Les peticions de la Plataforma per un Finançament Just

Unes setanta Entitats, representants de la societat civil de les Illes Balears (Universitat, CAEB, sindicats, col·legis professionals, associacions del tercer sector, Cercle d’Economia, Fundacions,) ens hem posat d’acord per reclamar un sistema de finançament autonòmic més just, un vertader règim especial insular, majors inversions estatals i la condonació del deute públic autonòmic fruit de l’infrafinançament històric.

Aquesta unanimitat de tota la societat balear al voltant del finançament és, per si mateixa, un fet poc comú que s’ha de valorar molt positivament i que mereix un retorn polític.

L’any 2009, sent Francesc Antich, President del Govern Balear i Carles Manera, Conseller d’Economia, es va aconseguir que la dotació econòmica procedent dels impostos que pagam els ciutadans de Balears, se situàs en la mitjana de totes les Comunitats Autònomes.

A igualtat de competències i serveis, totes les Comunitats han de poder disposar dels recursos necessaris, sense privilegis, per a responsabilitzar-se de la seva gestió.

Sabem que cada Comunitat Autònoma exigeix igualar o millorar l’statu quo actual. I aquesta circumstància fa que la negociació per un nou sistema de finançament sigui molt difícil sense augmentar la dotació total disponible i mantenint la solidaritat de TOTES les Comunitats Autònomes.

La situació actual, on entitats que aporten menys que Balears acaben rebent més recursos per càpita no ens pareix la més justa. Som partidaris que s’apliqui el principi d’ordinalitat, és a dir, que si som la tercera Comunitat que més aporta per habitant, siguem també els tercers en recursos econòmics rebuts.

Dit això, el Govern Balear hauria d’explicar les raons per les quals estant des de l’any 2009 a la mitjana de les Comunitats Autònomes en dotació econòmica per habitant, no estam a la mitjana en despesa destinada a educació, sanitat i serveis socials.

Por la seva part, el Govern de l’Estat, hauria d’explicar als ciutadans de Balears perquè determinades Comunitats disposen de recursos molt superiors i perquè les inversions de l’Estat a les nostres Illes són sempre les més baixes d’Espanya quan som locomotora econòmica (creació d’ocupació, producció de divises,.) del tren format per les diverses Comunitats del país.

Per altra banda, consideram que l’Estat hauria de fer-se càrrec de la part del deute produït per un infrafinançament d’origen. Actualment el deute de Balears és d’uns 9.000 milions € i es calcula que un poc menys de la meitat correspon a l’infrafinançament històric.

L’únic fet diferencial entre Comunitats que reconeix la Constitució Espanyola és la insularitat.

I la insularitat produeix una major carestia de vida pels ciutadans de Balears. Els consumidors illencs hem de pagar un preu més alt pels productes que vénen de la Península.

Per altre costat, les Empreses de Balears tenen uns costos de producció superiors quan s’han d’aprovisionar de material procedent de la Península o quan han d’exportar els seus productes.

Els que vivim i treballam a les Illes assumim unes majors despeses de transport, una alta dependència de ports i aeroports, uns productes energètics més cars… Que provoca un cost de vida i un cost de manteniment de l’estat de benestar superior al de la Península.

Els ciutadans de Balears demanam que la negociació actual amb el Govern de Madrid cristal·litzi urgentment amb un nou Règim Especial Insular perquè no ens continuem sentint ciutadans espanyols de segona classe.

Comparteix l'article