Trobada d’entitats sobiranistes d’arreu de l’Estat espanyol.

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Fa uns mesos les fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró, convençudes de la necessitat d’obrir un espai de diàleg i col·laboració entre entitats de pensament i divulgació del món sobiranista, més enllà de les relacions bilaterals habituals, proposaren a CIEMEN -Centre internacional escarrer per a les minories ètniques i les nacions- en seu a Barcelona, organitzar una primera trobada de les fundacions i entitats que ho desitgessin per començar a caminar. David Minoves, el seu director trobà la proposta molt encertada i la traslladà a Floren Aoiz, president de la Fundació Iratzar que donà el vistiplau a la iniciativa.

Les distintes conteses electorals del passat any retardaren la convocatòria i finalment amb el patrocini del CIEMEN i la convocatòria de les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró i Iratzar el passat dia 16 de desembre se reuniren a Barcelona 12 fundacions i representants de dos partits polítics de l’espai sobiranista d’arreu de l’Estat espanyol.

Assistiren, a part dels tres col·lectius esmentats les Fundacions: Nexe del País Valencià, Josep Irla del Principat, Gaspar Torrente d’Aragó, Alkartasuna Fundation, Eskerra Berri, Fundazioa Ela, Iparregoa d’Euskadi, Galiza sempre i Monxo Reboiro de Galicia i una representació dels partits ANOVA i CUP.

El sol fet de la trobada ja era una fita important en si mateixa. No de bades alguns dels presents era la primera vegada que es donaven a conèixer. I com és habitual en una reunió d’aquestes característiques se va començar amb allò que s’anomena una pluja d’idees. A tall d’exemple aquestes són alguns dels temes que se posaren sobre la taula.

Des de l’àmbit teòric i de les idees, com s’afronta la posada al dia del concepte de “sobirania” i/o “sobiranisme”?. Hem de mantenir l’esquema clàssic de l’esquerra nacionalista/independentista o hem d’obrir el concepte a un nou model?. És necessari repensar el sobiranisme per adaptar-nos a allò que les societats de les nostres nacions i/o subjectes polítics reclamen?.

Així com articular allò social i allò nacional en temps de neoliberalisme i de crisi?. I com no podia ésser d’una altra manera sorgí el debat de com pot afectar a sobiranisme democràtic i transformador l’aparició en força d’autoritarismes que apel·len a la identitat nacional des de l’extrema dreta, el racisme, la xenofòbia...

I també com valorar l’emergència de forces i referents transformadors a nivell estatal que defensen el dret a decidir.

El debat sobre aquest primer tema fou molt ric i interessant i del qual en poden extreure dues conclusions. La primera que pràcticament tots els col·lectius es fan les mateixes preguntes i estan immerses amb un debat molt similar que com també va sorgir afecte a altres sobiranismes arreu del món, entre els quals fou molt mencionat l’ independentisme escocès. I la segona és que tot el que es va posar sobre la taula justifica la necessitat d’establir marcs de debat i diàleg més estables.

Això va donar peu al següent punt de l’ordre del dia que no era un altre que analitzar les possibilitats i/o necessitats de coordinar, harmonitzar, complementar o establir qualque model de relació entre les nostres respectives estratègies i àmbits d’actuació. La resposta a aquesta qüestió fou unànime. Cal donar passes en aquesta direcció.

Tothom va valorar molt positivament l’encontre i se decidí que ens tornaríem a reunir abans de l’estiu per continuar fent camí.

Documents adjunts