El Decret llei de mesures urbanístiques

Antoni Alorda*

President de la Comissió Medi Ambient de les Illes Balears*

El Govern ha deixat en suspens un reguitzell de dispenses urbanístiques, d’excepcions injustificades, diverses i disperses; sobretot aquelles més aberrants que permetien fer i desfer en el sòl rústic, sense ni tan sols fer distincions en el sòl protegit, o les que feien de millor condició els infractors que el sofrit complidor de les lleis. Al PP el fascina el vell consell jesuïta: val més demanar disculpes que demanar permís.

Cada mesura daria per un article i hauré de ser telegràfic. Una situació, per cert, i disculpau aquest parèntesi, que ens ha de fer reflexionar sobre la gestió de la comunicació que fa el Pacte de les seves iniciatives i, per tant, de l’efecte que produeixen, tanc parèntesi. En tot cas, si feis memòria de les mesures polèmiques a les quals s’ha oposat l’ecologisme polític o si repassau la iniciativa legislativa que presentà el GOB al Parlament, avalada per 14.000 signatures, us fareu una idea aproximada del contingut del Decret-llei.

No és un nou marc, sinó sargir els forats del sistema territorial. S’opta per la suspensió perquè els canvis finals venguin avalats per una revisió participada i dialogada. La funció del Decret-Llei és garantir que el debat es produeixi sense que, mentrestant, es consoliden situacions contràries al model pretès (els processos urbanístics i edificatoris són difícilment reversibles).

En el sòl rústic, surt a camí d’un problema greu de l’agricultura illenca, el d’haver de competir amb usos residencials i turístics. Destaquem, per exemple, la suspensió de les disposicions de la llei turística que permetien la construcció de grans equipaments esportius, recreatius o culturals en tota mena de sòl... acompanyats de nous hotels de 450 places ,i que ja comptava amb amenaces ben reals. O la consolidació d’urbanitzacions il·legals sense dotació de serveis. I la regularització (o els canvis d’usos) d’edificis construïts il·legalment, als quals només se’ls exigia pagar una quantitat, sense cap limitació ni condició paisatgística.

El Decret llei fa extensiva a Eivissa i Formentera la prohibició de nous habitatges en ANEI i, tret d’excepcions justificades, també hi inclou els ARIP i les àrees de prevenció de riscos d’arreu de les Illes Balears. Així mateix, suspèn l’ampliació de xalets que es podien autoritzar fins a 450 m2 sense mirar l’ocupació de la parcel·la. Tampoc accepta excepcions autonòmiques a la segregació per davall de la unitat mínima de conreu.

Mentre arriba la nova normativa, que hauria d’eliminar l’excés de discrecionalitat en l’exoneració de paràmetres en les construccions rústiques, se retornen algunes activitats complementàries de l’agrària, en sòl protegit, al filtre més garantista de les comissions insulars d’urbanisme. Precisament respecte de les polèmiques activitats complementàries (que han de ser això, complementàries, no alternatives): se racionalitza la figura de l’agroturisme, no consentint convertir finques en aparthotels; s’exclouen els camps de polo de l’ús admès o se limita la superfície de la venda directa en la pròpia explotació a la meitat, 75 m2.

El Decret-Llei també modifica la definició del que s’ha d’entendre per interès general i recupera el marge de decisió dels planejaments territorials i urbanístics que el PP els havia sostret.

Se suspenen els cond-hotels i, una altra mesura estrella, s’eliminen les dispenses urbanístiques a l’oferta turística, sense perjudici d’actuacions menors per canvi de categoria.

I més coses...

Ara s’obri el teló per al debat de fons de cada una de les lleis, per establir un marc racional, atractiu i sostenible. Tots hi som convidats.

Documents adjunts