A la fi i com sempre, el 31D és la DIADA de Mallorca

Lluís Apesteguia
*
Conseller de MÉS al Consell de Mallorca*

Foto Ple del Consell del 23 de desembre.

Els símbols són importants. No ens defineixen, però sí ens ajuden a definir-nos, davant nosaltres mateixos i davant els altres. No debades durant segles (i fins fa ben poc, Bauzá exempli gratia) s’han perseguit i intentat empetitir els nostres símbols, perquè amb ells es perseguia i s’intentava empetitir la nostra existència com a poble. Però seguim existint, i ens seguim identificant com a col·lectiu: per això l’existència i la tria d’una diada aixeca tantes passions.

Una diada ha de servir perquè la ciutadania, se celebri, però també s’auto-reconegui, s’auto-afirmi, es reivindiqui i es reflexioni. Malgrat que en la tria de la data sigui inevitable pouar en la nostra història, es tracta més de parlar de present i de futur.

La diada d’un país no pot ser una simple bauxa -que n’hi ha d’haver-, ni un seguit d’actes protocol·laris -que també n’hi ha d’haver-. Perquè tengui sentit ha de ser sobretot una acció popular, col·lectiva, participativa i participada.

I precisament això és el que va fer fracassar el 12 de setembre, que va ser des dels seus inicis una festa institucional inventada per polítics, protagonitzada per polítics i destinada a polítics. En 19 anys i amb milions d’euros abocats no va arrelar entre la població. I el problema no era la data. El 12 de setembre, quedi clar, era un dia tan bo com qualsevol altre. El problema era la manca de substrat popular sobre el qual construir una festa institucional i col·lectiva.

I és aquesta la raó principal que ens va dur a plantejar i aprovar el 31 de desembre.

Certament és la data coneguda més important en la història de Mallorca. Aquí hi ha un consens absolut entre els historiadors. El 31 de desembre de 1229 naixia un poble amb unes característiques concretes que, malgrat l’evident evolució que hi ha impremtat els segles, es mantenen avui dia. No tots els països tenen la sort de saber la seva data de naixement! 

Aquesta data fou viscuda i celebrada durant segles com una festa de tota l’illa, organitzada pel Gran i General Consell, fins que el Decret de Nova Planta de 1715 esborrà el Regne de Mallorca (que per cert, no havia estat creat el 12 de setembre de 1276 sinó l’1 de març de 1230) .I fins i tot a partir d’aquest moment, en què n’assumí la celebració l’Ajuntament de Palma, va seguir essent percebuda com un símbol de mallorquinitat: el 1929, per la celebració del 700è aniversari de la conquesta, els serveis ferroviaris es col·lapsaren de forans que acudien a Ciutat a celebrar-la amb tota la seva càrrega simbòlica: àguiles, cavallets, cossiers...

I aquesta consciència ha seguit viva: malgrat la falta d’oficialitat, ha estat celebrada arreu del territori, gràcies a l’esforç d’entitats i persones de Ciutat i sobretot de la Part Forana. A més, la gent ha parlat clar, i en els processos participatius oberts per la Comissió de la Diada, de la seixantena de persones, institucions i entitats que han opinat sobre la data més del 80% han mostrat la seva predilecció pel 31 de desembre.

És per tant, evident aquesta data té major potencialitat per a esdevenir una Diada institucional i popular. Evidentment el fet de fer-la oficial no basta, però és més fàcil encendre un foc d’un caliu que del no-res.

A més, el 31 de desembre ens incardina en el nostre context cultural, ja que les diades de Menorca i Eivissa (a més de la del País Valencià) rememoren la conquesta. De fet, la Llei de Declaració del Primer de Març com a Dia de les Illes Balears, ja deia clarament a la seva exposició de motius: «Històricament els pobles han cercat afirmar la seva identitat mitjançant la institucionalització d’una data transcendental, i li han donat alhora un caire oficial i festiu. Cada una de les Illes Balears ha anat establint, de forma més o menys oficial, una data històricament representativa que permetés anualment fer un acte d’afirmació de la pròpia identitat insular. Les dates escollides han estat relacionades amb la conquesta catalana, aportació decisiva per a la configuració històrica, cultural i lingüística de tots els pobles de les Illes Balears». En el nostre cas, no hi ha dubte de quin dia es parla.

Aclarim una qüestió falsejada que la malvolença ha volgut escampar: el 31 de desembre no s’hi celebra una guerra ni una matança, sinó el naixement del poble mallorquí; evidentment aquest està relacionat amb uns fets bèl·lics, com la majoria de dates històriques. Podríem dir que vàrem tenir un naixement traumàtic. Però ni d’aprop és allò que s’hi commemora, sense que això vulgui dir que s’hagi d’obviar: un poble madur no amaga els punts obscurs del seu passat, sinó que els rellegeix (com deia Goethe,«cada generació ha d’escriure la seva pròpia història») per tal d’aprendre’n. De fet, el record al vençut, la vindicació de la pau, del diàleg... ha de formar part del relat de la nova Diada, és a dir, del projecte col·lectiu que els mallorquins i les mallorquines volem crear durant tot l’any i aquest dia hem de proclamar, com ho han de ser la vindicació de la llengua catalana, l’autogovern, la història de Mallorca, la insularitat, les tradicions mallorquines o la multiculturalitat.

Molts d’anys i bona Diada, a la fi i com sempre!

Documents adjunts