Memòria democràtica a Sóller

El juny del 2015 el consistori solleric va experimentar un canvi important deixant enrere quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular, amb tot el que això significa, per iniciar una legislatura progressista molt més transparent i econòmicament sostenible.

Les eleccions ens deixaran uns resultats prou diferents de les anteriors, amb una baixada importantíssima del Partit Popular que perdé 3 dels seus regidors però no millors per als socialistes que en perderen un i passaren de segona a tercera força al consistori. El Pi i Guanyem entraren amb un regidor cadascú i el gran vencedor de la jornada fou MÉS que, amb els millors resultats de la seva història, es convertí en segona força per davant del PSOE i a tan sols 1 regidor del Partit Popular.

Amb aquest panorama es pogueren establir uns acords de governabilitat entre PSOE i MÉS, majoria suficient per formar el govern progressista, encapçalat per Jaume Servera (MÉS) com a batle, que tenim.

En dos anys s’han fet moltes coses, i moltes en queden per fer, i cal destacar la gran millora en transparència i participació ciutadana, totalment inexistents els anys anteriors, amb la creació d’una regidoria encapçalada per Laura Celià (MÉS). També és destacable la millora de les finances municipals, amb una baixada considerable de l’endeutament municipal (aproximadament del 105 al 75% en dos anys) a pesar de no haver augmentat la pressió fiscal sobre els ciutadans sinó tot el contrari, ja que per exemple el primer any regularitzàrem el rebut de fems, dels més cars d’Espanya, abaixant-lo aproximadament un 12% i hem posat en marxa bonificacions i ajudes a l’IBI, impost que va patint un augment anual des de la darrera revisió de valors.

A pesar de tot això, el que realment vull compartir amb vosaltres és el que consider una gran fita per a qualsevol persona que es considera progressista i demòcrata, que no és altre que haver aconseguit després de tants anys el compliment de la Llei 52/2007, de Memòria Històrica.

Per posar-vos en antecedents explicar-vos que al municipi de Sóller a principi d’aquesta legislatura encara patíem la presència de dos monuments d’exaltació al franquisme. Un d’ells pràcticament al centre de la vila, a pocs metres de les Cases de la vila i compartint plaça amb l’estació del tren de Sóller, per tant una vergonya per davant la qual transitaven una part important dels nostres visitants, aquest monument als caiguts amb la seva inscripció, escut amb l’àguila i coronat per una creu per simbolitzar Déu i Espanya que resava la inscripció “a los caídos por Dios y por España”.

L’altre, encara més vergonyós si això és possible però per sort a un lloc més apartat i de molt menys trànsit humà, era una creu amb una inscripció en memòria d’un militar feixista, concretament un tinent de cavalleria que fou alliberat el 18 de juliol del 1936 de la presó de Sant Carles, on estava tancat juntament altres oficials dels anomenats Jinetes de Alcalá revoltats l’any 35 contra el Govern de la República, i que va morir a un enfrontament amb carabiners que defensaven l’estació telegràfica de Muleta el 20 de juliol. Al punt on es produí l’enfrontament és on hi havia situada la creu d’enaltiment. Cal destacar que els carabiners de guàrdia aquell dia varen ésser empresonats i posteriorment afusellats, i durant anys les seves famílies han patit la ignomínia de l’existència d’aquest monument. També crec rellevant dir que ha patit durant els anys nombrosos actes vandàlics i que fins i tot el PP va proposar traslladar-lo a un lloc més visible, a primera línia del passeig de la platja (curiosament al costat d’una font dedicada a George Bernanos, millor no fer comentaris), per sort aquest disbarat no es va arribar a produir.

Des de MÉS teníem molt clar que aquests dos monuments havien d’abandonar els nostres carrers d’una vegada per totes, fins i tot l’acte final de campanya el férem davant el monument dels caiguts tapant-lo amb una tela negra com a declaració d’intencions. I amb aquesta convicció ens posarem en marxa i dia 13 d’octubre de 2015 duguérem a plenari una proposta d’aplicació de la Llei. La proposta era l’eliminació total de la creu de Muleta i totes les inscripcions i símbols del monument dels caiguts, deixant oberta la seva eliminació total per un futur projecte de remodelació total de la plaça, econòmicament no ens era viable fer el desmuntat total i la remodelació que això comportaria.

El punt va tenir el seu debat, tens en certs moments, per una banda l’equip de Govern i també la regidora de Guanyem a l’oposició, teníem clar que la proposta era adequada. Per altra banda oposant-s’hi el Pi i el PP.

El PP simplement va demanar la retirada del punt al·legant que en més de 30 anys de democràcia aquests monuments no han creat cap crisi social, també va recordar que no era la primera vegada que es duia a plenari aquesta proposta i que UM ho va impedir, a pesar de formar part del pacte de govern d’aquell moment amb PSOE i PSM. Més crispada, i sorprenent, fou la reacció del regidor del Pi defensant la permanència dels monuments i arribant a comparar-ho amb la tasca didàctica i de memòria que tenen els camps de concentració nazis conservats…

Bé, finalment la proposta fou votada i obtingué la majoria amb els 9 vots de l’equip de Govern i el vot de Guanyem i 7 vots, els 6 del PP i el del Pi, en contra, recordem que és l’aplicació d’una Llei.

A principis de novembre es va retirar la creu de Muleta, una feina feta de forma discreta on es va convidar a familiars dels carabiners assassinats que esper que a la fi hagin sentit una mica de conhort.

Més llarg ha estat el procés de l’altre monument, per una banda es va començar per retirar tant l’escut com les inscripcions, aquesta primera fase la va realitzar la mateixa brigada municipal el mes de gener del 2016 però per diverses circumstàncies no fou retirada la creu que encapçalava el conjunt. Finalment, el 4 de juliol d’enguany es va procedir als treballs de retirada de la creu que en un primer moment quedaren aturats per una concentració de protesta (unes 20 persones) però que pacíficament es retiraren davant el requeriment de la Guàrdia Civil.

També hem sofert insults i amenaces vàries tant el batle com el regidor de serveis públics, jo mateix. Molt desagradable la reacció de certes persones però un orgull poder veure que a Sóller, a la fi, no queden elements d’exaltació dictatorial.

Comparteix l'article