T.2 Una mesura pionera internacionalment: l’Ajuntament de Palma prohibeix el lloguer turístic en plurifamiliars per garantir l’accés a l’habitatge

El Govern de la Gent ha complit la promesa que va fer als moviments socials i al conjunt de la ciutadania de Palma: hem aprovat la prohibició del lloguer turístic a habitatges plurifamiliars. La proposta parteix de la constatació d’una realitat: la dificultat creixent, per part dels habitants de la ciutat de rendes baixes i mitjanes, d’accedir a un lloguer a un preu assequible. El govern municipal ha decidit que Palma sigui una zona única i permetre les estades turístiques només en unifamiliars, amb les excepcions que marca la Llei de Turisme: no s’hi podrà fer ni al sòl rústic protegit, ni devora l’aeroport ni als habitatges amb usos diferents del residencial i del turístic, per exemple, els polígons.

Aquesta decisió decidida i valenta ha estat el resultat de l’impuls de MÉS per Palma i de la xarxa associativa de la ciutat. L’equip de govern en el seu conjunt ha acabat assumint la prohibició davant la constatació de la problemàtica social que s’estava generant a la ciutat. La decisió parteix de tres qüestions clau: en primer lloc, la voluntat del govern de garantir l’accés a l’habitatge a la gent que resideix a Palma, tot eliminant l’impacte que hi té el lloguer turístic.

Cal recordar que és en aquest àmbit que l’ajuntament té competència.

En segon lloc, la mesura vol atacar l’economia especulativa. I per últim, i també molt important, hem complit d’aquesta manera la primera iniciativa popular, aprovada al Plenari del 27 de juliol de 2017 a instància de la Federació d’Associacions de Veïnats de Palma. Cal recordar que va ser amb el vot a favor de MÉS per Palma i de Podem, el vot en contra de Ciudadanos i les abstencions del PP i del PSOE. Aquesta Iniciativa Popular, que ha estat el punt de partida de la regulació, expressava el rebuig a qualsevol possibilitat de lloguer o estada turística als edificis plurifamiliars de Palma i demanava que la ciutat fos considerada com a zona única. Ha estat aquesta demanda ciutadana que ha treballat des del punt de vista tècnic i jurídic la regidoria de Model de Ciutat.

La decisió l’han presa per construir una Palma més justa i habitable i ha partit de la Llei de Turisme impulsada per Biel Barceló, que establia els criteris que havia de seguir la zonificació: preservar la configuració i la convivència social en els barris, revertir els efectes de la manca d’oferta d’arrendament per a la població resident i evitar possibles efectes negatius sobre el medi ambient, el territori, els recursos energètics i hídrics i les infraestructures i carreteres.

L’Ajuntament de Palma ha constatat que entre 2015 o 2016 l’oferta de pisos de lloguer turístic no reglats va augmentar un 50 per cent, arribant a prop de les 20.000 places comercialitzades. Les dades d’Airbnb de febrer del 2017 incloïen 2.972 entrades a Palma.

El 48 per cent dels lloguers vacacionals s’oferien en períodes d’entre 7 i 9 mesos i no obrien per tant cap possibilitat de lloguer residencial. A més, l’alta rendibilitat del lloguer vacacional i dels hotels fa que competeixin en preu a l’hora d’invertir. Per últim, existeix un paral·lelisme evident entre l’evolució del fenomen dels habitatges vacacionals i l’augment dels preus del lloguer: el lloguer turístic no és l’únic factor que ha fet que pujassin, però és innegable que hi ha incidit. L’increment del preu de lloguer ha estat progressiu els darrers anys, d’un 40 per cent des de 2013.

Davant aquestes dades, era necessari afrontar l’ordenació del lloguer turístic pel seu impacte social, urbanístic i ambiental. Els efectes de les estades turístiques en habitatges afecten la configuració i a la convivència social als barris, i la penetració del lloguer turístic està afectant el dret a l’habitatge.

Un informe de la Defensora de la Ciutadania assenyalava com a causa del malestar i el deteriorament de la convivència als barris el renou produït pels allotjaments turístics. A més, les denúncies per molèsties ocasionades per turistes que s’allotgen a habitatges també s’han incrementat: han passat de 42 el 2014 a 192 el 2017, és a dir, s’han multiplicat per quatre, segons dades de la Conselleria de Turisme.

La reducció de la renda familiar ha duit a què la ciutadania hagi de destinar més recursos a pagar el lloguer, el preu del qual segueix pujant: els desnonaments per impagament de lloguer han crescut de forma exponencial els darrers anys. Les dades de l’Oficina Anti-desnonaments parlen: els desnonaments produïts abans se centraven, principalment, en les hipoteques. Ara aquesta dinàmica ha canviat i es produeixen majoritàriament per impagaments de lloguer.

El lloguer turístic sí que estarà permès als habitatges unifamiliars, ja que el seu ús no provoca tants de problemes de convivència. A més, a Palma hi ha uns 180.000 habitatges, dels quals només 23.000 corresponen a aquesta categoria, un 12 per cent del total. Això fa que els seus efectes sobre l’accés dels residents a l’habitatge sigui escàs. Això sí, en compliment de la Llei de Turisme no es permetrà a sòl rústic protegit, a l’àmbit aeroportuari (una zona acústicament contaminada) ni als sòls no residencials ni turístics ja esmentats.

De moment estam davant una aprovació inicial. L’aprovació definitiva està prevista el mes de juliol, una vegada resoltes les al·legacions es traslladaran a Medi Ambient per al tràmit mediambiental. Durant tot aquest procés la prohibició estarà en vigor.

Cal recordar, en tot cas, que es tracta d’una zonificació provisional mentre el Consell de Mallorca no desplegui els criteris per a la delimitació definitiva, mitjançant els Plans d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) o la revisió del Pla Territorial de Mallorca.

Comparteix l'article