Eleccions generals a Holanda

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Molta tinta ha corregut darrerament sobre les eleccions holandeses. Des dels mitjans del sistema l’objectiu era molt clar, fer por sobre una amenaça del «populisme» que diuen ells. Aquest “populisme” que pensen tan sols es pot frenar des de les institucions europees actuals i des de les receptes neoliberals. És a dir, cal frenar el populisme per consolidar una UE que imposa polítiques d’austericidi, que maltracta a Grècia, que deixa morir a milers de ciutadans a la Mediterrània, que cada dia aixeca més murs mentre critica hipòcritament el de Trump i que és incapaç de donar sortida els milers d’immigrants que fugen de la guerra i de la fam.

Per això els mitjans del sistema no dubten en confondre a la ciutadania quan aborden el tema del creixement de l’extrema dreta. El brexit, les eleccions a Holanda, a França o a Alemanya i la situació a Hongria o Polònia són posats al mateix sac.

Doncs la situació és molt diferent. El brexit té una lògica pròpia. A Hongria i Polònia l’extrema dreta està al Govern i la UE com si sents ploure. A Holanda i Alemanya que tenen un sistema parlamentari existia un risc de creixement dels partits xenòfobs i d’extrema dreta que per molt que creixin no poden governar per ara, mentre a França amb un sistema presidencialista, si Le Pen guanyés la segona volta, de les eleccions controlaria la Presidència i el Govern. Es veu que a les autoritats europees poc l’importa la deriva autoritària d’Erdogan a Turquia ni la seva criminal política contra el poble Kurd. Si impedeix que milers d’immigrants no arribin a Europa se’ls compra i ja està.

Sense cap mena de dubte el creixement del racisme, la xenofòbia i l’autoritarisme és un seriós perill a la UE, però no tan sols perquè creixin els partits d’extrema dreta, sinó per què la dreta cada cop s’acosta més als seus postulats, existeixen moltes diferències entre Le Pen i Fillon?, i perquè la socialdemocràcia fa temps que s’ha rendit i no aixeca amb valentia la bandera de les polítiques d’esquerres per confrontar-se a l’extrema dreta. Si qui ha de donar la batalla conta “el populisme” és Hilary Clinton o Fillon, estem venuts.

Però anem a les eleccions d’Holanda de les que podem extreure algunes conclusions interessants. En primer lloc el Partit per la Llibertat de Geert Wilders no és el partit més votat com auguraven moltes enquestes i comentaristes polítics sinó que queda a 13 diputats del primer i diluït dins un parlament molt plural.

El partit del treball, socialdemòcrata, que ha governat la darrera legislatura amb els conservadors, perd 29 diputats, passant de 38 a 9. Una prova més de què l’electorat socialdemòcrata vol que els seus representants facin una política d’esquerres i no la mateixa que la dreta conservadora. Caldrà veure si Susana Diaz i Patxi López prenen nota i sobretot la militància socialista que s’enfronta a unes primàries en les quals està en joc si el PSOE ha de tenir una política autònoma i mirant cap a l’esquerra o ha de fer la farina blana davant en Mariano Rajoy.

El partit socialista, a l’esquerra de la socialdemocràcia, ha mantingut resultats, obtenint 14 diputats.

Però la vertadera revelació d’aquests comicis ha estat el GroenLink, el partit de l’esquerra verda que ha passat de 4 a 14 diputats. Tot això mantenint posicions nítides d’esquerres, ecologistes i solidàries.

Em satisfà molt constatar la similitud de plantejaments tant ideològics com polítics i de maneres d’actuar entre aquesta formació de l’esquerra verda holandesa i projectes com Compromís al País Valencià o MÉS per Mallorca al nostre País, per exemple.

Si volem una UE que defensi l’estat del benestar fins a les darreres conseqüències, el medi ambient i la preservació del planeta per a les futures generacions i que situï la democràcia en majúscules i la solidaritat en el frontispici de la seva refundació no basta aturar l’extrema dreta que és necessari i imprescindible, ni pensar que podem fer el camí de la reconstrucció d’una nova Europa de la mà de la dreta conservadora de sempre ni d’una socialdemocràcia que fa massa anys ha abandonat els seus orígens.

Cal recuperar i enfortir una nova esquerra europea. El camí ens el senyala el GroenLink holandès i moltes altres opcions d’esquerra alternativa i verda. Cal també confiar que de la vella socialdemocràcia puguin sortir posicions com les que defensa Corbyn al laborisme Britànic o Hamon al socialisme francès.

En definitiva la nova UE necessita una socialdemocràcia renovada i d’esquerres i que les forces polítiques que dins el Parlament europeu s’agrupen entorn dels Grups de l’esquerra unitària, ALE i els Verds estableixin estratègies polítiques unitàries. Difícil però possible. El que és segur és que aquesta és la nostra esperança per frenar l’autoritarisme i la xenofòbia i caminar cap a una nova Europa democràtica, justa, verda i solidària.

Documents adjunts