La llei que regula les estades turístiques en habitatges

El passat mes de juliol s’aprovà al Parlament de les Illes Balears la modificació de la Llei turística per tal d’introduir una nova regulació de les estades turístiques en habitatges i la introducció efectiva d’un sostre de places, amb mesures de decreixement. No va ser sense problemes, que requeriren l’aprovació d’un Decret-Llei pocs dies després per tal de mantenir la coherència de la regulació que s’havia plantejat.

Pel que fa a la nova regulació de les estades en habitatges, aquesta representa un canvi de paradigma respecte a la regulació anterior que es basava essencialment en la tipologia de l’habitatge. Aquest era l’eix central que va introduir la llei Delgado el 2012, i no va ser precisament clara ni pacífica.

La llei partia del supòsit que només es podien llogar habitatges unifamiliars aïllats o aparellats, per a continuació introduir la possibilitat d’altres tipologies «anàlogues» mitjançant la tramitació d’un expedient. Posteriorment, mitjançant un Decret Llei del 2013, es varen introduir modificacions per permetre que l’illa de Menorca reglamentàriament s’establissen altres tipologies d’habitatges.

Finalment, el reglament de desplegament de la llei, que no arriba fins a darreries de la legislatura, l’abril del 2015, introduïa la possibilitat dels habitatges entre mitgeres, que no estaven previstos a la llei.

Al marge d’aquesta definició canviant de la tipologia, els habitatges estaven exempts d’haver d’adquirir places turístiques, i per tant es permetia un creixement il·limitat.

La nova normativa representa un canvi de paradigma: el punt principal de la llei no és la tipologia de l’habitatge (encara que evidentment hi tengui la seva importància). La cosa principal de la llei és la zonificació i el sostre de places.

És la zonificació, perquè la llei permet que s’estableixin els àmbits on es pot dur a terme i on no la comercialització turística, amb una ordenació territorial i urbanística, de la mateixa manera que hi està subjecte qualsevol altra activitat.

D’aquesta manera es permet identificar les zones on la comercialització d’estades turístiques potser una activitat positiva, que genera riquesa i dinamitza l’economia i les zones on aquesta activitat pot crear problemes de saturació o d’accés a l’habitatge.

I és el sostre de places, perquè és allò que ens permet la contenció de l’oferta turística en general, no només de la comercialització d’estades turístiques. Una contenció i una reducció de l’oferta necessària des del punt de vista de la capacitat de càrrega, des del punt de vista ambiental.

En la nova llei el sostre de places s’introdueix de manera efectiva, no només pel que fa als habitatges comercialitzats turísticament, sinó sobre tota l’oferta turística d’allotjament.

Les excepcions vigents d’ençà que s’introduí l’intercanvi de places als anys 90, no només permetien un creixement sense límit de places en habitatges, també en hotels de 5 estrelles, o amb establiments de turisme interior o en els hotels de ciutat. És més, la fórmula d’intercanvi permetia per exemple que eliminant places d’un establiment obsolet, se’n poguessin donar d’alta el doble a un nou establiment.

Els canvis aprovats a la llei preveuen una contenció clara del nombre de places, fent efectiu i sense excepcions l’intercanvi. És més, preveu el decreixement de places, establint que aquells establiments, donats d’alta mitjançant aquestes excepcions, en produir-se la seva baixa no facin incrementar la borsa de places disponibles.

Aquesta nova regulació turística no resoldrà tots els problemes d’habitatge, socials o ambientals que patim a les Illes Balears, però és una passa necessària i ferma en la bona direcció que ja està donant els seus fruits.

Comparteix l'article