2017

Pep Traverso*

{{}}“Jo crec que els morts són amb nosaltres” John Berger


Malament ha començat l’any, hem perdut un dels grans, John Berger, escriptor, pintor, assagista, poeta, guionista, crític d’art. Les vegades que m’he apropat a les seves obres -massa poques- he sortit impressionat, transformat. John Berger, un dels homes que pot il·luminar les foscors, els grisos dels nostres temps. Un d’aquells anglesos nascuts lliures.

2017 és l’any del centenari de la revolució russa, en la seva commemoració es celebraran congressos a diferents parts del món; a Itàlia (en aquests mateixos dies sobre Comunisme), a Sudamèrica i el més proper a nosaltres, el Congrés del Centenari de la Revolució Russa que tindrà lloc el proper mes d’octubre, del 25 al 27,a la Universitat de Barcelona i que d’alguna manera es va obrir amb unes jornades a la UAB el passat octubre amb lliçó magistral del professor J. Fontana.

Les novetats editorials ja fa un cert temps que han començat a arribar a les llibreries, en citarem un parell: la novel·la de Victor Serge, Medianoche en el Siglo d’Alianza Editorial, autor i novel·la ben desconeguts al nostre país. Es reedita La Revolución Rusa del gran historiador Christopher Hill, publicat per Ariel l’any 1969 i descatalogat des de fa molt de temps. Cartas desde la Revolución Bolchevique de Jacques Sadoul de Turner Noema. Catherine Merridale, El tren de Lenin de Crítica o Richard Pipes, La Revolución Rusa a l’editorial Debate i l’any no ha fet més que començar. A França, les novetats també són importants.

Però, què hem de commemorar de la revolució soviètica? S’ha de commemorar el 1917 rus? No valdria més deixar-lo enterrat dins l’oblit de la història, tenint en compte la seva deriva cap a la dictadura estalinista?

Les Tesis sobre el Concepte d’Història (1939-1940) de Walter Benjamin estan travessades per dues formes d’entendre la història. L’Historicisme -rebutjat per l’autor- planteja la història universal com un camí de progrés, un temps homogeni i buit que l’historiador va omplint de dades, dates i esdeveniments. A les antípodes, la història materialista -defensada per l’autor- construeix la història sota un prisma messiànic i profà alhora; la seva feina és la del cronista, recuperar tots aquells que van sofrir, que van ser víctimes de les injustícies i es van perdre en l’oblit. Per a l’historiador materialista, el fet històric apareix com una mònada en la qual submergir-se i a la qual portar al present: “L’historiador marxista no s’apropa a una determinada realitat històrica més que a condició que ella se li presenti com l’espècie de la mònada. Aquesta estructura se li presenta com signe d’un bloqueig messiànic de les coses acabades; dit d’una altra manera, com una situació revolucionària en la lluita per l’alliberament del passat oprimit” (Tesi XVII. Les traduccions són nostres així que demano disculpes)

En la mateixa línia, la Tesi VI ens diu: “Cada època s’enfronta a aquesta feixuga tasca: Alliberar del conformisme una tradició que està essent violada per ell. […] Tan sols un historiador que hagi comprès que un enemic victoriós no es detindrà ni davant dels morts- tan sols aquest historiador sabrà fer arribar al cor mateix dels esdeveniments passats l’espurna de l’esperança. Mentre, i fins aquest moment, l’enemic encara no ha deixat de vèncer.”

Reyes Mate, al seu llibre (Trotta) Medianoche en la Historia, porta a terme un exhaustiu comentari/reflexió de les Tesis abans esmentades, en el de la Tesi XVI i parlant de l’interès de Benjamin sobre el present -no tan sols sobre el passat- i sobre la categoria de present en el filòsof alemany ens diu: “A Benjamin també l’interessa el present, però un present que no s’esgota en allò que ja hi és, en allò que ja ha tingut lloc. Present no equival a facticitat. És més bé el resultat d’una construcció en la qual intervenen el coneixement del passat i les exigències de l’acció política, és a dir, el present apareix quan la política ha elaborat el passat tal i com ho fa l’historiador benjaminià.

No hi ha acció política sense un passat que la conformi de forma que coneixement històric i acció política es fonen en una sola cosa” (251. De nou disculpes per la traducció)

La revolució soviètica va ser un llampec que va il·luminar el món sencer, això és innegable, a la seva crida van comparèixer pobles sencers, dones i homes que es van convertir en gegants per estar a l’alçada de l’època; -a la vegada- aquella l’època i les seves tasques els van convertir en gegants. És veritat que la llum -odiada pels poderosos del món-, es va esmorteir no massa tard però difícilment obrirem un present sense recuperar, sense fer-nos nostres aquella època i aquells homes que es van aixecar, van lluitar fins l’extenuació i van perdre.

“Com les flors, girant-se cap el Sol, les coses acabades es giren, mogudes per un heliotropisme misteriós, cap a aquell altre sol que sorgeix a l’horitzó històric. Res menys ostensible que aquest canvi. Però tampoc res més important.” (W. Benjamin, tesi IV)

Documents adjunts

  • 2017 (OpenDocument Text – 138.1 kB)

    Version OOo Writer de cet article