (Molta roba i poc sabó, 1971; El cant de la joventut, 1987) i les novel·les, d’ambientació barcelonina i amb una gran presència de figures femenines (Ramona, adéu, 1972; El temps de les cireres, 1976; L’hora violeta, 1980; L’òpera quotidiana, 1982; i La veu melodiosa, 1987).

A part de l’obra de ficció, Montserrat Roig va excel·lir en el camp de la investigació històrica amb el monumental i pioner estudi Els catalans als camps nazis, (1972), on recull el testimoni de tots aquells republicans o perseguits de procedència catalana que varen ser víctimes del nazisme en els camps d’extermini i d’horror. Amb aquesta obra Roig s’endinsa en la tasca de recuperació de la memòria històrica contemporània. També ho fa amb L’agulla daurada (1985), llibre de viatges sobre les seves estades a Leningrad/Sant Petersburg, escrit sota el mestratge de Josep Pla, una obra en què Montserrat Roig vol fugir –segons declara- tant de “donar peixet a l’anti-sovietisme” com d’exaltar el “paradís soviètic”.

Finalment, de l’obra de Roig, cal destacar-ne les reflexions sobre la vida, el feminisme, les dones, la llengua, la literatura... recollides en aplecs d’articles i de treballs periodístics. Fidel sempre a la voluntat de bastir una obra en català –compatible amb incursions professionals en castellà- i de trenar lligams amb tots els Països Catalans –la seva complicitat amb Joan Fuster va ser notable-, Montserrat Roig ens deixa
un conjunt de llibres que són memòria viva de la nostra realitat lingüística, cultural, social i política. El llibre d’Aina Torres ens ajuda a conèixer-la i a tenir-la present.

Aina Torres. Montserrat Roig. La memòria viva.

Carcaixent: Sembra Llibres. 2016.

Documents adjunts