MÉS fa carreteres?

El Consell de Mallorca va aprovar el passat mes de juliol el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos, però estava fent alguna cosa més que això, estava delimitant “els límits dell que és possible”. Amb aquesta simple acció, MÉS, PSIB i Podemos varen transmetre un missatge implícit molt perillós: “Les forces progressistes quan governen no poden fer-ho tot. No poden (o no volen) canviar el model territorial. No poden transformar el país al ritme que demana part (potser minoritària, però cridanera) de la societat”. N’eren conscients?

Potser aquesta reflexió la veieu com un exercici d’onanisme mental. Us equivoqueu, molt. Perquè és la clau de volta per comprendre la sensació de desencís que, tal com diversos autors varen recollir al número 63 de l’Altra Mirada, una part dels moviments socials d’aquesta terra tenen cap al govern dels “Acords pel Canvi”.

El problema no ve del desdoblament Llucmajor-Campos i és intrínsec de l’esquerra europea del segle XXI. Però això no obsta perquè no hàgim d’abordar el debat amb valentia. Quin és, doncs, el problema amb el qual estic obsessionat de xerrar? Idò que MÉS avui no pot fer cap discurs positiu sobre la maleïda carretera: si Miquel Ensenyat es mostra orgullós de la decisió presa, malament; Si hi renega, també; i si ho ven com la decisió menys dolenta de totes les possibles, pitjor….

M’explico: Si MÉS reivindiqués sense embuts la carretera a construir com una fita assolida, suposaria acceptar que combreguen amb el model econòmic i territorial imperant, liberal, capitalista i depredador: “Senyors ecologistes, acostumi-se’ns al balconning, les bregues al carrer i la massificació turística, hi ha poc a fer”.

En canvi, si el President de Mallorca vengués la decisió presa com l’opció menys dolenta de totes les possibles, implicaria acceptar que el partit no té la funció política primordial de “transformar” sinó més bé, de “mitigar” el model vigent: “Senyors ecologistes, acostumi-se’ns al balconning, les bregues al carrer i la massificació turística, hi ha poc a fer, però nosaltres posarem contenidors de reciclatge!”.

Hi ha una tercera opció. Potser la més digna, la més coherent: renegar de la mesura presa. Però quina seria la idea que hi hauria darrere? Molt senzill, incompetència. Amb aquesta decisió MÉS acceptaria implícitament que és un bon partit d’oposició: coherent, honest, net, però que quan hi arriba a les institucions… no té prou força (i audàcia) per dur a terme el seu programa polític. “Senyors ecologistes, acostumi-se’ns al balconning, les bregues al carrer i la massificació turística, no hi ha res a fer, però nosaltres farem el que podrem, que és ben poc!” Perquè votar a MÉS si no poden fer la política que volen quan governen?

Quan un partit es fa gran té això. Que s’han d’assumir responsabilitats i que ja no es pot prometre “el oro y el moro” de l’oposició. Alerta! No s’ha fet tot malament, no hem de caure tampoc en els paranys dels hipoventilats. Ser un partit de majories àmplies implica, sempre, decebre un poc “als teus”, sobretot quan aquests estan als extrems. No s’ha de tenir por a fer-ho, si s’explica bé. La carretera Llucmajor-Campos és un acord de Govern amb forces que no són MÉS. Ensenyat té 6 dels 33 seients al carrer Palau Reial, i potser això s’hauria de recordar. El desdoblament era el preu a pagar per tirar endavant un govern de centreesquerra plural, amb PSOE i Podemos.

El desencís d’una part de l’electorat té a veure també amb les expectatives generades. Amb les promeses electorals fetes i els missatges que es varen transmetre durant la campanya electoral i l’elaboració dels “Acords pel Canvi”. El pacte de govern potser s’està complint però… era el tipus de mesures que desitjaven els electors?

Aquest desencís també té a veure amb el caràcter “passa-pena” i “tanmateixista” d’una part de l’esquerra. De la seva immaduresa política. Són aquells que pensen que “facin el que facin els que estan al Govern, són uns traïdors al servei del PSOE que estan obrint el camí a una nova majoria absoluta del PP”. Això és injust, perquè els fets demostren que aquest Govern està fent polítiques capdavanteres a escala estatal en matèria de Memòria Històrica i drets socials i civils, per exemple.

Un darrer apunt. No s’ha de tenir por a dir la veritat. La gent sol ser raonable si no és tractada com imbècil. MÉS és un partit plural, amb diferents sensibilitats… la primera força d’esquerres en l’àmbit municipal! i no tots ells són tan ecologistes com Terraferida o el GOB: una part dels electors (i algun dirigent) eco-sobiranista volien el desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor. S’ha de dir sense embuts. I aquí s’ha de fer una reflexió de fons, la força real de l’esquerra per “transformar” des de les institucions ve en gran mesura de la pressió popular al carrer… Quanta gent hi ha manifestant-se en contra del desdoblament?

Quina pot ser la conclusió? Idò que hem de canviar el “xip”. Això no vol dir canviar d’objectius, sinó adaptar-se a la correlació de forces existent per assolir-los realment. És fàcil oposar-se a totes les carreteres i autopistes del món; però el que és realment rupturista és canviar el model de mobilitat. Pensem com fer-ho, doncs, entre tots. Fitem-nos objectius assolibles en terminis raonables. De cara a les autonòmiques del 2019 s’han de teixir complicitats amb els moviments socials, però també elaborar un programa de govern realista. Transmetre millor el que es vol i el que es pot fer ara. No tenir por a dir que hi ha coses que no sabem si poden ser assolides, però tenint clar sempre el pla a mitjà termini.

Així el projecte de MÉS serà molt més coherent amb les seves capacitats reals de transformar el país. Serà menys sexy que l’any 2015, clar, però també més honest amb l’electorat. L’objectiu, doncs, és marcar un camí. Aquest ha de ser NECESSÀRIAMENT angost, ple de contradiccions, difícil i ingrat. Així són les vies que cerquen transformar la societat. Perquè, al cap i a la fi, per deixar les coses com estan ja està el PP (i part del PSOE).

Entre la realitat (de la ingrata gestió diària) i la utopia (del difícil llarg termini) com diria gran Llompart.

Comparteix l'article