L’ÈTICA DELS POLÍTICS

Bartomeu Bennàssar*

Teòleg moralista*

¿No seria bo recordar alguns criteris que mai no s’haurien d’oblidar?

1r - LA RAÓ, EL PENSAMENT, L’ÈTICA HAN D’EXERCIR UNA FUNCIÓ CRÍTICA enfront de la política i dels polítics. La política tracta d’arbitrar mitjans i sistemes per aconseguir les finalitats proposades pels ciutadans, no pels capitals.

2n – LES PROPOSTES S’AVALUEN PER LA “VERITAT” ÈTICA de les coses, per la qualitat de les propostes. Alerta sempre a l’argument que som majoria. El número major de paperetes no farà ètica la guerra, per exemple; ni que siguin tots a voler el capitalisme liberal actual farà “santes” les decisions de política econòmica que empobreix més persones, etc.

3r– LA POLÍTICA HA DE GARANTIR LA LLIBERTAT i els drets personals, ha d’esforçar-se per a obtenir una major justícia social (disminuint desigualtats) i ha de fer participar el poble en les decisions que l’afecten (que són totes) com a expressió d’autonomia i autogovern. Tres punts com a tres miralls, per avaluar la bondat (l’ètica) de la política i dels polítics.

4rt – N’HI HA QUE DIUEN QUE AMB L’ÈTICA NO ANIRÍEM ENLLOC. El polític ha de ser realista, afirmen. Amb tot, el “realisme polític” degenera fàcilment en cinisme i el polític sense conviccions (o amb conviccions “a su medida”) degenera en oportunista del poder, de la butxaca, de la vanitat, del sadisme, etc. Les conviccions ètiques (la veritat, el poble, la igualtat, del bé preferent dels menys afavorits...) han d’esser motor i guia diaris del polític: no poden arraconar-se en el calaix dels discursos o dels programes. Hi haurà conflictes i tensions. D’acord. ¿Com resoldre’ls? ¿Com diferenciar un polític honest que sap que no té el món dins les mans per manejar-lo, d’un polític que compra i es ven al “millor postor”? El polític bo hauria de “vendre’s” als socialment perdedors. El polític bo hauria d’enganxar la seva lluita i voctòria política als socialment derrotats.

5è – L’ÈTICA DEL I AL POLÍTIC DEMANA MOLTA LUCIDESA i, encara més, capacitat de “confessar-se pecador” deixau-me dir-ho així. A les trepitjades als altres no se les pot qualificar mai de virtuts ni als aprofitaments abusius -del que sap, ni del que pot- se’ls pot justificar. Dit breument: caminar per un camp “minat” requereix art i manya, però, des de la perspectiva ètica, urgeix més seny i més capacitat de reconèixer equivocacions, subjectar-se als tribunals, demanar-ne perdó i presentar la dimissió. Coses que fan moltíssima falta.

6è – S’HA COMPARAT LA POLÍTICA A UNA GUERRA que -diuen- ho justifica tot (mentida, abús, injúria, calúmnia, aprofitament, etc.). La democràcia, el vot, les eleccions han moralitzat –diuen- aquesta lluita. No massa encara. És molt trist que es pugui pensar avui que el llop més perillós per a l’home es vesteix amb la pell de la política. És una greu malaltia social la passió dels poder pel poder i l’adoració de l’euro.

7è – EL SERVEI QUE FA EL POLÍTIC NO ÉS UN CAMÍ DE ROSES i, amb tot, s’ha de recórrer i alguns l’han de fer com a servidors. Coratge i gratitud a aquells que ho facin bé. Sense servir-se’n. Aquests rebran el reconeixement del poble, al menys a la llarga. Els polítics aprofitats no mereixen reconeixença, amb bé retrets, renecs i demandes.

Documents adjunts

  • L’ (OpenDocument Text – 36.8 kB)

    Version OOo Writer de cet article