Cap a la consolidació de les polítiques

Joan Carles Villalonga*

Ara Maó*

Una acció de govern és, entre d’altres coses, una carrera de fons. Si el camí a seguir és clar i hi ha la voluntat de feina, a pesar de les dificultats trobades en el trajecte, els resultats arriben. Amb voluntats desgastadores, l’oposició a l’Ajuntament de Maó, abans al capdavant del govern municipal, pretén escarnir l’acció de govern actual amb un pretès funcionament slow slow, sense adonar-se que avui dia es posen en valor elements com l’slow food o l’slow fashion, que marquen una nova ètica en el món modern, en què enfora del dictat de la immediatesa vàcua es preconitza una aposta per l’autenticitat i la feina duradora. Foto Ajuntament de Maó dbalears.cat

Dit d’altra manera, i aprofitant una dita menorquina, savi és aquell plantejament que diu: “a poc a poc, que anam enfora!”. Des d’aquesta perspectiva la batlessa de la ciutat, Conxa Juanola, definia el nou rumb que imprimeix al municipi: “de la ciutat espectacle a la ciutat educadora”. Tota una declaració de principis en la presentació del programa ambiciós de Maó, ciutat educadora. Un programa que omple de contingut el plantejament que aposta per una visió del nostre espai comú com a espai educador, en què els infants participen d’aquesta idea i aporten visions, són finalistes, també, de les polítiques. Maó esdevé una ciutat que proposa en matèria educativa i ho trasllada a la confecció dels programes culturals i lúdics. El cas del projecte de Teatre Escola és ben paradigmàtic: una programa educatiu per a les escoles en què els fillets aprenen i s’eduquen a través del desenvolupament creatiu, de l’expressió dels sentiments, i que experimenten grans avanços en el seu creixement intel·lectual i emocional.

En un àmbit molt més ample, el govern municipal encapçalat per l’agrupació d’electors Ara Maó i en pacte d’igual a igual amb el PSOE afronta reptes que els governs municipals anteriors s’han mirat d’enfora i davant els quals s’han posat de costat, veient-los passar. Qüestions com afrontar els entramats jurídics i econòmics que representen tota una sèrie de consorcis com puguin ser el PUM (Promocions Urbanístiques) o el Consorci del Penya-segat en són exemples. També la recuperació de grans projectes de la ciutat -com apuntàvem en el darrer article en aquesta revista- en matèria d’aigua i de places sociosanitàries. Així com afrontar també un element tan complex com la concessió de la gestió de la distribució d’aigua, després de 20 anys amb nombroses problemàtiques, i que cap govern s’ha pres seriosament posar-hi remei, s’arriba a un acord que satisfà les parts. A la vegada, es posen les bases d’un sistema tarifari en matèria d’aigua més just, que afavoreix els consumidors més prudents (el primer tram de consum disminueix un 50 %), mentre penalitza els grans consumidors, cosa que propicia un estalvi d’aigua i ajuda a pal·liar els problemes de sequera i de contaminació dels aqüífers.

Quan parlam, justament, de la qüestió de l’aigua a què fèiem referència, és quan veiem més clar aquest plantejament. Són elements que s’han d’abordar des de la complexitat i aportar-hi mesures integrals.
Ara Maó sempre ha considerat aquest tema com a prioritari. El govern municipal ha actuat amb la màxima conseqüència. L’anterior govern municipal va tenir avisos reiterats per part de la Conselleria de Sanitat perquè publiquessin els nivells de nitrats de l’aigua subministrada, i mai no ho van fer.

El que requereix, per tant, una situació com aquesta és afrontar-la des de la presa de consciència de ser davant una problemàtica complexa, però també davant d’un repte. I actuar en múltiples fronts, sabent que: s’ha de reduir el consum d’aigua en tots els usos; s’ha d’avançar en els sistemes de depuració i especialment en la terciària; s’ha de millorar en l’aprofitament de les aigües depurades i les pluvials per no desgastar l’aqüífer; s’han de promocionar altres vies de depuració no centralitzada (en aquest sentit s’ha obert una línia d’ajudes a particulars per instal·lar filtres verds); s’han d’escometre inversions de clavegueram, amb mancances importants des de fa molts anys; s’han de dur a terme inversions de canalització d’aigua; s’ha de tractar l’aigua de consum, i en aquest sentit s’han fet actuacions ben concretes com disposar de filtres de tractament tots els centres educatius de la ciutat. I en tots aquests fronts s’està actuant.

La gestió de l’aigua, idò, ha ocupat esforços i prioritats.

I els grans temes es miren de dur amb aquesta perspectiva. Les confeccions dels pressupostos, aprovats recentment, també tenen aquesta visió, i aborden qüestions que seran de transcendència en els propers anys. És el cas de la disminució clara del deute públic, que se situa en un 25 %, molt per davall de la mitjana dels municipis de Menorca i de les Illes Balears, per posar un exemple. I açò ha permès, per exemple, davallar l’IBI un 8 % als ciutadans. I destinar una gran part de despesa a les prioritats del govern: recuperació econòmica i atenció social.

La reestructuració dels serveis socials de l’ajuntament, encaminats a donar al màxim de rendiment i bona estructura a les necessitats de la ciutat ha estat tot un repte, però també un dels grans assoliments. Es tracta de concebre l’atenció social no en termes estrictament assistencials sinó també preventius i educatius. Paral·lelament, es crea un servei d’habitatge que estaloni les persones que més necessiten aquest dret bàsic i que l’Ajuntament faci d’autèntic mediador entre les persones i les entitats com els bancs.

Les inversions del municipi prioritzen aquells elements que han de donar un servei important i que fa anys que no es revisa (les instal·lacions esportives, per posar un exemple) i els que tenen a veure amb les infraestructures de futur de cara a l’aprofitament energètic, de l’aigua (creació d’aljubs, depuració, clavegueram...), la reforma de carrers que, a part de l’embelliment, també proporciona una revisió i consolidació dels serveis.

Tot pensat per assentar bases i fer feina per a un futur. Aquesta és la finalitat.

Documents adjunts