Pregó a Almacén de Salazones 31 de desembre 2016

Manel V Domènech Bestard*

Palmesanos de Mallorca y españoles todos nos hemos reunido aquí... corten !

Meam, tornem a començar

Me llena de orrrgullo y satisfacción en unas fechas tan señaladas... corten !

Torna m’hi tornei...

Aquests de Almacén de Salazones es dediquen, entre altres coses, al vintage, però els discursos de les dues anteriors Jefaturas del Estado, malauradament no són vintage, sonen més a “ atado y bien atado”.

Meam si començam...venga !

Canamunters, calatravins, llonguets en general, forans, pitiüsos i menorquins, principatins i valencians, rossellonesos i algueresos, bascos i gallecs, castellans i assimilats, estrangers d’ambdós hemisferis:

El dia que vaig rebre l’encàrrec de Almacén de Salazones de preparar el pregó d’enguany, vaig sentir néixer dins mi, un coramer. Si, un coramer que com deveu sabre i si no jo vos ho explic,

Era l’encarregat de fer els sermons de Corema des de la trona de la parròquia. Tanta sort que som en el dia de l’home dels nassos, que en té tants com dies n’hi queden a l’any. I així en sortirem ,vosaltres i jo, amb un sol sermó o pregó i mos estalviarem la resta.

Tornant al coramer, n’hi havia de molt famosos, i els més celebrats eren aquells que, en sortir de la parròquia , els feligresos deien: què parla de bé aquest homo !!!, no sé el que ha dit però... què parla de bé !!!. Esper i desig que no sigui aquest el meu cas.

Quan anava a escola, just començada la segona meitat del segle passat, el mestre escrivia a la pissarra una consigna per començar les tasques del dia. I jo faré avui el mateix : CONSUMIU PRODUCTE LOCAL.

I el que teniu més a prop és el de just aquí abaix : Almacén de Salazones. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos, això sí, en acabar el pregó o consultant l’amplíssim programa d’events publicitats al llibre-cara de la casa i demés xarxes socials.

I perquè no hi hagi gelosies, una segona consigna : CONSUMIU PRODUCTES DE PROXIMITAT. Malgrat tot, hi ha darrerament una revifalla de iniciatives ludico-festives-culturo-comercials al barri que lluiten contra la desertització a què ens aboquen les grans superfícies.

No badeu ! Que no hi serem a temps. Enguany encara ho podem gaudir. Al manco fins que s’aprovi, si no anam vius, estam alerta i ho lluitam, el decret d’allotjament turístic.

No podem consentir que els veïnats llogaters o propietaris de ca seva, siguin expulsats a marxes forçades pel lloguer turístic a les vivendes plurifamiliars. Una cosa és l’economia col·laborativa d’aquell veïnat que lloga una habitació de ca seva per allò d’ajudar a pagar l’hipoteca, anar una mica més ample o senzillament poder arribar a fi de mes sense anar ofegat de tot, i l’altre convertir tota la ciutat en un mega-hotel-parc-temàtic.

Una tercera consigna : CIUTAT ÉS DE QUI LA HABITA I NO DE QUI LA VISITA.

I així podríem continuar amb una llarguíssima llista de consignes o desitjos talment una carta als reis d’orient, que per cert enguany estan en greu perill de no poder arribar per fer la seva tasca . Perquè poden quedar retinguts per devers Turquia o al fons de les aigües del Mediterrani com milers i milers d’emigrants.

Desitjos idò com Welcome refugiats

Molinar, port petit

Sa Feixina si que tomba

Qui estima Mallorca no la destrueix

I tants d’altres, aquí podeu afegir-ne tants com vulgueu!

I per acabar...

Però bono, perquè vos heu molestat, no calia... de tota manera un regal és d’agrair i sempre alegra.

Meam... i ara l’hauré d’obrir...

I I així me pagau l’esforç que he fet preparant dies i dies el pregó, posant- me en aquest compromís, perquè jo el vull obrir, un regalo és un regalo...

I qui es farà càrrec de les despeses de trasllat, manutenció i estada quan me duguin obligat a declarar davant La Audiencia Nacional de España ? I que no sabeu que ja n’hi han duit a un que és càrrec electe, regidor de l’ajuntament de Vic, un tal Joan Coma , just per dir al plenari municipal i en exercici del seu càrrec que per fer una truita cal rompre els ous ?

I jo , just som un ciudadano de a pie, si bé una mica tast-olletes, que m’agrada ésser per tot...

Però ja que hi som , ara ja nedam, no me quedarà més remei que obrir-lo

Això si que és estar a la moda, a lo último de lo último, ara s’usa, per comptes de las doce uvas , trencar dotze ous...

A més a més tendrem per encendre la barbacoa o la torrada, algú el vol ?

Per reblar, acabaré amb una glosa popular mallorquina molt antiga, molt més antiga que jo:

A Madrid hi ha un lleó

vell i fort de barram

som noltros qui l’engreixam

amb les gotes de suor

pagant la contribució

nostres forces l’hi dam

i si no anam alerta

mos matarà la nació.

Canamunteres i Canamunters : Salut i República ! ! !

He dicho.

Documents adjunts

  • Preg (OpenDocument Text – 144.1 kB)

    Version OOo Writer de cet article