Temps foscs i freds…

Hem viscut temps foscs i freds, sobretot el mes de febrer. Foscs pels atacs a les llibertats, especialment a la llibertat d’expressió des del poder judicial en diversos casos: confirmació per part del Tribunal Suprem de la condemna a Valtonyc, raper mallorquí, de tres anys i sis mesos, per les seves cançons. Un jutge retira la publicació FARIÑAS, sobre la corrupció a Galícia. Continuen empresonats de manera preventiva Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, dirigents socials i polítics, acusats d’un delicte de sedició en contra del criteri de multitud de prestigiosos juristes. Un jutjat de Palma fixa en 30.000 euros una fiança, preventiva, al judici per una denúncia a Nina Parrón Mate, directora insular d’igualtat del Consell de Mallorca. I retiren una obra pictòrica a la Fira ARCO de Madrid per mostrar fotos dels presos polítics a l’Estat espanyol.

Una acumulació de casos que enfosqueixen les situacions viscudes en el mes més fred d’aquest hivern. Foscor i fredor és la sensació que viu la gent demòcrata, la gent de bona voluntat que entén la democràcia com a únic sistema possible de convivència. L’Estat espanyol està mostrant al món que no entén la separació de poders, el cap de l’Executiu es vanagloria al Senat d’haver reprimit amb violència la gent pacífica que volia votar en referèndum. La vicepresidenta del mateix govern diu que han «escapçat» els dirigents independentistes, fent referència a les decisions dels jutges com si fossin seves. Un govern que no té majoria al Parlament per aprovar els comptes de l’Estat i es permet mantenir una actitud superba, pròpia de majories absolutes que ja no té.

La ciutadania conscient ha tornat a sortir al carrer, als carrers de pobles i ciutats, reclamant la llibertat d’expressió, la llibertat dels presos polítics. La gent al carrer ha transmet la resistència, la incansable resposta als atacs a les llibertats.

Segurament serà necessari insistir a mostrar la nostra solidaritat, el nostre suport, perquè les persones que estan patint aquesta situació siguin conscients que no estan sols, que volem, com ells, una democràcia plena, sense por, amb llibertat d’expressió, de creació, d’opinió, per la qual tantes dones i homes lluitaren i fins i tot perderen el bé més preuat, la vida.

Amb el mes de març que comencem arribarà la primavera, s’haurà acabat el fred hivernal. I vindrà també l’alegria del bon temps. El comencem amb la vaga feminista del 8 de març. Una vaga de dones, no només laboral, també de consum, d’atenció i cura a les persones, tasques majoritàriament exercides per les dones. Una vaga que ha rebut el suport d’entitats i institucions arreu de l’Estat, també aquí a les nostres Illes.

Una vaga convocada pel moviment feminista internacional que fa visible les desigualtats que viu la meitat de la població mundial. Una vaga acompanyada de manifestacions alegres, amb el coratge i la força de les dones conscients de la necessitat de la lluita per transformar el món.

Una vaga que ha estat rebutjada per la dreta més conservadora, menyspreant-la amb qualificatius ridículs. Viurem un 8 de març diferent de les commemoracions d’altres anys, enguany el dia internacional de les dones ens ha d’omplir de valor, d’energia, d’ànim, per superar la foscor, la fredor.

Comparteix l'article