Indignar-se no basta Participa!

Amb el mateix títol d’aquest article, el dissabte 1 d’abril MÉS per Palma haurà organitzat una jornada de treball i de debat per parlar sobre el model de participació de la ciutat amb Itziar González (coneguda arquitecta compromesa amb els processos participatius relacionats amb la construcció de les ciutats al servei de les persones). Una jornada que servirà tant per parlar de la imminent revisió del Reglament Municipal de Participació Ciutadana com per debatre sobre quin ha de ser el paper dels òrgans que l’Ajuntament posa a l’abast dels ciutadans.

Un altre punt tractat en aquesta cita és la revisió del reglament dels pressupostos participatius. Si bé les diferents ciutats que ja en tenen d’implantats han optat per diversos models possibles, ara hem de construir el nostre a base de totes aquelles millores que es puguin incorporar un any rere l’altre. De moment, enguany celebren la seva segona edició amb la incorporació d’un pressupost propi per a cada districte, que es destinarà a aquelles propostes de barri (o de districte) que els seus residents escullin, tal com nosaltres ja contemplàrem als nostres programes de barri.

L’organització d’aquesta trobada, que haurà comptat amb l’assistència de les entitats i de totes aquelles persones que s’hi hagin volgut acostar a dir la seva a títol individual, esdevé un exemple de com conformar el nostre model de participació des de la mateixa participació activa (valgui la redundància).

Des de MÉS per Palma entenem que la participació directa ha d’anar molt més enllà del fet d’opinar sobre les coses millorables de la ciutat o de la implicació de la societat en l’organització de les festes populars. Si bé són aspectes també indispensables, cal dur-la a l’extrem més radical i garantir la seva transversalitat en qualsevol aspecte de la vida social, econòmica, cultural o política per la bona salut de la nostra democràcia. D’aquesta manera, entre tots hem de promoure la construcció d’una societat activa i d’uns governs més exigents i de més qualitat.

En aquest aspecte, basta centrar-nos en exemples concrets per veure com la nostra ciutat està fent un gir de 180 graus. Des del Districte Platja de Palma i Pla de Sant Jordi recentment hem posat en marxa un procés ciutadà per decidir com ha de ser la plaça dels Nins de s’Arenal, en la qual s’invertiran 200.000 euros provinents de la Llei de Capitalitat. Aquest procés ha comptat amb la col·laboració de Model de Ciutat, Benestar Social i Igualtat, Joventut i Drets Cívics, a través de la implicació d’un arquitecte municipal i dels tècnics de les diferents àrees per assegurar que en tot moment es garanteixi tant la perspectiva de gènere, com la representació de les diferents franges d’edat i de les diferents cultures que conformen el barri.

L’objectiu és el de reconvertir una plaça que es troba en estat de degradació, en un espai de convivència intergeneracional. Un espai que estarà pensat per les persones que viuen al barri, tot treballant l’apropiació d’aquest. El resultat fins ara ha estat més que satisfactori: per primera vegada s’ha donat veu a les persones que viuen a s’Arenal, respectant la seva diversitat. Gent que fa anys que sent anunciar projectes de remodelació urbanística de la zona pensant més en els que la visiten que en els que hi viuen, ara poden començar a sentir-se-la més seva. I aquesta és una mostra de com han canviat les coses. Ara la següent fase del procés continua amb diferents sessions de revisió i seguiment del projecte arquitectònic, que estarà enllestit abans de l’estiu.

Cal afegir que pel que fa a la perspectiva urbanística també entenem el concepte de participació molt més enllà de la reforma d’un espai urbà concret. Per primera vegada, des de l’àrea de Model de Ciutat s’ha obert un debat constant sobre com ha de ser Palma. Tots aquests esforços quedaran plasmats en la revisió del Pla General que es preveu que sigui inicialment aprovada cap a finals del 2018, després de passar per un període de recollida d’aportacions ciutadanes, complementat amb taules de treball sectorials al voltant de diferents eixos (social, ambiental, econòmic, de mobilitat i paisatgístic).

I pel que fa a la participació en l’àmbit sectorial, s’han posat en marxa nous òrgans impulsats des de les diferents àrees, com ara la creació del Consell Municipal de Serveis Socials o el nou enfocament del Consell Municipal de Cultura, amb l’obertura d’aquest a experts independents de reconeguda vàlua dins l’àmbit cultural, per tal de constituir un nou consell més participatiu i més representatiu de la realitat del sector, i convertir-lo en un òrgan consultiu permanent.

També s’han definit de manera participada el Pla Estratègic de Benestar Social o la nova Ordenança de Residus de Palma. Des de la regidoria d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal han volgut anar més enllà amb la posada en marxa d’un banc de terres per cedir espais públics a col·lectius interessats per a l’autogestió, o la posada en marxa del programa Ecobarris per fomentar la implicació de les entitats en la conscienciació ambiental.

A tot això li hem d’afegir que des d’EMAYA aquest mes d’abril s’implantarà un nou sistema de recollida de residus al Centre Històric de Palma, decidit al llarg d’un procés participatiu que ha donat com a resultat el consens de totes les parts implicades: associacions de veïnats, comerciants, entitats ecologistes o de protecció del patrimoni, així com de totes les forces polítiques. Un sistema que serà respectuós amb el descans dels veïnats gràcies a uns vehicles elèctrics silenciosos, respectuós amb el patrimoni cultural de la ciutat, ja que només es trobaran al carrer a unes hores determinades (generant un impacte mínim) i respectuós amb el medi ambient, fomentant així el reciclatge amb algunes fraccions fins ara no contemplades a Ciutat (com l’orgànica o els bolquers). Un gran salt qualitatiu en relació a la gestió amb l’anterior sistema de la recollida pneumàtica implantat pel Partit Popular.

Tots aquests esforços van acompanyats d’una gran sensibilitat de l’equip de govern per recollir les necessitats de Palma des de tots els diferents punts de vista possibles, sigui amb els diversos òrgans consultius o amb reunions i visites a barris a peu de carrer. Però sobretot, i el més important, des de l’experiència palpable del dia a dia dels seus veïnats i de les seves entitats. En definitiva, fomentem la corresponsabilitat amb els que viuen la ciutat, amb els que la pensen, amb els que la gaudeixen.

Comparteix l'article