Guillem Rosselló Bordoy Viure a una ciutat andalusina: carrers, carrerons i atzucacs a Madina Mayurqa

En un “dia de primavera de l’any 2013” el Doctor Rosselló Bordoy va donar per conclòs aquest llibre que ara es publica a la col·lecció La Foradada de l’editor Olañeta. En un centenar de pàgines l’antic director del Museu de Mallorca ens convida a fer un passeig per la ciutat dels temps islàmics, és a dir, per la Madina Mayurqa que es fundà en el segle X sobre la Palma romana, una madina que va perviure fins a l’arribada de les hosts del rei En Jaume el 1229, però que també és la ciutat moresca que resisteix la croada pisanocatalana de 1114.

Com que les restes materials d’aquell temps que s’han mantingut intactes són escassíssimes –només els banys àrabs i algunes romanalles arqueològiques disperses arreu del que va ser el solar andalusí de la ciutat–, l’autor construeix el record de la madina a partir dels relats històrics i literaris més o menys coetanis, de l’estudi de la toponímia àrab subjacent a la catalanització posterior i a la reconstrucció mental d’aquella “vila esponerosa que vers el segle XIII encara era la cinquena urbs més extensa d’al-Andalus després de Isbiliya, Qurtuba, Malaqa o al-Mariya”.

Per conèixer aquesta ciutat pretèrita, Rosselló Bordoy ens convida a fer passes sobre el terreny amb l’objectiu d’escatir l’ànima islàmica que roman davall les pedres de la ciutat d’avui, malgrat “desveris innombrables i destrosses ferotges”.Així coneixerem el traçat dels carrers principals –d’herència romana– i els carrerons i atzucacs que configuraven la trama urbana de la madina, encerclada per murades i tancada per portes o babs que l’obrien als diferents camins que menaven cap al camp o la muntanya. Sabrem com s’articulava el sistema defensiu, amb la imponent almudaina de Gumara, que posteriorment serà el Temple, avui encara pervivent però malmès. Assistirem a la configuració del barri àulic dominat per l’Almudaina, “símbol del poder establert a les illes Balears en tots els moments de la seva història” i “resum de l’arquitectura palatina”, amb les seves torres de defensa i la drassana que la comunicava amb la mar. Sabrem on hi havia mesquites, posteriorment destruïdes per edificar-hi temples cristians, com la Seu, Sant Jaume o Sant Miquel. Podrem imaginar com es diferenciava –i com es comunicava amb ponts i costes empinades– la ciutat alta i la ciutat baixa, migpartida per un penya-segat i pel curs del torrent o rambla que desembocava formant un petit port, que potser s’estenia fins a l’altura de l’actual Font de les Tortugues.

Sabrem que a la madina hi havia jardins i horts, síquies i banys, esplanades d’oració i cementeris, i punts d’entrada al recinte urbà on es concentraven els escrivans per llogar les seves arts als illetrats. Amb l’ajut de la imaginació, se’ns faran presents les desaparegudes “torres llevaneres”, situades devora l’actual costa del Gas, i un embarcador que ja existia a l’actual Portitxol. Reviurem la vida de barris on es concentraven dues activitats molestes però necessàries: els assaonadors de pells, a l’actual Calatrava, o els terrissers, a la Gerreria que encara en manté el nom.

Fins i tot, a partir de la interpretació de la toponímia o inspirats en poemes àrabs, podrem imaginar bells deports com el joc de l’engronsadora o les processons de barques que evoquen els versos del poeta d’aquell temps remot: “Sobre la badia navega/ un estol tan nombrós /com les seves aigües. Ambdós són desbordants!”. La ciutat musulmana cobra vida i surt de l’oblit en el llibre del Dr. Rosselló Bordoy.

Guillem Rosselló Bordoy.

Viure a una ciutat andalusina: carrers, carrerons i atzucacs a Madina Mayurqa.

Palma: J. J. de Olañeta, Editor, 2017.

Comparteix l'article