En presència de l’absència

Pep Traverso Ponce*

Mahmud Darwix, En Presencia de la Ausencia, traducció i notes de Luz Gómez García, València, Pre-Textos, 2011.*

Enmig de molt sofisticats anuncis de perfums i telediaris farcits d’intranscendents “notícies” nadalenques, s’escolen breus notícies sobre una nova resolució de l’ONU contra l’estat d’Israel i la seva política continuada i expansiva d’assentaments a Palestina; a continuació apareix el primer ministre israelià muntant en còlera, clamant al cel contra els països que se n’han atrevit… Un periodista, amb sentit comú, apunta que amb la persistent expansió israeliana, la proposta dels dos estats s’està convertint en un desig del tot irrealitzable, entre altres raons perquè aviat no hi quedarà territori sobre el qual es pugui construir l’estat palestí.

A En Presencia de la Ausencia, el gran poeta Mahmud Darwix (1941-2008) ha construït un relat de la seva vida en paral·lel, estretament lligat, amb els esdeveniments més importants del poble palestí durant la segona meitat del segle passat. Com diu Jorge Gimeno al pròleg, “ Presencia de la Ausencia es, en términos generales, la autobiografía poética de Mahmud Darwix. Se publicó en Beirut en 2006, y desde su aparición estableció una marca de referencia en la literatura árabe tanto por su ambición formal como por el alcance de su indagación en la memoria palestina. Estas páginas sólo tienen un cometido: el de explicar la idea de la presencia-ausencia como condición misma existencial palestina…” (9)

Efectivament, una aposta formal ben ambiciosa i d’indagació en la memòria del poble palestí que Darwix porta a terme al llarg de vint moments que van des de la infància del poeta fins a la seva “mort”.

Així hi apareixen, L’encontre de l’infant amb el món de les lletres, “las letras blancas sobre el encerado negro tienen la solemnidad de un amanecer en el campo. E igual que se llenaban de agua los cántaros, poco a poco, tú ibas absorbiendo retazos de forma y de pronunciación…”. (41)

El Desastre, la Naqba de 1948, la fugida davant els soldats israelians, la nit, el terror, la destrucció del poble, del seu poble, Al-Birwa, un no lloc al qual serà impossible tornar: “Es tu destino la noche: desde hoy, ni tú ni nosotros podemos seguir bajo los olivos, ni salir al sendero tiznado por la sombra de furgones militares que oímos pero no vemos. La noche es un megáfono. La noche es un tambor de ecos. Es tu destino la noche, una noche que atruena…”(49)

La presó, l’exili amb “la nostalgia [que] es la conversación del ausente con el ausente, la atención de lo lejano a lo lejano.” (133) L’any 1994 , la negativa del poeta al retorn amb la cúpula de l’OLP a Gaza des de Tunisia en compliment dels acords d’Oslo. Anys més tard, “l’arribada” a Gaza, a Ramallah, “aquí estoy pero no he llegado. He venido ¡pero no he vuelto!” diu el poeta, perquè, com és possible el retorn al lloc que ja no existeix?

Mahmud Darwix és un dels grans poetes de la llengua àrab, de la literatura palestina. L’aposta de contingut i formal d’aquest llibre és valenta, arriscada, decidida. El seu compromís clar i permanent amb la causa del seu poble. La seva escriptura té tonalitats clàssiques; en aquest text, una brillant prosa poètica/poesia en prosa.

La traducció, gran traducció, és de Luz Gómez García, traductora també d’altres llibre de l’autor, Como la flor del almendro o allende, Poesía escogida, 1966- 2005, Estado de sitio, El fénix mortal, o La huella de la mariposa.

Documents adjunts

  • En pres (OpenDocument Text – 306.7 kB)

    Version OOo Writer de cet article