Facem Xarxa pel Català: la societat civil s’organitza

M. Antònia Font*

Presidenta de la Federació d’Organitzacions per la llengua catalana*

Membre de l’STEI Intersindical*

Dia 13 de març l’STEI-Intersindical i la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC) -amb la col·laboració d’Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació i mitjans didàctics- organitzàrem una taula rodona – col·loqui a l’edifici Sa Riera per tractar el tema de la normalització lingüística, cultural i nacional.

A la taula hi participaren la Sra. Marta Fuxà, Directora general de política lingüística del Govern de les Illes Balears- Conselleria de Cultura, Transparència i Esports; el Sr. Rafel M. Creus, Director insular de cultura del Consell de Mallorca i el Sr. Llorenç Carrió Regidor de cultura i política lingüística de l’Ajuntament de Palma. Els membres de la taula rodona feren una exposició dels principals eixos de treball que duen a terme per a la normalització i l’ús del català. Després es donà la paraula a les entitats i les organitzacions assistents perquè expliquessin, molt resumidament, què fan per la normalització des de les seves organitzacions i entitats. La idea era fer una posada en comú i estudiar com podem -entre totes les institucions, les organitzacions i les entitats- fer avança la normalització i l’ús del català a les Illes Balears.

Al col·loqui, hi intervingueren el president de l’OCB, Sr. Jaume Mateu, la representant de les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró, Sra. Lila Thomàs, el professor de la Universitat de les Illes Balears, Sr. Jaume Guiscafrè, el president del Grup Blanquerna, Sr. Tomeu Martí, la directora de la Institució Antoni M. Alcover de Manacor, Sra.
M. Magdalena Gelabert, la directora de l’Escola municipal de Manacor, Sra. Emma Terés i la presidenta de la FOLC i membre de l’STEI, Sra. M. Antònia Font. El president dels Joves de Mallorca per la Llengua va excusar la seva presència per problemes personals d’última hora.

L’acte comptà amb la presència institucional del President del Parlament de les Illes Balears, Honorable Sr. Baltasar Picornell i la diputada de MÉS per Mallorca, Sra. Isabel Busquets; la regidora d’educació, Sra. Mercè Borràs i la Directora general Sra. Francisca Niell, totes dues de l’Ajuntament de Palma. Entre el públic moltes persones compromeses, actives i interessades en la defensa i l’ús del català del món docent, jurídic, universitari i de moviments socials. Des del públic intervingueren representants de Jubilats per Mallorca, Sr Jaume Bonet i de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Sr. Jeroni Rosselló.

Des de les institucions ens explicaren els problemes per tornar a muntar les direccions generals de política lingüística i la direcció insular del Consell de Mallorca, la falta de pressupost i de personal destinat en aquests serveis, la feina que es fa en l’organització dels cursos de coneixement de català i el temps i esforç que s’ha de dedicar a les proves lliures, a l’avaluació i l’acreditació. La DG Política Lingüística treballa en un nou decret d’usos lingüístics, impulsa el pla d’accions aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana (CSL) i el pla d’ajudes per al foment i la dinamització del català. Per altra banda ens explicaren com s’han recuperat els Premis de les Lletres Catalanes del Consell i els Premis Ciutat de Palma de l’Ajuntament. S’ha posat en marxa, novament, el reglament municipal d’ús de la llengua catalana i la comissió de toponímia i s’han recuperat els dinamitzadors de Normalització Lingüística als centres educatius.

Per part de les entitats es va fer referència a la lentitud en què camina la normalització del català a tots els nivells, la falta d’un lideratge institucional més ferm, la poca coordinació que hi ha entre les diferents administracions, el NO ÚS del català per part d’alguns Consellers en les seves intervencions públiques i la falta d’interès per part del Govern per dur endavant amb més decisió i complicitat la normalització de la llengua. Es trobava a faltar també que, en l’àmbit dels mitjans de comunicació, no s’avanci més de pressa, que l’acreditació de la competència lingüística en l’àmbit de la sanitat no es vulgui fer efectiva durant aquesta legislatura i que el document del possible pacte per l’educació no inclogui la referència al decret de mínims o al manco la referència explícita de fer l’ensenyament en català el 50% com a mínim a tots els centres públics i privats concertats de les Illes Balears.

També es parlà que, si ens fan accions per normalitzar el català, no es poden concedir ajudes a persones o entitats que vagin en sentit contrari al procés normalitzador. Des de la UIB es va compartir la preocupació per la quantitat minvant d’alumnes que estudien filologia catalana i es va fer present la coordinació que la UIB manté amb la Comissió tècnica d’assessorament lingüístic, el gabinet de terminologia i onomàstica, la comissió de NL i la falta de regulació de l’acreditació de la competència lingüística en català als docents de la UIB, que no ha dut endavant cap equip rectoral.

Es va valorar també les dificultats que tenen els representants polítics per dur endavant la seva feina i la necessitat de comptar amb el suport de la societat civil en aquests i en molts d’altres temes. També es digué que el Govern ha de perdre la por, ha de deixar de banda aquest “excés de cautela”, i ha de dur endavant obertament polítiques lingüístiques clares per a tota la societat, amb el convenciment que la normalització és bona per a tothom, suposa un enriquiment, un acostament de les cultures i grups lingüístics cap a la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears que és la cultura receptora i la que treballa per a una veritable inclusió, en benefici de la cohesió social.

Un dels objectius de l’acte de dia 13 era fer una trobada entre les institucions i les entitats per començar a organitzar-nos com a societat civil, perquè l’impuls a la normalització i a l’ús del català és cosa de totes les persones que vivim i treballem a les Illes Balears, siguem d’on siguem i parlem la llengua que parlem. Aquesta trobada ens va servir per posar-nos al dia, fer una posada en comú, constatar que l’ensenyament en català als centres educatius no avança progressivament fins arribar a la igualtat plena amb l’altra llengua oficial, sinó que recula per la implantació d’assignatures no lingüístiques en anglès i per la falta d’impuls i de mitjans a l’ensenyament en català per part de l’Administració educativa, tant a infantil i a primària com a secundària, FP, Règim especial i adults. Tampoc no s’ha fet d’un seguiment acurat del compliment del decret de mínims als centres. Ni l’estudi, que fa quasi dos anys que demanem, de l’aplicació del Decret de mínims, centre a centre, que ens ajudaria a conèixer quina és la situació després dels quatre anys d’assetjament a la llengua especialment als centres educatius durant la legislatura anterior (PP).

El govern actual aviat farà els dos anys i les passes que s’han fet per a la normalització del català resulten insuficients. Sembla que no hi ha suficient voluntat política per dur endavant aquest tema de forma clara, amb uns objectius consensuats i definits, amb una planificació a curt i a llarg termini, duta endavant amb la participació i la implicació dels diferents sectors socials.

Trobam a faltar una veritable i decidida política lingüística compartida per tot el govern i les institucions que ens representen, una política lingüística transversal, que estigui inserida dins la planificació general del govern, present i coherent en totes les seves actuacions, formant part del programa integral de millores socials, culturals i laborals que suposi una millora de la vida quotidiana per a totes les persones que convivim a les Illes Balears. Encara hi som a temps.

Facem xarxa per la normalització del català. Actuem junts, de forma més coordinada, amb il·lusió, fermesa i constància. La nostra llengua i cultura, la societat de les Illes Balears i la del conjunt dels Països Catalans, s’ho mereixen. Som-hi!

Documents adjunts