Maó: a l’equador del mandat

Ara Maó

Si hi ha una cosa que ensenya l’acció de govern és que, en política, els resultats no són immediats. Però si la feina s’ha fet com toca, arriben. En aquesta línia expressàvem la nostra visió en els nostres darrers articles que l’Altra Mirada ens dóna l’oportunitat d’escriure. De “carrera de fons” definíem aquesta feina en la valoració del primer any de govern al capdavant del consistori. I no hi ha dubte que l’equador del mandat, on ens trobem ara, és un bon moment per fer l’exercici d’una mirada d’alta volada. Una mirada que també ens ha de permetre veure cap a on camina la senda en un futur que volem, sempre, millor que el que tenim. I, de fet, aquest repàs a la feina feta i la voluntat de compartir-la amb la població s’ha produït en forma de compareixença pública cada vegada que s’ha cregut convenient: al cap de 100 dies de govern, al mig any de govern, a l’any, a dos anys (d’açò fa ben poquet), en l’explicació dels pressupostos municipals…

Amb tot, com també assenyalàvem en aquests altres articles a què hem fet referència, el marcatge de noves polítiques i iniciatives per al municipi es van veure reflectides ben aviat: nous plans estratègics (com el del port), nous consells municipals de participació, noves estructures i serveis en àrees clau per al nostre model social i de ciutat (àrea social, servei d’habitatge), nous programes educatius en el sentit de la ciutat educadora, afrontament de qüestions complexes d’entramat jurídic i administratiu (societats urbanístiques municipals, desencallament administratiu després de molts d’anys amb l’empresa subministradora d’aigua), plantejaments de canvis de paradigma en matèria de mobilitat, plantejaments programàtics per afrontar la problemàtica de la gestió de l’aigua…

I aquests canvis han anat consolidant una manera de fer concreta. I ha vist també resultats en accions que valorem de forma molt positiva, com és el cas dels pressupostos participatius. Estem parlant, en aquest cas, d’un procés de participació programat. Amb uns resultats bons: una participació de prop d’un 7% del cens (majors de 16 anys) en les votacions finals, quan l’experiència d’altres poblacions en el primer any d’implantació voreja l’1%.

En tot cas, la importància d’aquests pressupostos participatius no han estat estrictament les votacions sinó tot el procés: tallers de participació, organització de propostes, debat d’aquestes propostes, campanyes… La finalitat per part de l’equip de govern era la de dedicar 200.000 euros a projectes proposats i elegits per la ciutadania. Aquest és un model a seguir també en altres àmbits: la feina amb transparència, la recerca del consens en les decisions preses són elements que volen marcar una línia en el govern municipal.

La forma com s’afronta la gestió de l’aigua segueix essent una prioritat. L’escassetat del recurs, especialment quan la pressió humana i d’altres usos arriba a límits alts, i que fa també que es freguin els límits de potabilitat, fa que s’hi hagin de destinar recursos, esforços i prioritats polítiques. Així, s’ha seguit amb propostes de desnitrificació, amb visió per implantar el tractament terciari, amb l’inici del procés per instal·lar fonts de carrer amb aigua potable, amb l’inici de la redacció de projectes per dotar de sistema de clavegueram de zones urbanitzades que no en disposen. Maó, en aquest sentit, ha mostrat la solidaritat amb la voluntat i feina legislativa en l’àmbit autonòmic, per dotar totes aquestes zones, que representen un gran focus de contaminació del nostre territori.

La feina mediambiental, per tant, està essent una prioritat, tant per una consciència i sensibilitat concreta, com també per les repercussions en la salut de les persones, en el desenvolupament de l’economia local. L’adhesió de la ciutat de Maó a diferents pactes ens dóna també l’abast d’aquesta qüestió. És el cas de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que insereix la ciutat dins una dinàmica de treballar per frenar el canvi climàtic. També parlam del Pacte de Milà sobre política alimentària, que defineix tota una sèrie de mesures per incentivar la compra pública i el consum de producte local. Seguim parlant, idò, de repercussions en la salut de les persones (la bona alimentació), la salut del medi ambient, el suport a l’economia local…

També assenyalem la recerca d’un model social igualitari com a línia a seguir i com a prioritat política. L’augment d’aules i infants escolaritzats per primera vegada des del 2009 és una dada molt significativa de la importància cercada. És la línia d’un model de ciutat educadora. L’augment de beques, de programes de menjador, la recuperació de programes per a famílies, de projectes educatius innovadors com els Patis Oberts o el Teatre d’Escola, o l’obertura de tallers d’estiu a les escoles municipals són una mostra d’aquesta recerca de model.

Però també és important el futur i els projectes concrets de ciutat. Les infraestructures esportives són un exemple de la voluntat d’invertir en millores dels serveis que són per a tota la població. I bona part d’aquests grans projectes de ciutat venen, indefectiblement, lligats a la col·laboració amb altres administracions, especialment el Govern de les Illes Balears. I cal una feina decidida d’incidir en aquesta col·laboració, que és una tasca que requereix perseveració.

La implantació d’un centre sociosanitari a la ciutat n’és un dels exemples clars. El reconeixement explícit de la necessitat de places (cosa que no sempre ha estat reconeguda: els governs anteriors han mantingut una postura ben ambigua) és una passa important. La recuperació de l’antic edifici de Verge del Toro plana en aquesta qüestió, que no s’abandona en cap moment.

Cosa similar podem dir de la recuperació de l’antiga Sala Augusta, proposada per totes les administracions competents com a principal opció per a seu del Conservatori de Música. I el mateix representa, i en aquest cas l’administració competent és Autoritat Portuària, la connexió a través d’un ascensor entre el port i la ciutat.

A la fi, molts són els fronts oberts per fer, o almanco intentar-ho, de Maó una ciutat que millori en molts aspectes. Que el “títol” de ciutat educadora tingui un sentit més enllà de l’etiqueta. Que es treballi des de diferents àmbits. Seria com el cas de la mobilitat, en el qual està en marxa un pla d’acció que es concreta en un estudi de la realitat existent i en algunes propostes concretes com mesures de pacificació el centre i la creació d’una targeta verda per crear zones d’aparcaments per a vesins.

Aquest és el camí traçat

Comparteix l'article